Així serà la reforma d'impostos pactada per als pressupostos del 2020

BarcelonaL'acord sobre els ingressos entre la Generalitat i Catalunya en Comú - Podem inclou tot un seguit de mesures per modificar fins a sis impostos i crear-ne un de nou per gravar les grans empreses energètiques i telefòniques. Aquesta reforma fiscal suposarà, segons el Govern, un increment anual dels ingressos de la Generalitat de 552,5 milions d'euros, aproximadament.

No obstant això, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha estimat que l'ingrés per a l'any vinent serà inferior, de 173,6 milions d'euros addicionals, perquè la reforma s'ha d'incloure en els pressupostos, que no entraran en vigor (si finalment s'aproven) fins a la primavera. Així doncs, la reforma només s'aplicarà un cop els comptes públics tinguin el vistiplau del ple del Parlament, que Aragonès confia que sigui entre finals de gener i el març.

IRPF: 18,6 milions extres

Rebaixa a les rendes baixes i pujada a les altes

Tant Aragonès com la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han tret pit de la reforma de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), tot i que no és la que més fons addicionals aportarà a les arques de la Generalitat. Concretament, entre exempcions per a rendes baixes i increments per a les altes, suposarà un ingrés extra de 18,6 milions euros per any, d'acord amb els càlculs de la Generalitat.

La reforma de l'impost sobre la renda, que és el que paguen la majoria de treballadors de les seves nòmines (o dels seus ingressos declarats, en el cas dels autònoms), té dues parts. La primera consta d'un increment del mínim exempt dels 5.550 euros fins a 6.105 euros anuals per a persones amb una base liquidable (és a dir, el seu sou brut menys deduccions, per exemple cotitzacions a la seguretat social, entre altres) de menys de 12.450 euros a l'any.

Dit d'una altra manera: com fins ara, els primers 5.550 euros d'ingressos d'un contribuent queden exempts d'IRPF. La nova tributació varia per a aquelles persones que guanyin menys de 12.450 euros anuals, que veuen augmentada l'exempció fins als 6.105 euros.

Aquesta mesura suposa que la Generalitat deixaria d'ingressar uns 12,4 milions anuals, però el pacte inclou augments de l'impost als treballadors que més guanyen per compensar-ho. Concretament, els increments a les rendes més elevades haurien d'aportar 31 milions d'euros extres, per la qual cosa el Govern ingressaria 18,6 milions d'euros més per exercici.

Concretament, els increments de l'IRPF es concentren en els trams de renda entre 90.000 i 120.000 euros, que passaran a tributar un 23,5%, dos punts més que fins ara. Així mateix, el tram entre 120.000 i 175.000 euros anuals també es retoca a l'alça, en aquest cas un punt: del 23,5% al 24,5%. A partir dels 175.000 euros, es manté sense canvis el tipus en el 25,5%.

Impost de successions: 190 milions extres

Reduccions de bonificacions a herències grans

La gran pujada dels ingressos del Govern vindrà per la via de l'impost de successions, que Aragonès xifra en uns 189,9 milions d'euros anuals addicionals per als comptes públics catalans. És, de fet, el punt de l'acord que menys agrada a JxCat, que tradicionalment s'ha oposat a increments d'aquest tribut.

Igual que els canvis en l'IRPF, les modificacions tenen dues parts. La primera afecta les herències els descendents (fills o altres), els ascendents (pares o avis) o els cònjuges. Aquests casos tenien bonificacions en comparació amb la resta d'herències, que s'eliminaran per a aquelles persones que ja comptin amb patrimonis preexistents més alts de mig milió d'euros. És a dir, les persones que tinguin un patrimoni personal de més de 500.000 euros hauran de tributar més encara que heretin de familiars directes.

En paral·lel, es redueixen les bonificacions a fills i pares que rebin herències, tot i que es manté la del 99% per als cònjuges (una línia vermella de JxCat, que defensa mantenir-la). Així doncs, cònjuges a part, les bonificacions es reduiran a mesura que augmenti el valor de l'herència. Fins als 100.000 euros s'aplica una reducció del 60%, la màxima, que es va reduint fins a eliminar la reducció a partir dels tres milions d'euros.

Nou impost verd: 145,1 milions d'euros d'ingrés

Dirigit a les grans empreses energètiques i telefòniques

L'altra gran novetat i la segona font d'ingressos addicionals del pacte Govern-comuns és la creació d'un nou impost "sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient". Aquest nou tribut té com a objectiu la producció, emmagatzematge i transformació d'electricitat, així com el transport d'energia elèctrica, telefonia i telemàtica. Dit d'una altra manera, és una taxa que grava les activitats de les grans companyies d'energia i de telefonia.

L'impost té caràcter mediambiental perquè afecta només les empreses que generen electricitat amb energies no renovables. En queden al marge, doncs, totes les activitats orientades a la generació d'energia verda (energia solar, eòlica, biogàs i biomassa), tant d'empreses com de particulars que les destinin a autoconsum.

L'impost gravarà la producció d'electricitat mitjana dels últims tres anys i l'extensió en quilòmetres de les xarxes de transport, així com el nombre de pals d'electricitat o d'antenes telefòniques que no estiguin unides entre si per cablejat. Segons la Generalitat, quedarà prohibit que les empreses traslladin l'impost als consumidors a través d'un encariment de la factura de la llum.

El nou tribut obligarà aquestes companyies a pagar mig cèntim per quilowatt per hora generat per centrals elèctriques, i una desena part de cèntim (0,001 euros) en el cas de les hidroelèctriques amb una potència inferior a 10 megawatts.

Així mateix, cada antena de telefonia, pal de línia elèctrica i cada quilòmetre de línia elèctrica de menys de 400 quilovolts pagarà 700 euros, mentre que si la tensió és de més de 400 quilovolts s'augmenta a 1.200 euros.

Altres impostos: 44 milions d'euros més

Transmissions patrimonials, establiments turístics, habitatges buits i begudes ensucrades

La resta del pacte inclou reformes de quatre tributs de caràcter menor, que aportaran un total de 43,97 milions d'euros addicionals cada any, segons Aragonès.

L'impost de transmissions patrimonials es reduirà del 10% al 5% per a la compra d'habitatge habitual, però es canviarà l'impost d'actes jurídics en les escriptures de compra d'habitatges per part d'empreses immobiliàries, per compensar la rebaixa i obtenir un ingrés addicional de 13,17 milions.

En el cas de l'impost sobre establiments turístics, es retoquen a l'alça els tipus actuals a tots els nivells, tant en el cas d'hotels de luxe com en altres de nivell inferior, així com en el cas dels creuers. A més, es crea un recàrrec específic per a la ciutat de Barcelona, on aquests negocis hauran de tributar més que a la resta de municipis de Catalunya.

Finalment, la Generalitat rebaixarà les bonificacions als propietaris d'habitatges buits que destinen part de les seves propietats a lloguers assequibles. També apujarà un 25% l'impost a les begudes ensucrades.

A tots aquests canvis fiscals cal afegir-hi els 155 milions extres que preveu recaptar el Govern amb l'impost a les emissions de diòxid carboni de vehicles de tracció mecànica, aprovat pel Parlament el 2017 i pendent de l'aprovació de la llei del canvi climàtic.