Els comuns proposen taules de diàleg per aconseguir un "nou pacte" entre Catalunya i l'Estat

BarcelonaA les portes de la campanya electoral del 10-N i una setmana després de conèixer la sentència de l'1-O, els comuns han llançat aquest dijous una proposta per intentar desbloquejar el conflicte català. Catalunya en Comú proposa establir dues taules de diàleg, que surtin del Parlament i del Congrés de Diputats, i que treballin per aconseguir un "nou pacte" entre Catalunya i Espanya. Les dues taules haurien de treballar "en paral·lel", segons ha explicat el candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, per arribar a un acord que desbloquegi la situació, i que s'hauria de votar en un referèndum. "No seria a curt termini", ha reconegut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Abans d'arribar a aquest escenari, els comuns creuen que primer s'haurien d'assolir tres objectius: aconseguir la llibertat dels presos polítics –a través de l'indult o la derogació o reforma del delicte de sedició al Codi Penal–, "reforçar" l'autogovern i establir dues taules de diàleg. Per això, Asens ha explicat que plantegen la proposta en dos temps: "Desbloqueig per aconseguir el diàleg i després arribar a un acord que haurà de ratificar la ciutadania catalana". La proposta de Catalunya en Comú l'han presentat aquest matí l'alcaldessa i líder de la formació, Ada Colau, el candidat d'En Comú Podem el 10-N, Jaume Asens, i també el líder de Podem a tot l'Estat, Pablo Iglesias. En aquest sentit, el dirigent lila ha demanat que en aquestes dues taules de diàleg s'hi participi "sense línies vermelles". "Tots hem d'estar disposats a cedir en alguna cosa", ha afirmat.

De tota manera, els comuns asseguren que no han renunciat al dret a l'autodeterminació per a Catalunya, i Asens ha assegurat que continuen apostant per un "pacte de claredat" que ja va plantejar l'exlíder dels comuns, Xavier Domènech, fa un any. "Totes les propostes són legítimes. Hem d'estar disposats a cedir en algunes coses per permetre'ns arribar a un acord per posar fi a la situació d'excepcionalitat actual", ha defensat Iglesias. De tota manera, el líder de Podem ha deixat fora de l'equació el 155 i també la unilateralitat. "Caldrà superar els maximalismes i les lògiques de vençuts i vencedors", ha subratllat Colau.

De fet, Asens considera que a hores d'ara tampoc es pot decidir si el referèndum tindrà una resposta binària o no. El portaveu d'En Comú Podem al Congrés de Diputats creu que el tipus de resposta a la consulta s'haurà de decidir en funció de la proposta que tingui "més consens" en les taules de diàleg que s'estableixin. "No podem excloure ni una resposta binària ni una que tingui més de dues opcions; s'haurà de discutir", ha explicat Asens. De tota manera, Pablo Iglesias va assegurar, en una entrevista a RAC1, que ell era partidari que fos un referèndum que tingués tres opcions de resposta: sí o no a la independència, i una tercera via. "Hem d'establir un diàleg sense exclusions per trobar fórmules d'encaix", ha reblat Iglesias.

ERC no s'hi sumarà si no permet votar sobre la independència

Els comuns preveuen que la seva proposta la puguin assumir tant el PSC com ERC, tot i que aquest divendres han fet arribar l'oferta a tots els partits a través d'una carta. Ara bé, l'endemà de conèixer la proposta, els republicans ja han avisat que si la proposta dels comuns planteja que no s'acabi votant sobre la independència, no s'hi sumaran. "Si la votació no ha de ser sobre la independència, no ens encaixa. El problema que tenim és aquest. No hem fet tot aquest camí per parlar de tornar a un Estatut o de finançament. Per als independentistes, el camí a la independència és irreversible i això només es solucionarà amb diàleg, negociació i un referèndum sobre l'autodeterminació. No podem tallar-li les ales al poble per decidir", ha sentenciat en una entrevista a TV3 el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès.