"Tot estava tan podrit que ho veia irresoluble": així va viure Mas el seu pas al costat

BarcelonaDesprés de tres mesos d'una negociació agònica, a dos dies de superar el termini legal i amb els partits greixant ja la maquinària per a unes noves eleccions al març, Catalunya va viure un dels caps de setmana políticament més frenètics que es recoden. Menys de 48 hores que van capgirar completament l'escenari i van acabar amb Artur Mas fent un pas al costat i Carles Puigdemont –fins aleshores alcalde de Girona– investit pel Parlament president de la Generalitat.

S'ha escrit molt sobre com van ser aquells dies, però aquest dilluns, en una entrevista a 'El món a RAC1', ha estat el mateix Mas qui ha rememorat els fets. L'expresident, que ha dit sentir-se "en part" alliberat i ha opinat que el país s'ha "destensat una mica" sense el seu "lideratge tan fort", ha explicat que abans de les eleccions espanyoles del 20 de desembre ell ja contemplava la possibilitat de deixar la presidència si la CUP garantia l'estabilitat –fins i tot cedint dos diputats a JxSí–, que així ho havia deixat per escrit i comentat amb només dues persones de la seva confiança.

Per què va esperar, doncs, fins a l'últim moment? Mas ha explicat que un cop passades les eleccions, l'assemblea de la CUP a Sabadell –que va acabar en empat– i el consell polític ampliat que va ratificar el 'no' a investir-lo president, l'ambient "estava tan podrit" que va creure que no es podia solucionar i es va veure encaminat a convocar unes eleccions, arribant fins i tot a reunir-se divendres a la tarda –menys de 24 hores abans d'anunciar el seu pas al costat– amb el seu equip a la Generalitat per preparar-les.

Va ser, però, una conversa amb una persona de la societat civil catalana –que no ha concretat– el que li va fer recuperar la idea de fer un pas al costat si la CUP cedia dos diputats a JxSí i assegurava certa estabilitat. Segons el relat de Mas, ell permet a aquesta persona comentar aquesta possibilitat amb l'esquerra independentista. Unes converses que donen pas a una jornada frenètica que acaba amb una trucada a l'aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la següent pregunta: "Val la pena que baixis a Barcelona un dissabte a la tarda i que tu i jo tinguem una conversa a fons?".

I si Puigdemont hagués dit que no? L'expresident de la Generalitat ha explicat que hi havia noms alternatius per si Puigdemont rebutjava l'oferiment, però que triava el president de l'Associació de Municipis per la Independència pel seu compromís amb el procés sobiranista, per la seva capacitat de gestió al capdavant d'un ajuntament com el de Girona, perquè despertaria consens dins de CDC i de JxSí i perquè en les seves intervencions als òrgans interns de CDC "diu coses interessants i la gent se l'escolta".

Però Puigdemont va dir sí, i la resta, un cop feta la trucada a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè convoqués en diumenge el ple que investiria el 130è president de la Generalitat, ja és públic. Des d'aleshores, Mas ha intercanviat missatges amb Josep Antoni Duran i Lleida, ha coincidit amb Oriol Junqueras en actes públics i no ha rebut cap trucada de Mariano Rajoy ni de ningú de Madrid. Demà farà un mes d'aquell debat.