Així es reconfigura el poder dins de Junts amb el pas endavant de Puigdemont

BarcelonaLes eleccions del 12-M i la investidura de Salvador Illa com a president van inaugurar un canvi de cicle a Catalunya, i Junts afronta el seu congrés, el proper cap de setmana, per adaptar-se a aquesta nova etapa. La recepta per fer-ho la va posar sobre la taula l’expresident Carles Puigdemont el 3 d’octubre: “renovar" missatges i lideratges i “ampliar” l’espectre de la formació. Això passa per reconfigurar el poder dins de Junts i fer un procés de confluència amb el partit Demòcrates d'Antoni Castellà, segons fonts de Junts.

D’entrada el congrés ha de servir per oficialitzar el que ja és una realitat informal: que a Junts el màxim lideratge recau en Puigdemont. Serà ell mateix qui faci l’anunci sobre quin és el seu futur, i diverses fonts del partit assumeixen que serà a principis d’aquesta setmana que ve. Si fa un pas endavant per assumir la presidència de Junts, això té una conseqüència immediata: que Laura Borràs deixarà d’ostentar-la. A l’espera que també ella ho anunciï oficialment, diversos membres de l'organització assenyalen que el seu nou rol seria presidir la fundació que s’associarà a Junts a partir d’aquest congrés, un càrrec que li permetria continuar tenint un peu en la direcció dels juntaires.

Un cop resolta aquesta equació, es remodela el pom de dalt de l’organització, que ha de comptar amb un "màxim" de quatre vicepresidències, la secretaria general, la d’organització, la de finances i 25 vocals. Jordi Turull, de la màxima confiança de Puigdemont, es mantindria com a secretari general, i canviarien les vicepresidències, que assumiran les competències que decideixi el president del partit. En aquest sentit, Antoni Castellà es perfila com a nou home fort, que amb un vincle directe amb Puigdemont s'incorporaria a la formació escenificant la unió amb Demòcrates. La idea és que tots dos partits es converteixin en un únic espai polític i el procés per fer-ho l'estan negociant David Saldoni, actual secretari adjunt de Junts, i Daniel Planàs, per part de Demòcrates. La dona forta del partit, d'altra banda, seria la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, que també s'ha guanyat la confiança de l'expresident a l'exili amb el seu rol a Madrid.

Les altres dues vicepresidències estan més obertes, segons diverses fonts consultades, i el mateix passa amb la secretaria d'organització, que ara ocupa David Torrents, afí a Borràs. Amb el canvi de rol de l'actual presidenta del partit, també s'hi dibuixa un nou nom i, per qüestions de paritat, recauria en una dona. Pel que fa a la secretaria de finances, ara l'ocupa Teresa Pallarès i probablement continuarà.

Parlament i Barcelona

Ara mateix una de les vicepresidències l'ostenta Josep Rius, mà dreta de Puigdemont, però no són pocs els que l’insten a aclarir el seu futur dins el partit, ja que manté un peu a Barcelona i en l'àmbit nacional. És l’home de l'expresident a l'exili a l’Ajuntament, on s'ha d'escollir el successor de Xavier Trias, però també és diputat al Parlament i ostenta dos càrrecs orgànics, el de portaveu, a més del de vicepresident. En aquest sentit, podria optar a repetir en la vicepresidència del partit, sí, però en funció de si vol tenir o no un paper preeminent a Barcelona. I pel que fa a l'altra vicepresidència, que hauria de recaure en una dona perquè han de ser paritàries, algunes fonts apunten que Puigdemont podria incorporar l’empresària Anna Schlegel, que ja va ser número dos de la seva candidatura en les eleccions del 12-M, malgrat que l'opció d'aquest ascens fulgurant en la cúpula del partit ja ha generat suspicàcies. Una altra opció és que es reduïssin les vicepresidències i tan sols n'hi haguessin dues, ja que els estatuts parlen d'un màxim de quatre però no defineixen quantes n'hi ha d'haver.

Pel que fa a Albert Batet, del cercle de confiança de Puigdemont des que era alcalde de Girona, en aquesta legislatura es reserva un rol més “institucional”, centrat en les relacions amb el món econòmic, tal com va anunciar ell mateix en l'última reunió de la formació a Waterloo. En el dia a dia del Parlament, de fet, ja ha passat les regnes del grup a la portaveu, Mònica Sales, que apareix com un valor a l’alça juntament amb el cap de llista de Girona el 12-M, Salvador Vergés, i la cap de files a Lleida, Jeanine Abella. Així, no es preveu que Batet agafi més pes orgànic en el partit, malgrat que en els últims dies ha circulat el seu nom com a vicepresident. Els altres noms rellevants al Parlament són el president, Josep Rull, a més d'Anna Erra, Jaume Giró, Glòria Freixa o Judith Toronjo.

Les noves incorporacions

L'altre grup de dirigents que també poden posar un peu dins de l'executiva de Junts, a l'espera de concretar-ne la fórmula, és el que envolta el diputat Agustí Colomines. Amb connexió directa amb Puigdemont, ha agafat un rol d'influència ideològica a Junts: ha estat un dels principals redactors de la ponència estratègica que es votarà al congrés. Ara bé, no està clar que ell, que no és militant, sigui directament part de l'executiva. Hi ha altres noms en la seva òrbita: la diputada Ennatu Domingo, i també els membres d'Acció per la República Oriol Izquierdo i Jordi Domingo, i el partit MEScat –escissió del PSC–. L'eurodiputat Toni Comín també està a prop d'aquest nucli i, en canvi, s'ha refredat el vincle que existia entre Borràs i Acció per la República, a través d'Aurora Madaula.

Alhora, hi ha una connexió nova entre Colomines i el món més pragmàtic de Junts, concretament amb l'exconsellera i actual regidora a Barcelona Victòria Alsina. Ha estat ella l'encarregada de treballar el full de ruta sobre la immigració del partit –a través de trobades amb experts i comunitats d'origen migrant– i ho ha fet en consonància amb Colomines i en contacte amb Puigdemont, que considera clau aquesta qüestió.

El poder territorial

Finalment, en aquesta reconfiguració del poder dins de Junts, cal tenir en compte també el poder territorial, format pels principals alcaldes com el de Sant Cugat –Josep Maria Vallès–, el de Figueres –Jordi Masquef–, el de Calella –Marc Buch–, el de Vila-Seca –Pere Segura– o la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis i batlle de la Garriga, Meritxell Budó. La nova ponència organitzativa preveu un nou espai municipalista institucionalitzat dins el partit, amb tots els electes de Junts, també els independents, amb capacitat d'escollir un president, vicepresidències i vocalies. Una fórmula que ha generat desconfiances, almenys en la sectorial d'esquerres de la formació, que ho ha esmenat perquè decaigui: "És un partit dins un partit".