Així serà el nou Tribunal Constitucional

MadridEl nou Tribunal Constitucional que començarà a caminar les pròximes setmanes tindrà quatre cares noves i nous president i vicepresident. La majoria continuarà sent conservadora, però del 7 a 3 actual es passarà a un més matisat 7 a 5. Tot i això, pel perfil fortament polititzat dels nous membres, és difícil que hi hagi alguna victòria del bloc progressista.

Pedro González-Trevijano

El rector dels màsters a Casado i Cifuentes

Pedro González-Trevijano (Madrid, 1958), que ara es perfila com a nou president del TC, era rector de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) com a catedràtic de dret constitucional quan Pablo Casado i Cristina Cifuentes van cursar els seus polèmics màsters. Ha sigut membre del consell d'administració de l'Abc i és membre d'honor del Patronat del Reial Madrid. Se'l considera pròxim al PP, tant que com a rector sempre va evitar enfrontar-se a l'administració autonòmica quan sí que ho feien la resta de rectors.

La seva etapa com a rector de la URJC està esquitxada d'escàndols. Així, se'l va acusar de col·locar familiars (la dona i una cunyada) a l'administració de la universitat i també de despeses impròpies, i va ser investigat (però no processat) per "contractacions il·legals". El 2013 va arribar al TC de la mà de Mariano Rajoy.

Una de les seves últimes sentències és la que va declarar inconstitucional el primer estat d'alarma i el confinament de la població a partir d'un recurs presentat per Vox.

Juan Antonio Xiol

Un vicepresident català i progressista

Juan Antonio Xiol (Barcelona, 1946) substituirà la també catalana Encarna Roca com a número dos del Tribunal. Ara bé, aquí s'acaben les coincidències perquè Xiol és un progressista convençut mentre que Roca, que va ser escollida a proposta de CiU i el PSC, ha acabat derivant cap a posicions ultraconservadores. Xiol és un magistrat amb una àmplia carrera que va començar el 1971 a Cervera i va continuar a Bilbao, Barcelona i Madrid. El 1982 va obtenir la plaça de lletrat del Tribunal Constitucional.

En aquesta època va formar part dels governs socialistes de Felipe González com a director general al ministeri de Justícia amb Fernando Ledesma (1985-1990). Posteriorment va ser vocal del CGPJ (1990-1996) i el 2005 va entrar al Tribunal Suprem com a president de la sala primera. Va ser nomenat com a membre del TC el 2013 i el seu mandat acaba l'any que ve.

Xiol ha conformat, juntament amb María Luisa Balaguer, un tàndem progressista que s'ha oposat a moltes sentències de la majoria conservadora del TC, incloses les que tenien a veure amb el Procés. Així, en el seu vot particular Xiol va considerar "desproporcionades" les penes als líders independentistes catalans.

Concepción Espejel

Una conservadora íntima de Cospedal

Concepción Espejel (Madrid, 1959) va ser la presidenta del tribunal que va jutjar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i que va emetre un vot particular apostant per la condemna per sedició. Fins ara era la presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, però havia sigut vocal del CGPJ a proposta del PP entre 2008 i 2013. Espejel era Concha "de tota la vida" per a l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i, de fet, va haver de ser apartada del tribunal de la Gürtel el 2015 per la seva proximitat al partit. Això podria provocar que fos recusada en cas que el TC hagués de revisar alguna sentència relacionada amb la xarxa de corrupció Gürtel.

Espejel és autora de sentències molt polèmiques, per exemple una del 2005 en què només va imposar dos anys de presó a un cap de la Falange que havia clavat tres ganivetades a un jove d'esquerres perquè va considerar que no el volia matar sinó simplement lesionar-lo, vista "l'escassa contundència de l'impacte". El Suprem va corregir aquella sentència i va augmentar la condemna a l'agressor. És també la jutge del cas Altsasu, en què es van condemnar uns joves bascos per terrorisme després d'una brega amb uns guàrdies civils en un bar d'aquesta població. La defensa va recusar Espejel al·legant que havia sigut condecorada pel cos armat i que estava casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, però la petició va ser rebutjada. També va ser l'autora de la condemna de tres anys i mig de presó al cantant de rap mallorquí Valtònyc.

Com a curiositat, Espejel va començar la seva carrera com a magistrada als jutjats de Vinaròs (Baix Maestrat) el 1983, i d'aquí va passar als de Reus (Baix Camp) i Valls (Alt Camp).

Enrique Arnaldo

Un lletrat de les Corts esquitxat per casos de corrupció

Enrique Arnaldo Alcubilla (Madrid, 1957) és lletrat de les Corts Generals, membre del cos d'administradors civils de l'Estat i catedràtic de dret constitucional de la Universidad Rey Juan Carlos. Precisament, va coincidir amb Ramón Sáez com a vocal del CGPJ, a proposta del PP, durant el mandat de 1996 a 2001. Però les seves relacions amb el PP van molt més enllà. En el marc de les escoltes telefòniques del cas Lezo es va filtrar una conversa seva amb el llavors president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, on li deia que estava fent gestions perquè algú afí fos nomenat fiscal general de l'Estat. És un assidu col·laborador de la FAES, el think tank que marca la línia dura del PP, i va defensar Enrique López, actual conseller de Justícia madrileny, quan va ser detingut per conduir ebri justament quan era magistrat del TC.

Arnaldo també va ser imputat per presumpte tracte de favor per part del govern de Jaume Matas a les illes Balears, però el cas va ser arxivat perquè els fets havien prescrit. Al nou magistrat del TC se'l considera molt crític amb l'independentisme català.

Ramón Sáez Valcárcel

El progressista que va absoldre Trapero

Ramón Sáez Valcárcel (Madrid, 1957), entrevistat a l'ARA dimecres passat, és el magistrat que va redactar la sentència d'absolució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i un dels jutges més ben valorats en l'alta magistratura. Ha aspirat en dues ocasions a una plaça al Tribunal Suprem, però tot i quedar en primer lloc en unes proves que va organitzar el CGPJ, mai ha aconseguit ser escollit. "Quin és el problema?", es va preguntar en la seva compareixença davant el jurat.

La seva entrada al Tribunal Constitucional implica que Unides Podem ha tingut alguna cosa a veure en aquest acord, atès que el 1996 va ser vocal de l'òrgan de govern dels jutges a proposta d'Esquerra Unida. A més, recentment, els vocals que l'han promogut per anar al Suprem -sense èxit- eren els impulsats per IU i alguns pel PSOE. 

De marcat caràcter progressista i acèrrim defensor dels drets fonamentals com el de manifestació o la llibertat d'expressió, Sáez és autor de sentències com la que va absoldre els acusats pel setge al Parlament perquè considerava que una condemna podia tenir com a efecte desincentivar la participació en protestes (chilling effect). La sentència va ser corregida després per Manuel Marchena al Suprem.

Inmaculada Montalbán

Una feminista especialista en violència de gènere

Inmaculada Montalban (Iznalloz, Granada, 1959), magistrada del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, també va ser vocal del CGPJ, entre 2008 i 2013. Membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, és de perfil progressista i feminista i va ser presidenta de l'observatori contra la violència domèstica i de gènere. Se la considera una pionera en la introducció de la perspectiva de gènere a l'hora d'interpretar les normes i precursora d'una nova línia jurisdiccional en aquest sentit.

En les seves sentències ha defensat el dret de vaga durant el 8-M, va condemnar un ajuntament que tenia les treballadores d'ajuda a domicili com a falses autònomes i s'ha mostrat contrària a considerar la prostitució com una activitat laboral.