Els agents Torra i Boye contra el doctor Rufián
Barcelona"Pensava que Gonzalo Boye, que és un señorito que es passeja per Europa com James Bond, apareixeria despenjant-se d'una paret". L'expresident Quim Torra aconsegueix posar-se el públic a la butxaca amb aquest primer missatge destinat a Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid, just al principi de l'acte de presentació del segon volum de memòries del seu pas per la Generalitat, Les hores incertes (Símbol Editors). En realitat no calia perquè la seva pujada a l'estrada de l'auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona ha estat saludada amb un aplaudiment eixordador per un públic nombrós (més d'un centenar) i disposat a subratllar les afirmacions de l'expresident amb expressions d'assentiment. Això sí, on fa uns anys se celebraven els dards a l'unionisme, ara els dedicats als companys de viatge, en terminologia psuquera, es criden com gols al Camp Nou. En realitat, els agents Torra i Boye disparen un cop darrere l'altre contra el doctor Rufián.
L'expresident té el seu públic, compartit segurament amb la gran absència de la tarda. El presentador de l'acte considera oportú informar l'audiència que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no ha pogut venir per "obligacions d'última hora". A primera fila hi ha la cap de files de Junts a Barcelona, Elsa Artadi, i el cap de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, la menció del qual per Torra provoca una altra onada d'aplaudiments. No en va ell vindria ser el James Bond de Rufián.
L'acte és una conversa entre Torra i Boye que oscil·la entre la crítica greu al rumb de cert independentisme i l'intercanvi humorístic propi d'un talk show. És així com descobrim que quan Torra viatja a Alemanya a visitar Puigdemont a la presó porta un barret soviètic que Boye es pensa que és bolivià, i tots dos passen una "nit divertidíssima a l'hotel en un moment complicat per al país". Ara bé, després dels riures, Torra treu tota la seva artilleria pesant contra el rumb de l'actual Govern, i en especial cap a l'estratègia de diàleg auspiciada per ERC: "Com podem explicar a fora que volem la independència si al mateix temps pactem amb el govern espanyol i li aprovem els pressupostos? Quin procés d'independència és aquest?", es pregunta retòricament Torra amb posat greu. "S'ha de parlar clar: la Generalitat és avui dia una cinquena diputació dedicada només a la gestió, i això és un error", afegeix. "Jo sempre vaig veure el govern espanyol com el meu adversari", conclou.
Per la seva banda, Boye intenta trobar el moment d'interrompre el discurs de l'expresident per poder intervenir, per exemple per donar detalls dels processos judicials en què ha defensat Torra davant de la justícia i que, segons ell, ha encarat "sense agenollar-se, sense perdre ni un bri de dignitat", una cosa que només s'ha aconseguit durant la seva presidència i la de Puigdemont. Perquè, esclar, "en el càrrec es roman tant de temps com vol un tribunal", es queixa, abans de deixar clar que "portar-se bé com els negres bons de les plantacions no serveix de res". "Això ja ho va escriure Josep Maria de Sagarra", interromp llavors Torra. "Potser sí, però jo pensava en Rufián", diu sorneguer Boye mentre el públic s'aixeca a aplaudir i a cridar "independència" en un acte que, inevitablement, recorda molts que es feien abans de l'1-O. "Què ha passat des de llavors?", es lamenta Torra. I aquesta és, efectivament, una bona pregunta.