NEGOCIACIÓ PER A LA INVESTIDURA

Què ha afegit Junts pel Sí a la seva proposta inicial de pla de xoc social?

Des de les 20 mesures presentades el 3 de desembre, la coalició ha incorporat concrecions i compromisos en la línia del que reclamava la CUP

El servei d'urgències de l'Hospital Josep Trueta de Girona durant un simulacre / ACN
Roger Tugas
22/12/2015
6 min

BarcelonaHan passat exactament 19 dies des que Junts pel Sí va entregar a la CUP la seva primera proposta de pla de xoc social, fins que aquest dimarts els ha fet arribar la proposta definitiva d'acord per a la independència, la qual també inclou altres aspectes de la negociació, com el procés constituent o els passos per a l'aplicació de la resolució rupturista aprovada el 9 de novembre. Aquell primer document, avançat per l'ARA, incorporava 20 punts, però, des de llavors, ¿com ha evolucionat l'apartat social de la proposta de Junts pel Sí? ¿Quines de les altres mesures incloses en el seu document, el 'Fil a l'agulla', ha aconseguit la CUP sumar entre els compromisos de la coalició independentista?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En general, tal com reclamava la formació de l'esquerra independentista, Junts pel Sí ha concretat algunes de les seves mesures, les ha calendaritzat i les ha quantificat amb una previsió pressupostària –en total, costaran uns 270 milions d'euros–. Malgrat tot, també n'ha inclòs algunes de noves que exigia la CUP, però també n'han desaparegut un parell del document inicial. De fet, la coalició encara ha de concretar algun punt que en la reunió d'aquest dimarts no s'ha acabat de tancar.

Inversions i despesa social

Dret a l'habitatge

La nova proposta de Junts pel Sí concreta amb més d'una desena de propostes com desenvoluparà la llei de l'emergència habitacional i la pobresa energètica, amb protocols per evitar que es desnonin famílies amb dificultats econòmiques o socials, reforçant les línies d'ajuts urgents per al lloguer o assessorant els ajuntaments perquè –com ja fa Badalona– actuïn per evitar aquestes situacions en el marc de la nova normativa. De la mateixa manera, per promocionar l'habitatge social, es proposa incorporar al fons d'habitatge de lloguer destinats a polítiques socials els habitatges ocupats sense consentiment que són propietat de les entitats financeres, reforçar l'exercici del tanteig i retracte a través de l'impost dels habitatges buits o promoure la cessió obligatòria d'habitatges buits d'entitats financeres.

Per altra banda, en lloc de preveure la dació en pagament en el marc d'una futura República Catalana que en tingués competències, proposa aprovar "amb la màxima urgència" el reglament de la comissió sobre endeutament per tal d'iniciar el sistema de cancel·lació de deutes sobre endeutament amb procediments extrajudicials que, segons la llei, poden incloure la fixació d'un pla de pagaments o un pla de reestructuració del deute.

Noves beques

A banda de la inversió prioritària en centres educatius en barris amb més dificultats socials i econòmiques ja prevista en el document inicial, Junts pel Sí ara també preveu oferir ajudes a alumnes que visquin en nuclis de poblacions allunyades o en zones rurals per facilitar-los el transport als seus centres. Igualment, la darrera proposta inclou una nova línia de beques per a alumnes de formació professional reglada que s'han de desplaçar fora del seu municipi.

Mesures de caràcter polític

Vies per a la participació ciutadana

El darrer document de Junts pel Sí preveu crear un consell assessor del programa per al foment de l'economia social i cooperativa amb la participació d'entitats i plataformes representatives del sector per avaluar el funcionament de les mesures per incentivar aquesta forma d'ocupació. El nou banc públic també tindrà un consell assessor on hi participarà la societat civil.

Quant al salari mínim de 1.000 euros, la proposta assenyala que, mentre la nova República Catalana no tingui competències per fixar-lo per llei, s'intentarà assolir 'de facto' incentivant un acord en el marc del diàleg social i una nova llei de contractació pública.

Privatització de l'aigua

Mentre que el document inicial de Junts pel Sí només preveia aturar el traspàs del cànon de l'aigua cap a empreses mixtes o privades, el nou text fa un pas més i proposa derogar el decret llei pel qual ja es va cedir una part del cànon de l'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ni retallades salarials ni venda d'actius

La Generalitat es compromet a abstenir-se de prendre decisions durant els propers 18 mesos relatives a retallades salarials dels treballadors públics. Tampoc no vendrà actius mobiliaris, com reclamava la CUP, excepte en els processos ja engegats o els relacionats amb programes de foment i impuls del sector productiu.

Fre a Barcelona World i ATLL

La CUP pretenia frenar Barcelona World, però Junts pel Sí posa damunt la taula la possibilitat de deixar-lo en suspens. Així, no es tramitaria el pla de desenvolupament urbanístic necessari per tirar-lo endavant i es crearia una comissió entre els dos grups per negociar cap a on podria evolucionar el projecte. Mentre no hi hagués acord, però, seguiria suspès.

Quant a Aigües Ter-Llobregat, però, no hi ha hagut acord. La CUP exigia que el Govern es retirés del procés judicial que manté paralitzat el procés de privatització, però Junts pel Sí només es compromet a respectar el model de gestió que es decideixi en el procés constituent. La causa, defensa, tampoc no es resoldrà durant els propers 18 mesos.

Iniciatives en l'àmbit de la salut

Reobertura de CAP

El nou document de Junts pel Sí preveu ara reobrir els CAP i CUAP que compleixin alguns requisits, els quals passen perquè mantinguessin un nivell d'activitat mínim previ al tancament o que el nivell socioeconòmic de la població de referència sigui baix –incorporant el cost del desplaçament.

Col·laboració amb el sector privat

El text de la coalició assegura que els centres hospitalaris integrats al sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) seran de titularitat pública o sense ànim de lucre. Així mateix, preveu paralitzar el Consorci Sanitari de Lleida "per garantir que el seu desenvolupament el configuraran únicament entitats públiques". També es compromet a no dur a terme nous concursos per a la gestió de centres d'atenció primària.

Tanmateix, Junts pel Sí defensa el lloguer de plantes d'hospitals públics a entitats privades per ajudar a finançar el sistema públic. Proposa, però, mesures per evitar que les dues línies se superposin, fixant llistes d'espera clarament diferenciades i professionals diferents en un i altre centre o diferenciant també clarament les instal·lacions, accessos i horaris de prestació d'activitats.

Tractaments farmacològics

El document de Junts pel Sí preveu ara garantir l'accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per hepatitis C, les persones trasplantades o en tractaments oncològics, i en altres malalties que posin en perill la vida dels malalts. Els tractaments farmacològics seguirien sent universals, independentment de la situació administrativa del ciutadà –amb papers o sense–. La coalició es compromet també a impulsar un pla de rescat de persones afectades per síndromes de sensibilitat central.

Ús de les dades dels pacients

Tot i que la CUP reclamava retirar el projecte VISC+, pel qual es podien usar les dades del sistema sanitari de salut per a estudis farmacèutics, Junts pel Sí proposa promoure un "programa públic de 'big data' sanitari" per garantir que aquesta informació només serà usada per centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre. Així, aquestes dades no es vendrien "en cap cas" i sempre serien anonimitzades abans de cedir-les per a la investigació.

Accés de les lesbianes a la reproducció

En la línia d'allò requerit per la CUP, Junts pel Sí accepta que les dones lesbianes o sense parella tinguin dret a la reproducció assistida, eliminant així el protocol actual que ho limita a les dones amb parella masculina.

Punts que decauen (per ara)

Concerts educatius i judicis amb rerefons polítics

Tal com ja va anunciar Artur Mas, els negociadors han decidit que no constés cap referència als concerts educatius en el document. Va ser un element recurrent en campanya, sobretot perquè Unió va atiar constantment la por que es retirarien tots. El primer document de Junts pel Sí, però, només deia que es garantiria que la coeducació seria un principi vinculant en l'establiment de futurs concerts educatius, tot i que en cap moment deia que es retirarien els actuals.

Igualment, ha decaigut el punt que deia que la Generalitat revisaria el seu paper com a acusació en els processos judicials oberts amb un rerefons polític, sempre que el motiu de la causa no sigui una agressió a un o diversos mossos d'esquadra. Tot i això, fonts de la negociació afirmen que Junts pel Sí encara ha de fer arribar aquest dimecres una darrera proposta per incloure en el seu document aquesta idea però amb alguns matisos, fruit de les converses amb la CUP.

stats