Marc Sanjaume: "És clau que el PSC i Junts es facin seu l'acord de claredat"

BarcelonaDesprés de mig any, el consell d'experts per a l'acord de claredat va presentar la setmana passada l'informe amb cinc vies per explorar una solució pactada al conflicte català. Marc Sanjaume n'és el president.

El consell d’experts ha acabat la seva feina?

— Hem acabat la feina i hem entregat un informe sobre les cinc preguntes que ens va formular el Govern. Ens hem posat a la seva disposició per explicar-ne el contingut a la taula de partits i on el Govern consideri oportú.

El govern espanyol s'hauria de llegir l'informe?

— Sí, s'hauria de llegir dins i fora de Catalunya. Dins, l'haurien de llegir la taula de partits i els ciutadans interessats en el conflicte. Fora, ens agradaria que els grans partits espanyols hi donessin un cop d’ull. I també el govern espanyol, per què no? És un informe fet perquè tingui recorregut.

I que s’utilitzés per a la taula de diàleg?

— Sí, però no és un informe jurídic d’una via concreta, tampoc és un full de ruta. És la resposta conjunta d’un consell d’acadèmics enormement plural sobre una via acordada en relació al conflicte. L’informe vol fer un mapa d’opcions, oferir un llenguatge de trobada, un consens mínim sobre un conflicte respecte al qual els acadèmics tenen posicions diferents, també sobre la seva naturalesa.

¿Hauria d'entrar en la negociació de la investidura?

— No és un conflicte que es pugui resoldre en 20 dies. No ens agradaria que la lectura de l’informe s’acabés amb la investidura. És un informe pensat per al llarg termini.

Quina de les cinc vies veu més factible en el context actual?

— No ens pertoca fer una valoració de quina és la via. A més legitimitat i més actors polítics que s'hi posin d’acord, més factible serà. Totes les vies poden ajudar a resoldre el conflicte. Ara, amb alertes com que el referèndum no és una solució en si mateix sinó que ho és en la mesura que és un mecanisme dins d'un acord, i que les vies que inclouen un referèndum a tot l'Estat poden portar al bloqueig en funció de com s'organitzin. Seria recomanable que la participació de l'Estat fos indirecta, a través del seu president o del seu Parlament, i no a través d'un vot directe dels seus ciutadans.

Per tant, seria millor no fer un referèndum a tot l’Estat.

— No parlaria en aquests termes. Seria desitjable que fos una participació asimètrica. El referèndum a tot l’Estat pot ser sobre una pregunta diferent. O pot ser d’una naturalesa diferent del de Catalunya. Pot ser un referèndum de tancament on Catalunya ha decidit la via que vol transitar. En la via acordada, hi ha una obligació de negociar, aquest és l’esperit del Tribunal Suprem canadenc.

Però què passa si l’altra part, l’estat espanyol, es nega a reconèixer un referèndum o una solució acordada?

— Incentiva l'unilateralisme.

Apunteu que hi podria intercedir un mediador. Qui podria ser?

— Hi hauria dues opcions: personalitats estatals o internacionals de prestigi reconegut per part de les dues parts, o també la Unió Europea. No posem unes grans esperances o un optimisme enorme en la Unió Europea, però potser és la institució més idònia.

També us referiu a l'obstacle del Tribunal Constitucional.

— Una qüestió molt problemàtica és la jurisprudència. Tot l’informe penja de l’esperit del dictamen canadenc. Amb la sentència 42/2014 sobre la declaració de sobirania, que és l’inici del Procés, el TC respon curiosament amb una referència al dictamen canadenc, i afegeix que el conflicte haurà de transitar per la via política. La resta de pronunciaments del tribunal són sobre actes unilaterals.

Pot canviar la jurisprudència?

— La jurisprudència pot canviar, amb un TC que no és el mateix. Ha canviat en molts temes que ningú s'hagués pensat i amb la mateixa Constitució.

Però si igualment l'altra banda no vol acordar?

— El conflicte empitjora. Els actors se senten frustrats i això desencadena la unilateralitat. L'alternativa a la via acordada és el no acord i això passa per la congelació del conflicte. O bé queda encallat sine die o un dels dos actors emprèn vies unilaterals i resol la situació per fets consumats.

A nivell comparat, la via unilateral propicia el diàleg?

— Depèn molt del context. No ho valorem a l'informe.

De les vostres cinc propostes, Aragonès s'ha decantat per la que ja defensava. Us ha decebut?

— No. Els temps han estat sorprenents, molt ràpids. És la política, ja hi comptes. Però això no ha de fer perdre l’oportunitat de tenir la mateixa discussió que hem tingut nosaltres. També es pot mirar des d'un altre punt de vista: que el Govern vol anar a la taula de partits amb la seva opció i no sense cap proposta.

Us ha contactat algun partit?

— No, però estem a disposició de la taula de partits i, si cal, de la resta de l’Estat.

Perquè l'informe tingui recorregut, que el PSC el valori és clau?

— És clau, i Junts. És clau que els actors polítics que compten ara mateix amb més legitimitat al Parlament es puguin fer seu l’informe.