Així es va preparar l'exèrcit per a la DUI el 2017

MadridUna de les qüestions que l'excap de les forces armades Fernando Alejandre Martínez (Madrid, 1956) tornaria a fer igual és entestar-se en "recuperar el patriotisme". "Un patriotisme basat en la Constitució i en la seva legitimitat, que no neix ni de la tolerància, ni de la convivència, ni tan sols de la pau mundial; que neix de la mateixa idea d'Espanya com a nació", subratlla en el seu llibre Rey servido y patria honrada, en el qual fa balanç dels seus tres anys com a Jemad (2017-2020). Un dels principals episodis que va tenir lloc durant aquesta etapa són els atemptats a Barcelona i Cambrils del 17-A, dels quals va tenir coneixement per la ràdio mentre passava uns dies en una casa rural de Càceres amb la seva família. Aquestes "terribles" notícies no eren, però, el que més li preocupava, sinó "el que havia de passar": el referèndum i la posterior declaració d'independència, avui fa cinc anys. I Alejandre va preparar un pla per si calia portar militars a Catalunya.

Aproximadament un mes i mig abans de l'1-O, Alejandre va ordenar al llavors director del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades, el general Francisco Rosaleny, que comuniqués la seva disposició a assistir a qualsevol reunió que es convoqués del Consell de Seguretat Nacional o del Consell de Defensa Nacional. I el va instar a no perdre's detall de cap trobada que pogués tenir el Comitè Especialitzat contra el Terrorisme. La seva sorpresa va ser "majúscula" quan la resposta va ser que el govern de Mariano Rajoy no tenia previst convocar cap d'aquests organismes i que "donada la sensibilitat del tema català", es gestionaria i controlaria sense comptar amb les forces armades. En aquest context, l'ex Jemad pren la iniciativa.

Es va assegurar que l'exèrcit tenia actualitzat algun pla de contingència i va ordenar als seus subordinats que en redactessin un d'específic. El 26 d'agost es va reunir amb la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que justament tornava de Barcelona, "d'aquella manifestació [contra els atemptats] terrible en què es va ultratjar sa majestat". Li va exposar les decisions que havia pres i li va demanar una directiva política que donés suport legal a l'activació de l'operatiu si feia falta. Segons explica, li va dir que la redactés ell mateix i que la firmaria. Va acabar sent una mena de carta que no s'ha fet pública. "A banda de patriota, era valenta", afirma Alejandre sobre l'ex secretària general del PP.

De suport logístic a intervenir

Amb via lliure, es va desenvolupar un pla esglaonat. La primera fase era la de donar suport logístic a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que actués a Catalunya, per exemple oferint com a allotjament l'aquarterament Santa Eulàlia de Sant Boi de Llobregat. En segon lloc, i això sí que es va fer, incrementar la protecció d'instal·lacions militars intensificant les guàrdies. "Ens preocupava la imatge que es podia donar si hi havia esvalotats que intentaven entrar i, encara més, la imatge de les forces armades si hi havia ultratges a la bandera", rememora Alejandre. A més, aquesta fase també preveia rellevar les forces i cossos de seguretat en tasques de protecció de les seves pròpies instal·lacions perquè Guàrdia Civil i Policia Nacional poguessin ampliar el seu contingent desplaçat a Catalunya. L'última, que es considerava "molt improbable", preveia el reforç sobre el terreny establint green box (caixes segures), que consisteix en acordonar amb militars una zona on hi ha aldarulls perquè els agents policials puguin actuar amb llibertat a dins.

A mitjans de setembre, Alejandre va sol·licitar una reunió de resultat "francament decebedor" amb el ministeri de l'Interior. Entre els presents, el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va dir que la situació estava "sota control" i que tenia confiança que els Mossos d'Esquadra "complirien amb la llei". La informació que tenia l'ex Jemad, en canvi, era que la policia catalana "no podria actuar" per garantir la seguretat d'instal·lacions militars perquè la seva cadena de comandament estava "altament polititzada".

Així, va constatar que el ministeri de l'Interior era "refractari" a qualsevol col·laboració de les forces armades. Amb tot, la tarda del 10 d'octubre, Alejandre va activar durant vuit segons el seu pla Romeo Sierra, el mateix nom que es va utilitzar per a la crisi de l'illot del Perejil. És el temps de vigència d'aquella declaració d'independència de Carles Puigdemont. Primer va trucar al comandament d'operacions per activar-la i just després per aturar-la. Per posar el pla en marxa, així com per escalar en les diferents fases, calia un aval polític de la ministra Cospedal, que tal com relata Alejandre en el llibre, no va existir. Dos anys després, en plenes protestes postsentència, recordaria a la nova ministra, Margarita Robles, que tenia preparat aquest pla.

Agraïment a Felip VI pel discurs del 3-O

L'autor també té en la memòria "moments bons" d'aquells dies del Procés, i n'esmenta dos. Un, el discurs de Felip VI el 3 d'octubre en què va avalar la violència policial i va prendre part en el conflicte. "Vaig sentir no només alegria de ser espanyol, sinó tranquil·litat de notar el seu suport", assegura, i li va fer arribar el seu agraïment. El segon és la imatge de tantes banderes espanyoles el 12 d'octubre d'aquell any, en què per primera vegada també va desfilar la Policia Nacional. A més, interpreta com una felicitació que Cospedal digués en una entrevista a l'Abc el gener de 2018 que era "digne d'elogi" que durant els fets del Procés no s'hagués produït cap "sortida de to ni actuació malinterpretable" de l'exèrcit. És a dir, que era motiu d'elogi que les forces armades, instruïdes en el sentit del deure i la disciplina, no actuessin al marge de la llei.

L'idil·li amb Cospedal, de qui destaca que va dipositar confiança en ell, va acabar amb la moció de censura. Si bé la dreta considera els militars com dels nostres, Alejandre deixa clar que amb l'esquerra això no es produeix. "Fan un esforç poc natural per mostrar estima", considera el general de l'exèrcit en la reserva, que no estalvia retrets contra la ministra de Defensa, Margarita Robles: l'acusa de practicar el "seguidisme" en lloc de la lleialtat i de no acceptar que l'altre pugui tenir raó. En les seves memòries, l'autor carrega durament contra les campanyes de "liquació" de les forces armades. En altres paraules, rebutja les tasques que va fer la Unitat Militar d'Emergències (UME) de desintoxicar residències per la pandèmia, per exemple, perquè considera que són "missions originals i esotèriques més pròpies de policies i emergències".

Queda fora de dubte que per a Alejandre, que el 2012 va ser segon en cap del comandament de força conjunta de l'OTAN, l'horitzó d'arribar al 2% del PIB en pressupost de Defensa és un mínim. De fet, critica que se situï per igual en tots els països sense tenir en compte objectius previs d'"eficàcia". En les seves memòries queden paleses altres discrepàncies en l'organigrama militar, com és el fet que el president del govern i el ministre o ministra de Defensa se situï en l'organigrama entre el rei, que és el cap de les forces armades, i el Jemad. Com a anècdota més personal de joventut, explica que va votar sí a la Constitució, encara que en la seva última etapa de servei a la pàtria l'entorn de la ministra Robles el conegués com el feixista.