Així va fracassar l’operació Iceta

Barcelona / Madrid“He acceptat la proposta de Pedro Sánchez de presidir el Senat i caldria agilitzar la substitució de José Montilla com a senador”. La frase, pronunciada per Miquel Iceta dimecres de la setmana passada en una reunió improvisada amb el president del Parlament, va marcar l’inici de la primera gran crisi de confiança entre el PSC i ERC des del 28-A, en plena campanya de les municipals i les europees. Roger Torrent es va comprometre a no bloquejar la convocatòria del ple, però va advertir que la substitució hauria de ser avalada per la majoria de la cambra. La mateixa advertència que Iceta acabava de fer per telèfon al president espanyol.

Al primer secretari del PSC només li va donar temps d’avisar Torrent; deu minuts després, al president de la Generalitat, Quim Torra, i finalment, als diputats socialistes reunits d’urgència al seu despatx. A les 13.48 h saltava una última hora a El País : “Sánchez escull Iceta per presidir el Senat com un gest cap a Catalunya”. La informació va descol·locar Iceta i la portaveu socialista, Eva Granados, que esperaven tenir més temps abans que saltés la llebre per començar la ronda de trucades. La primera, al president del grup republicà, Sergi Sabrià. Rebut. Tothom se’n va anar a dinar abans que esclatés la tempesta, a mitja tarda, als passadissos del Parlament.

“Així no es fan les coses. No podem supeditar les institucions catalanes a les decisions sobre les cadires del PSOE”, sortia a dir Sabrià. ERC anunciava que no votaria a favor d’Iceta i feia saltar les alarmes al PSC. Granados, que havia d'assistir a l'executiva del partit convocada d'urgència per abordar el nou destí d'Iceta, tornava al Parlament per reunir-se amb el dirigent republicà i aquest li comunicava el que havia dit en públic, davant dels retrets de la portaveu socialista.

Dinar amb Montilla

José Montilla no volia deixar de ser senador, però en cap moment va ser un obstacle. Al migdia, l’expresident de la Generalitat va dinar amb Iceta amb la convicció que l’endemà s’hauria completat el relleu. De fet, no va trigar a enviar la seva carta de renúncia al Parlament, i, tal com s’havia compromès al matí, Torrent va convocar amb urgència la mesa i la junta de portaveus per començar a tramitar-ne la substitució.

A Iceta ja li havien comunicat la posició d’Esquerra, però encara hi havia el flanc obert de JxCat. Aquella mateixa tarda el líder socialista es va reunir amb Laura Borràs, Albert Batet i Josep Lluís Cleries al seu despatx de la cambra catalana. A diferència d’Esquerra, els postconvergents van mostrar-se predisposats a negociar contrapartides a canvi de no bloquejar la designació del senador del PSC. JxCat hi anava amb la idea de treure’n el compromís del PSOE de facilitar-los el grup parlamentari al Congrés -tot i que no compleixen els requisits establerts al reglament de la cambra baixa espanyola-. Iceta es va negar a negociar contrapartides. “No mercadejarem”, va mantenir des del començament.

Malgrat els dubtes que oferia la votació en aquells moments, els socialistes van defensar que es fes l’endemà. Després d’escoltar els portaveus, però, Torrent va preferir convocar el ple per la setmana següent, una acció que va acabar resultant decisiva perquè tant ERC com JxCat acabessin optant per rebutjar la candidatura de Miquel Iceta. Aquell primer dia, de fet, molts eren partidaris de l’abstenció -especialment a JxCat-, però les declaracions d’Iceta els dies posteriors -i la reacció a les xarxes- van acabar de decantar la balança. “Podíem optar per l’abstenció fins que vam sentir Iceta defensar el 155”, apunten fonts d’ERC.

El paper del grup republicà a Madrid va ser poc més que anecdòtic. “No podia ser d’una altra manera”, expliquen des del partit. El portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, en va parlar amb la seva homòloga socialista, Adriana Lastra, juntament amb altres temes a afrontar en l’inici de la nova legislatura a les Corts espanyoles. “La decisió es prendrà a Catalunya”, li va comunicar Rufián. A l’inici d’aquesta setmana, encara no hi havia una decisió ferma dels republicans, que van acabar abraçant el no en la reunió de la direcció de dimarts. Dimecres, ja amb tots els diputats, van ratificar el veto de manera unànime.

En públic, Sabrià es va negar a participar en un “acte electoral” a favor d’Iceta. En privat, els republicans no estaven disposats a deixar que el moviment de Pedro Sánchez els perjudiqués a les urnes el 26 de maig. I, sense contrapartides a negociar, JxCat es va veure arrossegat a prendre la mateixa decisió que Esquerra, malgrat que hi va haver debat fins a l’últim dia, amb els presos a favor de l’abstenció.

Un ‘win-win’ per a Sánchez

Tot i les gesticulacions de portes enfora, per a Sánchez, la proposició d’Iceta com a president del Senat sense l’acord previ de l’independentisme era una situació de “ win-win ”, segons la defineix un col·laborador pròxim del president espanyol en funcions. Un acord per al nomenament hauria transmès en plena campanya electoral la imatge del diàleg que el PSOE vol explotar davant de la intransigència del PP i Ciutadans, mentre que un no, com el que es va produir ahir finalment, deixava sense arguments l’oposició de dretes, que des del minut 1 va vendre la proposta d’Iceta com una concessió més a l’independentisme.

La votació al Parlament ha permès Sánchez tornar a posar en el mateix sac els independentistes, Pablo Casado i Albert Rivera, que ahir van trobar dificultats per mantenir la coherència en el discurs que propugnen des de l’arribada del PSOE a la Moncloa amb una moció de censura de la mà d’ERC i el PDECat. Fonts republicanes, per la seva banda, van abonar la tesi que la proposta del president espanyol va ser tàctica, conscient que qualsevol dels resultats el beneficiava d’una manera o una altra, i que “en realitat no volia que Iceta fos nomenat”. Les mateixes fonts equiparaven la situació amb els pressupostos, i van deslligar la negativa a la designació de la resta de negociacions que hauran de dur a terme amb el PSOE: la composició de la mesa i la investidura.

I Iceta, que no serà el president del Senat, reforça el seu lideratge a Catalunya de cara a unes hipotètiques eleccions anticipades que els socialistes compten que podrien arribar en els pròxims mesos.