Així és com el Govern vol desterrar el Procés de les delegacions exteriors

BarcelonaLa "nova etapa" que predica el Govern de Salvador Illa arribarà també a les delegacions a l'exterior. En són 21 i el pacte entre el PSC i Esquerra obliga l'executiu català a mantenir-les i continuar-les ampliant, però el nou departament d'Unió Europea i Acció Exterior vol analitzar primer què s'hi fa i com poden ser més eficaces. Ho ha explicat en la seva primera compareixença al Parlament el conseller Jaume Duch, que ha reiterat el compromís de fer créixer la xarxa de delegacions, però un cop s'hagi consolidat. "Ho farem en aquest ordre. Primer, analitzar la feina i treballar per definir millor el seu rol i els seus objectius perquè siguin útils a la ciutadania, al marge d'ideologies i evitant que ocupin terrenys que no els correspon", ha exposat.

Les delegacions, doncs, no es dedicaran a promoure el Procés ni el reconeixement de l'autodeterminació de Catalunya, a diferència del que ha passat en legislatures anteriors. Ara bé, per ara mantenen els mateixos delegats, seleccionats per una comissió d'avaluació, que ja han tingut una primera reunió amb Duch per abordar els deures que els ha posat l'executiu de Salvador Illa. "Entenen perfectament quina és la seva missió", ha dit el conseller a la comissió parlamentària d'Unió Europea i Acció Exterior. Aquesta missió, segons ha explicat, és cenyir-se a l'Estatut i enfocar la seva activitat a la coordinació de la feina de totes les agències que la Generalitat té a l'estranger i la promoció econòmica, amb "lleialtat institucional" amb l'Estat. "Si volem ser coherents i eficaços, aquesta ha de ser l'única línia vermella", ha dit.

Això no ha agradat a Junts, que ha acusat el PSC de voler fer una acció exterior "subordinada" al govern espanyol. "Volem saber si es posarà la samarreta de Catalunya o si continuarà jugant amb la roja", li ha dit el diputat juntaire Francesc de Dalmases. Junts i Duch ja van tenir una primera topada fa una setmana, quan Duch va assegurar en una entrevista que amb el nou Govern les portes de la UE s'obririen amb "més facilitat" per a Catalunya i els juntaires van acusar el conseller, exportaveu de l'Eurocambra, d'haver sigut un dels responsables de "tancar-les" fent la traveta a l'independentisme. A l'altra banda, el PP i Vox han carregat contra Duch per voler mantenir les delegacions del Govern a l'exterior, una xarxa que fa uns anys els socialistes defensaven redimensionar. "Les delegacions tenen sentit si són útils i si el cost-benefici és positiu. Si el cost-benefici és negatiu, s'haurien de reestudiar", ha contestat el conseller.

Duch defensa l'amnistia

L'exili dels diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i l'amnistia també ha planat sobre la compareixença de Duch. Junts, Esquerra i la CUP li han preguntat si, en els seus contactes internacionals, el conseller denunciarà la "repressió" que encara viuen alguns independentistes a Espanya, davant la negativa del poder judicial a aplicar íntegrament la llei d'amnistia. "Explicaran que la repressió continua?", li ha preguntat el diputat d'ERC Ruben Wagensberg –exiliat a Suïssa sis mesos fins que es va arxivar la causa de Tsunami–. Duch s'ha limitat a dir que la llei s'ha d'aplicar: "Estic content que el diputat Wagensberg sigui aquí, i ho estaré encara més quan tots els diputats hi puguin ser".

Com també recull l'acord d'investidura, el conseller ha explicat que el Govern no posarà bastons a les rodes a la creació d'un cos d'acció exterior a la Generalitat que assessori els departaments en les seves relacions amb la UE, una iniciativa impulsada per l'exconsellera Meritxell Serret. Ara bé, ha avançat que el departament vol fer-ho amb "consens" i dialogant amb els partits per saber si prefereixen que ho promogui el consell executiu o els mateixos grups, des de la cambra.

Les relacions amb Israel

La guerra entre Israel i Palestina i la resposta que hi ha de donar la Generalitat també han dividit els grups. Esquerra, els comuns i la CUP han pressionat Duch per saber què pensa fer davant Israel arran de la guerra a Palestina, que ja suma més de 40.000 morts, mentre que Junts li ha reclamat activar la delegació a Tel-Aviv –el partit la va posar en marxa mentre governava, però va entrar en via morta sota el mandat de Serret–. Duch no ha aclarit què farà el Govern a llarg termini, però sí que ha confirmat que la inauguració no es produirà, de moment: "És evident que ara no és el moment d'anar a obrir aquesta delegació", ha dit, en referència a la situació d'inseguretat a la zona, que ja ha obligat a reduir al màxim l'activitat al país d'Acció, l'agència per a la competitivitat del Govern.

Pel que fa a la posició del Govern respecte a Israel, el conseller ha assegurat que correspon al Parlament determinar-la, com ja va fer qualificant d'"apartheid" el règim israelià en una resolució el 2022 amb el suport del PSC, ERC, la CUP i els comuns. Aquesta posició l'hi ha retret el diputat del PP Cristian Escribano, que ha demanat obrir també aquest debat respecte al reconeixement de la victòria d'Edmundo González com a guanyador de les eleccions veneçolanes, iniciativa que el PP ja ha dut a aquesta mateixa comissió. En tot cas, en els pròxims pressupostos de la Generalitat hi haurà un increment de la partida destinada a l'agència de l'ONU que atén els refugiats palestins.