Així es defensa (de moment) Espanya davant d'Estrasburg

BarcelonaEl Tribunal Suprem fa temps que va tancar la causa de l'1 d'Octubre i les seves derivades, però aquesta carpeta encara és ben viva al Tribunal Europeu de Drets Humans. I no tan sols hi ha un cas: a banda de la sentència principal per sedició i malversació, els procediments més avançats tenen a veure amb la possible vulneració de drets polítics dels ex-presos, les presons preventives o fins i tot l'impediment per part del Tribunal Constitucional al Parlament de poder debatre sobre l'autodeterminació o la monarquia. Espanya, de fet, tot just comença a defensar-se davant d'Estrasburg d'aquestes acusacions, en un seguit d'escrits que, segons ha pogut constatar l'ARA, no fan ni referència a la motivació dels indults –només els cita en la descripció dels fets per l'alliberament dels presos–, ni a la reforma del Codi Penal, ni tampoc a l'amnistia, en tramitació actualment al Congrés dels Diputats.

Fins ara hi ha com a mínim resposta d'Espanya en quatre procediments diferents: un d'obert per Oriol Junqueras sobre la denegació dels permisos penitenciaris per sortir de la presó i prendre possessió de l'acta de diputat al Parlament; un per Jordi Turull per la presó preventiva; un altre per Jordi Sànchez per la vulneració de drets polítics com la seva suspensió de diputat, i un altre pels exmembres de la mesa del Parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós per les ordres del Tribunal Constitucional de vetar certs debats parlamentaris.

Qui signa els escrits en tots els casos és l'advocat de l'Estat Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, nomenat agent de l'Estat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans el març del 2018 encara amb el govern del Partit Popular. Nascut el 1966, abans de ser nomenat al TEDH havia desenvolupat tota la seva trajectòria a l'administració general de l'Estat, i en l'última legislatura del PP –abans de la moció de censura contra Mariano Rajoy– havia ocupat un lloc a la subdirecció general de Constitucional i Drets Humans de l'Advocacia General de l'Estat, on ja havia portat temes relacionats amb Estrasburg i les Nacions Unides.

Reafirmació dels arguments del Suprem

En tots els casos l'advocat de l'Estat demana que no s'admetin les demandes dels ex-presos polítics i justifica totes les decisions que va prendre el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. En la demanda de Turull, contra la presó preventiva dictada en un context en què era candidat a la presidència de la Generalitat, contesta que la privació de llibertat estava justificada per la gravetat dels fets del 2017 i la possibilitat que hi hagués una reiteració delictiva. "És un còpia i enganxa dels arguments del Suprem", afirmen fonts de la defensa. Fa el mateix amb Junqueras, que a diferència de Turull només al·lega la vulneració dels seus drets polítics perquè el Suprem no li va permetre assistir a la constitució del Parlament com a diputat el 2018. "Hi havia risc de reiteració delictiva per la sola presència del recurrent", afirma la resolució a la qual ha tingut accés l'ARA. "Hi havia la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de la nostra convivència", acaba l'advocat de l'Estat reproduint exactament les resolucions del Suprem i reafirmant que va ser ajustat a "dret".

També justifica la privació de drets polítics a Jordi Sànchez quan no el van deixar fer campanya a les eleccions catalanes del 2017 ni presentar-se al debat d'investidura al Parlament, i també el van suspendre com a parlamentari el juliol del 2018. Segons fonts de la defensa, malgrat que l'exlíder de l'ANC va ser sancionat per participar a través d'un missatge gravat des de la presó en un míting de les catalanes del 21-D, l'advocat de l'Estat ho utilitza per dir que la privació de drets no va ser tal sense mencionar els posteriors càstigs penitenciaris.

¿I com argumenta que tant Sànchez com Junqueras sí que poguessin participar en la campanya de les espanyoles del 2019 i en la posterior constitució de les Corts espanyoles? Pel context. És més, argumenta que el fet que en aquella ocasió sí que se'ls permetés fer rodes de premsa o acudir al Congrés és la prova que Espanya els va respectar els drets polítics.

La incompatibilitat amb altres instàncies

Malgrat que Espanya va fer cas omís de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU, que va demanar la llibertat d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa, ara esgrimeix la resolució davant d'Estrasburg perquè s'inadmetin les demandes dels ex-presos polítics. Recorda que el TEDH no pot examinar una qüestió que ja ha estat objecte d'un procediment en altres instàncies internacionals.

Què responen les defenses? Més enllà de censurar que Espanya al·legui aquestes resolucions quan no les va complir, discuteixen que hi hagi una incompatibilitat dels processos perquè s'hi al·leguen qüestions diferents, argumenten fonts consultades per l'ARA. En el cas de Turull, no hi va acudir expressament perquè volia que la seva presó preventiva fos revisada per Estrasburg; Junqueras no hi al·lega la presó preventiva sinó la vulneració de drets polítics per evitar la duplicitat amb la resolució del grup de treball; mentre que Sánchez va retirar una de les seves demandes davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per poder acudir al TEDH. No convencen l'advocat de l'Estat: argumenta que, com que la resolució de l'ONU es refereix col·lateralment als drets polítics, ja no s'ho pot mirar Estrasburg.

Costa i Campdepadrós

Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal també defensa l'actuació del Tribunal Constitucional a l'hora de censurar els debats de la mesa. Ho fa, segons l'escrit al qual ha tingut accés l'ARA, perquè considera que ni Costa ni Campdepadrós estan legitimats a interposar un recurs al TEDH: el seu argument és que van ser advertits de possibles responsabilitats penals com a òrgan parlamentari i no com a diputats amb drets individuals. "És un conflicte entre dues autoritats estatals, el TC i un Parlament autonòmic", afirma l'escrit per deslegitimar-los per interposar la demanda. Ara bé, igualment afegeix que encara que tinguessin dret a interposar la demanda, el Tribunal Constitucional va actuar correctament perquè tenia el deure de "fer complir les seves sentències" amb les eines legals que tenia a l'abast.

Ara els advocats ja treballen amb escrits de resposta a Espanya, mentre que després serà el torn del tribunal, tot i que encara es pot allargar anys: Estrasburg emetrà els veredictes amb tots els arguments sobre la taula.