Agustí Alcoberro: “Puigdemont és el millor horitzó, però també ho és aquell que generi consens”

BarcelonaAgustí Alcoberro va assumir les regnes de l’ANC temporalment quan el llavors president de l’entitat, Jordi Sànchez, va entrar a la presó de Soto del Real. Des del 16 d’octubre han passat moltes coses: s’ha proclamat la República, s’ha acatat el 155 i l’independentisme ha guanyat unes eleccions. Però ara no hi ha pacte per fer Govern.

¿Urgeix un acord davant el 155 i l’atac a la immersió?

Convé que la majoria republicana arribi a acords i de manera immediata. La profunditat de l’aplicació del 155 just ara comencem a notar-la. L’escola catalana ha sigut una conquesta social i ens haurem de mobilitzar per mantenir el nostre model.

Vostè ha parlat amb els partits independentistes. Fins a quin punt veu allunyades les posicions?

En el moment que s’havia de produir la investidura, portàvem mesos de dificultats en el diàleg entre JxCat i ERC. De retrets i relats contradictoris. Ens va sorprendre que el nivell de diàleg hagués sigut tan escàs. Ara hi ha hagut una reconstrucció de la confiança.

Però JxCat manté que el seu candidat és Carles Puigdemont i ERC diu que no assumirà conseqüències penals per investir-lo.

De cara als propers anys tenim tres branques d’un mateix espai que han de ser complementàries. Per una banda, un govern que gestioni les competències de l’autonomia. Per altra, un projecte republicà que s’ha d’anar implementant. I, finalment, una majoria al carrer construïda a través de les entitats sobiranistes.

¿Aquest espai republicà seria dirigit per Puigdemont des de Brussel·les i un altre president gestionaria a Catalunya l’autonomia?

S’ha de trobar l’encaix precís. El més important és que ha de ser assumit per les tres forces polítiques.

Si hi ha un acord de les tres forces perquè Puigdemont no sigui el candidat del Parlament, ho veuria bé?

No em correspon a mi dir-ho. Si es produís la situació, com a ANC l’hauríem d’analitzar.

L’ANC va fer un comunicat reclamant que Puigdemont sigui el president efectiu, fins i tot si això produïa conseqüències penals.

Aquest és el millor horitzó. Però també ho és aquell que generi consens en la majoria parlamentària.

¿L’independentisme ha d’estar preparat per assumir més repressió?

Ara pertoca avançar cap a la implementació de la República. Qualsevol pas que fem es trobarà al davant els mecanismes repressius de l’Estat. El que ha de fer l’independentisme és organitzar una estratègia en què hi hagi una proporció raonable entre les conquestes que ens plantegem i les possibles pèrdues a causa de la repressió. Caldrà analitzar-ho en cada context i moment concret.

I en el moment actual?

Ara correspon recuperar forces, reconstruir múscul, crear gruix i posar-nos en condicions per avançar.

¿I això com es tradueix pel que fa a la investidura?

Confio que les tres forces independentistes trobaran el desllorigador. Catalunya necessita un govern efectiu que gestioni les competències de què disposem. Això és un govern d’una autonomia dins Espanya. Però Catalunya ha proclamat la República i necessitem instruments suficients per tirar-la endavant i per poder-la legitimar en el pla internacional. És complementari.

Quin paper té l’ANC a partir d’ara?

Tenim una assemblea general la setmana que ve en què aprovarem un nou full de ruta. La proposta passa per conscienciar l’opinió pública europea i generar-hi simpaties, com per l’1-O. També en l’àmbit de la justícia internacional, amb la defensa dels presos i la perspectiva nacional de Catalunya. Hem iniciat un procés a Nacions Unides i quan s’acabi la jurisdicció espanyola denunciarem a Estrasburg. També estudiem accions pacífiques però contundents en defensa dels presos com ara fer dejunis col·lectius en llocs emblemàtics.

El resultat pot ser una condemna a Espanya per no respectar els drets humans però no un posicionament favorable a la independència.

La denúncia de l’estat espanyol com un estat fallit en termes democràtics legitima que un poble que té un projecte polític [la República] el pugui dur a terme.

O per fer un referèndum pactat?

Ja l’hem fet, el referèndum. Però si s’ha de tornar a repetir, no ens importaria. Si d’alguna manera la UE o algun organisme internacional negocia un referèndum pactat entre els governs d’Espanya i de Catalunya, seria una fórmula molt bona.

Hi ha ha una part de la població que no ha reconegut l’1 - O com un instrument d’autodeterminació.

Hem tingut unes eleccions convocades pel govern espanyol i ha votat un 80% de la població, una xifra enorme, i amb el resultat queda clar que hi ha una majoria social i parlamentària favorable a la república.

Però no s’ha arribat al 50%.

Això té alguna cosa de mite. Hi ha partits que no s’han posicionat davant d’aquest fet, i els seus votants es distribuirien entre els del sí i el no.

¿Llavors creu que el resultat és prou nítid per implementar la República?

La majoria social a Catalunya és clara, tant en termes electorals com socials. Hi ha hagut estats a Europa que han arribat a la independència amb una majoria més precària.

Però no en un context democràtic.

Som suficientment forts. Tot i que ho podem ser més, i una de les tasques de l’ANC és augmentar la majoria social. Catalunya avui té la força suficient per autogovernar-se i generar un estat propi, però l’Estat, tot i ser corrupte i decadent, encara no és un estat fallit. La participació europea pot ser determinant.

Catalunya ja ha declarat la seva sobirania diversos cops. ¿Haver proclamat la república portarà el país més enllà d’on era?

Necessitem un govern efectiu que governi, però en cap cas posarem el comptador a zero. Ni tan sols per la llibertat dels presos o el retorn dels exiliats. Hem avançat en termes històrics, hem proclamat la República, i aquest és un objectiu al qual no renunciarem. Més de dos milions de persones han fet el trencament mental i ja no se senten part de la comunitat política espanyola. Això des de l’1-O és irreversible.