El poder local continua sent cosa d’homes

BarcelonaEl pas dels anys ha arraconat la seva història i cap dels carrers de Catalunya en destaca el valor, però la fita de Natividad Yarza va marcar un abans i un després en les pautes de poder local al país. L’any 1934, la mestra Doña Nati -tal com la coneixien els seus alumnes- va convertir-se en la primera dona a prendre la vara d’alcaldessa a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Fa tot just 85 anys, aquella dona -“intel·ligent, ponderada i d’ideals d’esquerres i laics”, com la va descriure la revista La Humanitat- va assolir el càrrec més elevat en una corporació municipal per primer cop, i va obrir una escletxa en els esquemes d’una societat republicana encara instal·lada en el patriarcat.

Aleshores pocs podien imaginar que comptar amb una dona al capdavant d’un ajuntament seria possible. Avui, però, el sostre de vidre continua ofegant les aspiracions professionals de les dones, també en política, i la paritat als càrrecs de representació públics és encara un miratge. Així ho corroboren les dades sorgides de les eleccions municipals del 26 de maig, que, tot i mostrar una tendència a l’alça pel que fa a la feminització de les institucions municipals, evidencia que les dones són minoria en el conjunt dels governs del país. En els pròxims quatre anys, només 217 ajuntaments estaran en mans de dones -al Pont de Suert ho estarà només l’últim any del mandat pel pacte de govern a què van arribar JxCat i ERC i que va establir que serà el candidat dels primers qui governarà els tres primers anys.

L’anàlisi del mapa sorgit de les urnes palesa la realitat que només un 22,91% dels pobles de Catalunya tenen alcaldessa i que, per tant, el poder municipal continua copat pels homes. Si bé és cert que des de les primeres eleccions locals d’ençà de la recuperació de la democràcia, l’any 1979, les dones han passat de capitanejar una vintena de localitats a superar les dues-centes, el percentatge és encara baix. Una realitat que es desprèn també de l’anàlisi del nombre de regidores. En aquest cas, però, amb més pes per a les dones.

Evolució lenta, però sostinguda

El 26-M ha conformat un mapa municipal que permet cert marge per a l’optimisme pel que fa al repartiment paritari dels càrrecs de representació locals. Malgrat que la preeminència continua sent masculina, un 41,65% dels regidors catalans seran dones. Els resultats de les urnes, doncs, il·lustren una evolució lenta però sostinguda pel que fa a aquest aspecte. De fet, es referma en l’observació històrica de la irrupció femenina en els ens locals, ja que l’any 1991 -no hi ha dades més enllà d’aquest any a l’Institut Català de les Dones-, només un 12,70% dels regidors tenien nom de dona.

No obstant això, com s’observa al gràfic, el repartiment paritari del poder és desigual arreu del territori. La demarcació de Barcelona és la més equitativa, amb un 43,94% de regidores de mitjana, seguida de Tarragona amb un 41,94% i de Girona amb un 40,93%. L’última posició, doncs, l’ocupa Lleida, que ni tan sols arriba al 40% i es queda a quasi cinc punts, en un 35,76%. Pel que fa a l’anàlisi comarcal és el Barcelonès la comarca més pròxima a la igualtat, amb un percentatge de regidores que arriba a un 47,55%. Per contra, és al Pallars Jussà on la representació femenina és més desequilibrada i cau fins a un 27,55%. Així, encara que cap comarca no queda per sota del 20% de dones als ajuntaments, tampoc no n’hi ha cap que arribi al 50%.

Els homes, a més, també s’apoderen de les capitals de comarca. Els alcaldes controlen a hores d’ara 30 de les 43 principals ciutats (comptant Terrassa com a cocapital del Vallès Occidental). Així, només Barcelona, Berga, Figueres, Girona, el Pont de Suert, Sabadell, Santa Coloma de Farners, Tàrrega, Tortosa, Tremp, Valls, Vic i Vilanova i la Geltrú estan controlades per dones. Aquesta baixa incidència s’explica, en part, pel que la politòloga Tània Verge considera el “parany” de les llistes paritàries. L’any 2007, la llei d’igualtat va introduir la condició que cap llista electoral podia tenir menys d’un 40% de representants d’un dels dos sexes, una mesura que pretenia frenar el desequilibri històric entre homes i dones en política i garantir una “composició equilibrada” de les candidatures electorals. La regulació establia que, a més, aquesta premissa s’havia de complir per cada tram de cinc membres. Ara bé, enlloc establia la necessitat de conformar llistes cremallera.

Una qüestió de partits

El resultat, doncs, és que els candidats homes acaben ocupant els llocs de sortida mentre que les dones queden relegades a les últimes posicions. Però la solució no està tan sols en aplicar l’alternança per sexes, ja que, com adverteix Verge, els caps de llista podrien ser igualment masculins. Per aquest motiu és especialment important que els partits apostin per estatuts i pautes que persegueixin la igualtat.

Una de les formacions més conscienciades sobre aquest tema és la CUP, que, a més, actualment prepara uns estatuts interns contra el masclisme a l’organització. Com ja va explicar aquest diari, la força anticapitalista va ser la que més dones caps de llista va presentar en els comicis municipals del maig i, amb els resultats a la mà, és també la que, de forma proporcional, s’acosta més a la igualtat pel que fa al nombre d’edils: un 48,30% són dones i un 51,70% homes. Però la CUP només té cinc alcaldesses en aquest mandat i és ERC el partit que té més dones al capdavant dels consistoris: fins a 86. En canvi, els republicans sí que queden relegats a la segona posició pel que fa a la paritat en les regidories, amb un 44,03% del total amb representants femenines.

Pel que fa a la resta de partits amb lideratge femení als consistoris d’arreu de Catalunya, són les representants socialistes i les dels comuns les que tenen una presència més gran al territori: un 43,91% en el cas del Partit dels Socialistes de Catalunya i un 43,86% en el cas d’En Comú Podem. Per contra, Junts per Catalunya, el partit que va guanyar més ajuntaments a Catalunya el 26 de maig, és alhora el que reflecteix un desequilibri més gran entre el percentatge de regidors i el de regidores -un 61,15% i un 38,85%, respectivament-. D’acord amb les dades i malgrat que no s’assoleix la igualtat, sembla que són els partits d’esquerres els més conscienciats en la paritat a les institucions. Les dretes, Ciutadans i PP, suspenen.