Aitor Esteban, el jugador de rugbi de la política
Reconeix que no era gaire bo, però el que ha après d'aquest esport li ha servit per ser un bon polític
VitòriaAitor Esteban (Bilbao, 1962) porta a la política tota la vida, sempre al PNB. És doctor en dret a la Universitat de Deusto i des del 1991, que va entrar a la Diputació de Biscaia com a secretari general de la Presidència i portaveu, no ha parat. Va aprendre d'un dels millors, Xabier Arzalluz, i a la seva ombra un grup de joves, entre els quals també hi havia Iñigo Urkullu i Andoni Ortuzar, van formar un grup que es va conèixer com els Jobubis (Joves Burukides Biscaïns) que a poc a poc van anar guanyant batalles fins a aconseguir controlar el partit. Dimecres, en la seva última sessió de control al Congrés, es va acomiadar ovacionat per bona part dels diputats.
Va entrar a la cambra baixa espanyola el 2004 i des de fa dotze anys ha exercit de portaveu dels jeltzales, després de substituir Josu Erkoreka. A Madrid ha destacat per la seva gran oratòria i ha demostrat que és intel·ligent i ràpid, a més de negociador hàbil amb tothom. Moderat i pactista. No s'havia ficat en guerres de successions internes. Fins ara. Ningú el va veure venir, tampoc el seu amic Ortuzar.
Aquest apassionat de la memòria històrica, que fins i tot ha participat en recreacions històriques vestit de gudari, té, a més de l'Athletic, una altra gran passió: el rugbi. La va heretar del seu pare, amb qui veia els partits del llavors Torneig de les V Nacions a la tele. Després el va seguir en directe i fins i tot va jugar a l'Universitari Bilbao Rugby. Va jugar d'ala i reconeix que no era gaire bo, però el que ha après al rugbi li ha servit per ser un bon polític.
Molt aplaudides han estat les seves intervencions al Congrés prenent com a referent el rugbi, com quan va advertir Pedro Sánchez que aquesta legislatura seria una “contínua puntada endavant per continuar jugant, però no de qualsevol manera; enviar la pilota molt alta per donar temps a l'acord abans que la pilota baixi”. En sap molt de melés, d'obertures, de maul, de touch i de ruck (pilota bruta). I, per descomptat, del tercer temps, aquell espai que els rugbistes com ell utilitzen per confraternitzar... negociar i acordar. Li anirà bé per calmar les aigües ara com a president dins el PNB, com tantes vegades ho ha fet a Madrid.
