Així és el document que negocien Esquerra i Junts

BarcelonaLa negociació entre Esquerra i Junts avança a foc lent sense entrar encara en el repartiment de carteres del futur Govern. De moment, la base de l’eventual acord és un document que abasta l’estratègia del Procés, l’acord independentista a escala del Parlament, el pla de govern i els seus fonaments i els mecanismes de seguiment del pacte de coalició. Aquesta és l’arquitectura, segons diverses fonts coneixedores consultades per l'ARA, sobre la qual pivota la negociació entre els d’Oriol Junqueras i els de Carles Puigdemont. Divendres, en l'última trobada telemàtica dels negociadors, Junts només va fer retorn als republicans –que han elaborat aquesta proposta “global” d'acord amb documents i converses prèvies amb el partit de Puigdemont– de la part que té a veure amb el programa de govern. Queden pendents la resta dels capítols, que els negociadors esperen poder avançar també aquesta setmana per entrar en la següent fase de negociació: la distribució del poder.

Estratègia del Procés

Inclou el diàleg i un “embat democràtic” sense concretar

La primera part del document que va remetre Esquerra a Junts el cap de setmana passat aborda l’estratègia independentista, a partir de posar en relleu que per primer cop els partits favorables a la república catalana han superat el 50% dels vots en unes eleccions. El nucli estratègic passa per la taula de diàleg amb l’Estat, però s’hi incorpora la petició de Junts de dibuixar un estat major del Procés en el marc del Consell per la República que dissenyi una alternativa si fracassa la negociació amb l’Estat.

En el document es perfila una escenificació del procés de negociació que passa per fer una declaració al Parlament –amb un contingut encara per negociar tenint en compte que Junts, malgrat acceptar el diàleg, portava en el programa electoral ratificar les declaracions de sobirania fetes fins ara i la DUI–; una constatació de la voluntat de diàleg per part del nou executiu; un acord nacional a favor de l’autodeterminació, com va anunciar ja l’aspirant a president, Pere Aragonès, en el seu discurs d’investidura; i una comissió d’estudi al Parlament per fer seguiment dels resultats de la negociació amb compareixences d’experts en conflictes. Alhora, recollint una petició de Junts, es donaria un marge a la taula de diàleg fins a la meitat de la legislatura –la qual cosa també inclou l'acord entre ERC i la CUP- i es crearia un nou estat major del Procés.

Aquest nou òrgan de coordinació independentista s’inseriria en un Consell per la República reformat, l'encaix del qual el negocia bilateralment l’exconseller Toni Comín amb entitats i partits favorables a la independència. ERC es compromet a descongelar la seva presència en el CxR, però falta determinar les potestats del nou estat major: una primera proposta és que determini l’estratègia en l’eix nacional a totes les cambres parlamentàries, mentre que el que té a veure amb el dia a dia i les qüestions sectorials en quedin fora del seu abast. La qüestió és aclarir què és cada qüestió: ¿Decidiria sobre els pressupostos o l’estat d’alarma? Junts ha insistit en demanar la unitat d’acció a Madrid, però el cap de files dels republicans, Gabriel Rufián, ja ho ha rebutjat.

El nou estat major també és el que prepararia el que anomenen “nou embat democràtic”, que, sense concretar més, es diu que sigui “preferentment” un nou referèndum –cosa que encaixa amb l'acord a què han arribat Esquerra i la CUP–. Fins ara, però, Junts ha dit que es manté la vigència de l'1-O i que només s'obriria a substituir-lo per una consulta pactada.

Acord al Parlament

Renovar els membres de la mesa mantenint la majoria sobiranista

En aquesta part es constata la voluntat de mantenir la majoria independentista a la mesa del Parlament i donar suport als relleus que que hi hagi de cada formació política, a més de blindar la sobirania de la cambra. És en aquest marc en què es basa el suport dels republicans a Aurora Madaula, el relleu de Jaume Alonso-Cuevillas, malgrat que en un primer moment van pressionar Junts insinuant que podien retirar-los els vots si no investien ja Aragonès.

En aquest àmbit hi ha el compromís de tirar endavant una sindicatura electoral pròpia –com a part d’una llei electoral catalana– i també la reforma del reglament del Parlament per defensar els “drets” dels diputats i combatre el discurs de l’extrema dreta a la cambra. Ara bé, no es concreta com. No es fa menció a l’article 25.4 del reglament, que pot afectar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en què es diu que se suspendran els parlamentaris a qui s'obri judici oral per delictes relacionats amb la corrupció. La CUP ja ha advertit que no la trobaran per canviar aquest punt.

Programa de govern

Bateria de mesures en l’àmbit sanitari, econòmic i de drets socials

Aquesta és la part de la qual Junts va fer el retorn a Esquerra en l'última reunió mantinguda divendres telemàticament. Es tracta d'una bateria de mesures que barregen propostes del programa electoral d'ERC i també del partit de Carles Puigdemont. Part de les que van incloure tots dos en campanya tenen a veure amb l'àmbit de la salut i la pandèmia. Algunes de les mesures plasmades passen per augmentar en 5.000 milions d’euros els recursos destinats a salut o reforçar l’atenció primària, així com augmentar el testeig massiu per de la pandèmia. Una de les propostes de Junts, per exemple, és unificar les prestacions socials en el marc de la renda bàsica de ciutadania. També s'incorpora el pla de xoc que ja va anunciar Aragonès en el debat d’investidura de 700 milions d’euros i que aniria lligat a una comissió de recuperació econòmica formada per tots els consellers i alts càrrecs, a més del responsable de gestionar els fons europeus, per dissenyar la “reconstrucció” després de la crisi del coronavirus. 

En el document, segons diverses fonts consultades, no s’hi preveuen les polítiques pactades entre ERC i la CUP de manera concreta –per exemple, es parla de renda bàsica de ciutadania i no de la universal– ni tampoc la qüestió de confiança prevista a mig mandat, tot i que sí que s’hi menciona la voluntat, que els republicans ja han esgrimit en públic, que es respectaran. 

Fins ara cap dels partits ha quantificat el cost de les mesures ni d'on sortiria el finançament.

Arquitectura de l'executiu

S'assumeix un govern 50-50 sense entrar en més concrecions

Hi ha una part del document, d'acord amb les diverses fonts coneixedores de la negociació, que fa referència a algunes àrees de govern que el vicepresident, Pere Aragonès, ja va dir que tenia voluntat d'impulsar en el discurs d'investidura. És el cas de la conselleria d'Acció Climàtica, la d'Universitats i Recerca, vinculada a la digitalització, o la conselleria de Feminismes, tot i que Junts no ha determinat encara si accepta aquesta estructura de l'executiu –ara sostenibilitat i polítiques digitals són part de les seves competències.

Mecanismes de seguiment

El document preveu comissions per comprovar el compliment dels acords i un botó vermell per evitar crisis

Una de les qüestions que ERC i Junts volen evitar, malgrat els recels latents entre ells, són les crisis de la legislatura passada. És per això que en el document que va fer arribar Esquerra al partit de Carles Puigdemont s'hi incorporen un seguit de comissions de seguiment de l'acord de coalició per assegurar-ne el compliment i resoldre moments de tensió. N'hi hauria una de parlamentària –amb presidents i portaveus– que es reuniria cada setmana; una altra de seguiment de l'acord amb membres dels partits, Govern i Parlament que també es trobaria freqüentment, i un seminari de tot el Govern cada mig any per valorar el funcionament del pacte. Per a situacions d’excepcionalitat es preveu una comissió de direcció al més alt nivell: una mena de botó vermell per resoldre crisis que, paradoxalment, ja seria necessari ara per desencallar la negociació per fer el govern.