El jutge Aguirre imputa Puigdemont per alta traïció per frenar l'amnistia
Obre una nova investigació en què també investiga Boye, Alay i el periodista Carles Porta, malgrat que l'Audiència de Barcelona va ordenar tancar la instrucció
BarcelonaAmb l'amnistia ja en vigor, el jutge Joaquín Aguirre mou fitxa de nou per implicar l'expresident Carles Puigdemont i també l'expresident Artur Mas en l'anomenada trama russa del Procés imputant-los per traïció. Un moviment que busca complicar-los l'amnistia, ja que aquest delicte n'està exclòs en determinats supòsits. Ara bé, el jutge va més enllà perquè implica també l'entorn directe de Puigdemont en aquesta investigació: el seu advocat, Gonzalo Boye; el seu cap de l'oficina d'expresident, Josep Lluís Alay; l'exconsellera Elsa Artadi, i alhora amistats del líder de Junts que fins ara havien estat alienes a causes judicials, com el periodista Carles Porta o l'empresari gironí Miquel Casals. També consten en la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ARA, Natàlia Boronat, Zeus Borrell i Aleksander Dmitrenko, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que creu que va exercir influència en la suposada trama tant quan era a la Generalitat com quan en va sortir.
Aguirre segueix investigant, doncs, la trama russa del Procés malgrat que recentment l'Audiència de Barcelona li va ordenar tancar ja la instrucció i arxivar-la o enviar-la a judici. Una decisió del tribunal que li impedia, de fet, investigar Puigdemont per traïció, perquè no l'havia imputat durant la investigació, o portar a judici Alay, ja que no li havia pres declaració encara com a investigat després de quatre anys d'haver obert el cas. Per driblar aquesta decisió de l'Audiència, Aguirre obre una nova peça separada sobre la trama russa, a partir d'una causa original, que no té a veure amb Rússia i de la qual va sortir tota l'operació Volhov: la investigació sobre les subvencions de la Diputació de Barcelona iniciada l'any 2016, en què estaven investigats l'exresponsable de relacions internacionals de CDC Víctor Terradellas (també present en la nova investigació) i el diputat de Junts Francesc de Dalmases. Per investigar tant Puigdemont com Dalmases, com que són diputats i aforats, Aguirre demana permís al "superior competent", que pot ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Tribunal Suprem.
L'advocat Gonzalo Boye ja ha reaccionat al moviment d'Aguirre: "Això és un problema de l'estat de dret", ha dit a Els matins de TV3. S'ha refermat en el fet que està protagonitzant una investigació "prospectiva contra l'independentisme" des de fa nou anys i que pretén "saltar-se" la decisió de l'Audiència de Barcelona i també "deslegitimar" les decisions del poder legislatiu, en al·lusió a l'amnistia. "El que està fent és una malversació de fons públics", ha sentenciat Boye, que ha dit que Aguirre "no hauria d'estar capacitat per ser jutge". "A certes edats i a certes hores, els psicotròpics són perillosos. Produeixen deliris com aquest", ha afegit l'advocat a RAC1. L'expresident Mas també ha respost en un comunicat titllant de "febril" la tesi d'Aguirre.
Què diu l'amnistia sobre el delicte de traïció? Tal com passa amb el de malversació o el de terrorisme, apareix en l'apartat d'exclusions en determinades circumstàncies. En aquest cas, no quedaria emparat quan "s'hagi produït tant una amenaça efectiva i real com un ús de la força en contra de la integritat territorial o la independència política d'Espanya". El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha subratllat des de Saragossa que la norma és "claríssima en relació amb els delictes d'aquesta causa", i s'ha mostrat convençut que els jutges "aplicaran la literalitat i el que volia el legislador".
En què es basa Aguirre?
En la interlocutòria, la tesi d'Aguirre és que les persones implicades haurien portat a terme "relacions internacionals que tindrien com a finalitat obtenir suport internacional, ajuda econòmica, reconeixement internacional i suport financer dels governs de la Xina i Rússia per a una suposada república catalana escindida del Regne d'Espanya i, amb això, facilitar la ingerència estrangera en territori espanyol i l'ús de fons públics destinats a finançar aquestes activitats". Entre altres coses, per argumentar la necessitat d'aquesta investigació Aguirre cita les resolucions de l'Eurocambra promogudes pel PP, Ciutadans i Vox per investigar "ingerències russes" a Catalunya. És si fa no fa la mateixa tesi que ha defensat des de fa anys i que, en teoria, l'Audiència de Barcelona li va dir que no havia de seguir investigant perquè no estava prou justificada.
Cal tenir en compte que el delicte d'alta traïció, que pot arribar als vint anys de presó, està definit al Codi Penal com la "inducció a una potència estrangera a declarar la guerra a Espanya o a concertar-se amb aquest mateix fi". I, per aquest motiu, Aguirre dedica unes quantes pàgines de la seva interlocutòria a intentar encaixar aquest redactat amb el que investiga sobre el Procés. Afirma que el concepte de "guerra" del Codi Penal ha quedat "obsolet" i ha evolucionat des de la Segona Guerra Mundial. "En el segle XXI la guerra ja no és el que era", diu, i afegeix: "En l'última dècada, Rússia ha utilitzat la confrontació informativa com a eina per dur a terme operacions de desestabilització". Obvia que precisament Rússia està protagonitzant una de les principals guerres –en el sentit tradicional de la paraula– a Ucraïna.
Aquesta confrontació informativa sosté que també es va dur a terme a Catalunya i, per això, recorre al delicte d'alta traïció i al nou concepte "guerra híbrida". "Rússia va comptar amb la cooperació d'un element subversiu intern, que buscava ansiosament el suport d'una potència que l'ajudés a pagar el seu deute i li donés ajuda política en un moment clau per segregar-se de l'estat espanyol", diu. En la nova interlocutòria també aprofita per opinar sobre la causa de Tsunami Democràtic, que s'instrueix a l'Audiència Nacional, i valora que la plataforma "podria qualificar-se com la secció terrorista de tot l'entramat secessionista desenvolupat pels investigats".
Creu que els investigats van establir "contactes amb individus propers a la intel·ligència russa", i que la suposada intervenció dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont va "facilitar i reforçar considerablement el procés d'ingerència russa". Segons la tesi d'Aguirre, per a Rússia el Procés era "una eina perfecta que la podria ajudar a avançar en els seus propis objectius contra Occident", tant si prosperava com si no, perquè li afavoria tant un conflicte en un país de l'OTAN com un aliat a Europa. El jutge creu que els investigats planejaven crear un sistema de criptomonedes que "burlaria els controls de les autoritats monetàries espanyoles i europees".
