Ajornada 'sine die' la reforma de la llei de política lingüística
El canvi normatiu tampoc s'inclou al ple de la setmana que ve a l'espera del consens amb Junts i les entitats pro llengua
BarcelonaGairebé un mes i mig després que s'anunciés l'acord unitari pel català a l'escola, en resposta a la sentència del 25% en castellà, el més calent és a l'aigüera. La reforma de la llei de política lingüística pactada per ERC, el PSC, els comuns i també Junts, que hores després va demanar revisar l'acord davant les crítiques de les entitats pro llengua, ha quedat posposada sine die. Ja són tres els ajornaments de la votació del canvi normatiu al ple del Parlament a l'espera d'un consens més ampli. L'últim, aquest dimarts: després que el 20 d'abril els partits decidissin donar-se quinze dies més per negociar, la junta de portaveus ha decidit no incloure tampoc la reforma al ple de la setmana que ve. I aquest cop, segons fonts parlamentàries, sense fixar cap nou termini per a la votació.
Són diversos els factors que expliquen aquesta situació. A les dificultats per arribar a un nou acord que satisfaci totes les parts s'hi ha sumat darrerament l'espionatge massiu a l'independentisme, cosa que ha tensat les relacions de l'independentisme amb el PSC i desincentiva Junts i també ERC a aparèixer a la fotografia d'un nou pacte amb els socialistes. Els de Carles Puigdemont, a més, estan a les portes d'un congrés (4 de juny) que ha de renovar la direcció i el rumb del partit, i una de les aspirants als càrrecs de màxima responsabilitat, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assistit a actes on es rebutjava la reforma de la llei de política lingüística, que reserva al castellà un paper de llengua d'aprenentatge a les aules.
Després que En Comú Podem es quedés aquest dimarts sol a la junta de portaveus defensant la necessitat de portar el canvi normatiu al pròxim ple –la proposta que no s'ha arribat ni tan sols a votar–, la cap de files del grup, Jéssica Albiach, ha considerat que "no hi ha cap justificació política o pedagògica que expliqui l'ajornament, més enllà dels embolics interns de JxCat de cara al seu congrés". "¿Fins quan pensen deixar desprotegits els professors, els mestres, els centres educatius i els equips directius?", s'ha preguntat. El portaveu d'aquest partit, Josep Rius, havia reiterat poc abans a La 2 i Ràdio 4 que "si no hi ha consens amb les entitats, JxCat no tindrà una posició favorable".
Negociació sense terminis
"És un tema molt sensible i estem escoltant a tothom", s'hi ha sumat posteriorment la portaveu parlamentària Mònica Sales. Junts reclama com a condicions que el català sigui llengua vehicular a l'escola, cosa que ja preveu la reforma; que el departament d'Educació "protegeixi" els centres davant dels tribunals i que es "garanteixi" la immersió lingüística i es mantinguin els "mecanismes d’acollida" a les aules. A l'espera de veure com avancen les negociacions, la diputada d'ERC Raquel Sans ha demanat "responsabilitat" per tancar "com més aviat millor" un nou consens per a la reforma. L'alternativa seria tirar-la endavant sense els vots de JxCat, un escenari no desitjat pels republicans. Ni Esquerra ni JxCat ni el PSC, amb tot, han volgut fixar cap nou termini per a l'acord.
Es dona la circumstància que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha donat encara resposta a les peticions d'execució forçosa de la sentència que obliga al 25% de castellà a les aules, cosa que dona un cert marge als partits. Tampoc s'ha pronunciat sobre l'escrit que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va enviar al tribunal a finals de març per informar-lo sobre com té previst implementar la sentència, un escrit en el qual s'incloïa precisament l'acord a quatre bandes pel català a l'escola, que estableix que seran els centres qui decidirà la part d'ensenyament en cada llengua en funció de la seva realitat sociolingüística.