Aguirre plega i li marca el camí a Rajoy

MadridNingú a Génova s’esperava que ahir Esperanza Aguirre dimitís del càrrec de presidenta del PP de Madrid per la corrupció. Ho va fer per sorpresa, anunciant una roda de premsa mitja hora abans que es produís i generant la màxima expectació. La lideresa popular, que en els últims dies ha vist com la Guàrdia Civil entrava a la seu del partit buscant proves de finançament il·legal, va girar com un mitjó el discurs que havia mantingut fins divendres. Si aleshores relativitzava la importància del cas -“He nomenat 500 càrrecs i només dos m’han sortit carbassa”, va dir-, ahir la “responsabilitat política” per haver posat al càrrec Francisco Granados, a la presó des de fa un any i mig, la portava a dimitir de manera irrevocable.

Les ombres de corrupció la tenien encerclada. Però entre la negativa rotunda -de fa tot just quatre dies- a la possibilitat que hi hagi hagut finançament il·legal al seu partit i el fet de reconèixer, ahir, que si el jutge manté Granados tant de temps a la presó “alguna cosa greu deu haver fet” no ha passat res més que temps. I en aquest curt lapse, alguna cosa ha dut Aguirre a concloure que el panorama pinta prou negre com per tirar la tovallola.

Gest barat i d’impacte a Génova

Amb la dimissió, la ja expresidenta del PP de Madrid no hi perd gaire. A l’estiu havia anunciat que no es presentaria a la reelecció, i el congrés del partit havia de produir-se de manera imminent. És a dir, Aguirre només avança uns mesos l’inevitable. A més, seguirà sent la portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid. Però, a canvi, acaba la seva singladura al capdavant dels popularsmadrilenys enviant un poderós missatge a la direcció nacional del partit i, especialment, a Mariano Rajoy, amb qui manté un enfrontament obert. Gairebé cada frase de la intervenció d’Aguirre d’ahir es podia llegir com un encàrrec al president en funcions perquè posi la barba a remullar: “La gent vol gestos i el meu gest és assumir la meva responsabilitat política, sabent que no tinc cap responsabilitat material ni puc estar encausada per res, però sóc la presidenta del PP i és el que em toca fer”, va dir.

No val, doncs, fer el sord davant del finançament il·legal ni els casos de corrupció, per molt que el màxim dirigent no hi hagi tingut res a veure directament. Aguirre plega per haver triat Granados com a secretari general, i també per no haver vigilat prou. I per si no havia quedat prou clar que la seva dimissió contenia un missatge a Rajoy, la lideresa el va explicitar: “Ell sabrà què ha de fer, però aquest no és temps de personalismes, sinó de sacrificis”.

Quan encara li couen les ferides pel menyspreu de Rajoy al seu cercle de confiança en la confecció de la llista del 20 de desembre, Aguirre torpedina amb un gest que li surt barat -havia de deixar igualment el càrrec- les possibilitats de Rajoy de formar govern i el posa en la picota per a celebració dels seus rivals polítics. “Rajoy té un paperot”, deia ahir un dirigent popular. El PSOE ja ha començat a sucar-hi pa: ahir mateix la líder dels socialistes madrilenys, Sara Hernández, de la confiança de Pedro Sánchez, li demanava al president en funcions que seguís els passos d’Aguirre.