Els afins a Turull s'imposen als de Borràs a les eleccions territorials de Junts

BarcelonaLes eleccions territorials de Junts per Catalunya, així com les persones que aspiraven a liderar els corrents ideològics interns, eren un termòmetre clau per saber en quin punt està la correlació de forces del partit. I el resultat és clar a tot arreu on hi havia dues candidatures en disputa: els partidaris del secretari general, Jordi Turull, emmarcats en la via més institucional, s'han imposat en totes les votacions en què rivalitzaven amb els borrasistes. La federació de Barcelona és la més determinant, ja que Joan Rodríguez –avalat per l'exalcalde Xavier Trias– ha guanyat a Ivan Condes, del districte de les Corts i proper a Borràs, per un 69,05% dels vots. Un resultat que aplana el terreny a la candidatura de l'exalcalde a Barcelona a les eleccions municipals del mes de maig, tot i que encara no ha pres una decisió definitiva a l'espera també de com es resol el debat sobre la presència de Junts al Govern.

S'ha repetit la mateixa dinàmica en els corrents ideològics interns. Dins de Junts hi ha el d'esquerres, el socialdemòcrata i el liberal i fins ara els borrassistes controlaven els dos primers. Això canvia a partir d'aquestes eleccions: una aliança entre dirigents provinents de CDC i el PDECat així com l'entorn de l'exsecretari general Jordi Sànchez els ha desbancat. Francesc Solà –proper a Borràs– ha perdut les eleccions en el si del corrent socialdemòcrata davant la candidatura de Carmela Fortuny, afí als exconsellers Josep Rull i Turull, on també hi té presència el mateix Jordi Sànchez i l'exalcalde de la Seu d'Urgell Albert Batalla, l'exconsellera Neus Munté i la cap de gabinet del conseller Josep M. Argimon, Montserrat Morante. El mateix ha passat en el corrent d'esquerres, que fins ara pivotava entorn de la vicepresidenta del partit, Aurora Madaula: Oriol Izquierdo ha perdut la batalla davant Lali Biosca.

El patró s'ha repetit en les vegueries i assemblees comarcals que fins ara donaven suport a Borràs. La candidatura a la vegueria del Penedès de Xavier Vidiella s'ha imposat a la de Robert Monzonis, que era el candidat promogut per Borràs. El resultat ha sigut un ajustat 47,48% enfront d'un 45,6%. Aquesta territorial va ser de les que després de la suspensió de la presidenta del Parlament va reclamar en diversos comunicats que l'executiva prengués decisions considerant la possibilitat de sortir del Govern per l'alineament d'Esquerra amb el PSC i la CUP. Al Maresme, Carles Bosch també s'ha imposat a Montserrat Viñas amb un 73,68%, mentre que al Berguedà Montserrat Ribera, amb vincles amb Turull des de fa anys, ha aconseguit l'assemblea comarcal.

És el tercer cop que el borrasisme perd la batalla interna aquest any. La primera derrota va arribar al congrés d'Argelers, on van fer un pas al costat Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, i Borràs ja va quedar per darrere de Jordi Turull i Anna Erra en la votació per triar la direcció; i dos dels candidats que havia proposat –David Torrents i Ester Vallès– no van arribar al mínim de suports necessaris per ser elegits (van acabar sent ratificats en una segona votació). La segona vegada va arribar aquest juliol, en el conclave on es van debatre les ponències política i organitzativa del partit: a través d'esmenes als estatuts, els turullistes van buidar de competències municipals la secretaria d'organització que ocupa David Torrents.

La primera reacció als resultats ha vingut per part de Turull, que ha fet una piulada en què ha felicitat a "totes les persones de Junts escollides per assumir responsabilitats territorials, sectorials o de corrents ideològiques". "Seguim més Junts i més a totes cap a la independència", ha assegurat. Per ara, Borràs no s'ha pronunciat encara sobre la votació.

Guanyarà la batalla sobre el Govern?

Ara bé, malgrat que el borrasisme va perdent pes internament –ara qui dominarà l'estructura serà el turullisme–, els afins a la presidenta del Parlament sí que han aconseguit introduir en el full de ruta del partit la consulta a la militància sobre si Junts ha de seguir al Govern. Una iniciativa que Turull no veia amb bons ulls però que ha acabat acceptant també després que Carles Puigdemont i el seu entorn –sobretot a l'exili– també ho cregui convenient (cal tenir en compte que l'expresident ja era partidari que Junts es quedés a l'oposició quan Jordi Sànchez va signar el pacte de legislatura amb Esquerra).

Així, la direcció en ple reunida el 29 d'agost a Pals, després de fer una auditoria sobre el compliment del pacte de govern, va acordar per unanimitat que donarien un mes a ERC per corregir allò que no s'ha fet en l'àmbit del Procés i apareixia en el pacte, com ara coordinar els grups a Madrid, reprendre les reunions sobre l'estratègia del Procés o monitoritzar la taula de diàleg, i que en funció del resultat sotmetrien a les bases la necessitat o no de seguir a l'executiu.

El fet és que un mes després i amb el debat de política general la setmana que ve (on s'havia d'escenificar alguna mena d'acord), Esquerra no ha cedit per ara en res davant de JxCat. Tot apunta, doncs, que els turullistes afrontaran el següent debat intern, el de quedar-se o no al Govern, sense haver obtingut cap canvi de rumb dels republicans. Cal veure si en aquest pols també s'imposa (i amb quina força) l'ànima més institucional de Junts per Catalunya, tenint en compte que en això l'exili també pot acabar exercint la seva influència.