Així va endurir Rajoy la malversació pensant en un altre 9-N
El PP va canviar la llei perquè ja no calgués ànim de lucre per cometre el delicte
BarcelonaLa reforma del Codi Penal que impulsen el PSOE, Unides Podem i ERC té en la derogació de la sedició la seva mesura estrella, per bé que en vint-i-dues pàgines també reforma els desordres públics, introdueix el delicte d'ocultació del cadàver, toca el contraban d'armes i introdueix mesures contra la falsificació de l'euro. De moment no hi ha novetats pel que fa a la malversació, tot i que Esquerra i els comuns ja es preparen per esmenar-ho. Pretenen revertir el que el 2015 va introduir-hi el PP, en una reforma que avui torna a agafar protagonisme, malgrat que aleshores els canvis en la malversació passessin pràcticament desapercebuts. La presó permanent revisable es va emportar la gran majoria dels titulars i, si no, hi havia l'enduriment a l'enaltiment del terrorisme –pel qual s'ha condemnat, entre d'altres, els rapers Valtònyc i Pablo Hasél–, o l'edat de consentiment sexual, que passava dels tretze als setze anys.
Aprofitant aquella reforma integral del Codi Penal –es van modificar 250 articles–, el president espanyol, Mariano Rajoy, es va encarregar de facilitar la feina als jutges de la sala segona del Tribunal Suprem quatre anys abans que condemnessin els líders del Procés. L'objectiu, malgrat que es va emmarcar en la lluita contra la corrupció, era poder perseguir els dirigents de la Generalitat per l'ús de diners públics en una futura consulta, a diferència del que havia passat el 9-N, un any abans. Per això es van canviar bàsicament dues coses. La primera, l'abast del delicte. Fins llavors s'exigia "ànim de lucre" al càrrec públic que cometés la malversació. A partir del 2015, en canvi, desapareixia aquest condicionant i s'afegia "l'administració deslleial dels fons públics". És a dir, no es requeria haver-se enriquit personalment, sinó que l'investigat podia ser condemnat per causar "perjudici al patrimoni públic".
Dotze anys de presó
El segon canvi va arribar a l'hora de determinar les penes. La mínima es reduïa dels tres anys als dos, i la màxima es mantenia en els vuit (la inhabilitació podia arribar als vint en els dos supòsits). Però s'afegia un capítol especial pensant en casos de màxima gravetat. A partir dels 250.000 euros es va afegir un nou agreujant que elevava la pena màxima a dotze anys de presó. Tenint en compte que la sentència del Procés atribueix a l'expresident Carles Puigdemont i a la majoria dels seus consellers 4,1 milions d'euros en despeses vinculades al referèndum de l'1-O, un cop s'elimini la sedició aquesta serà probablement la condemna màxima a la qual s'enfrontin.
El govern espanyol s'ha mostrat obert a parlar dels canvis que reclamen ERC i els comuns, sigui per tornar a la situació prèvia al 2015 –que es reclami tornar a incloure ànim de lucre– o per rebaixar les penes associades a l'administració deslleial dels fons públics.