Com afecta la reforma de la malversació a les causes de l'1-O?

BarcelonaLa reforma del delicte de malversació és l'última mesura que Esquerra ha arrencat al PSOE en l'àmbit de la "desjudicialització", és a dir, en el camp de pal·liar les conseqüències penals del referèndum de l'1-O. Aquest és un dels objectius de la taula de diàleg –de l'autodeterminació el govern espanyol no en vol sentir ni a parlar– i el propòsit dels impulsors de la modificació del Codi Penal. Ara bé, ¿a qui beneficiarà aquest últim canvi, que se suma a la derogació de la sedició? ¿Evitarà que més càrrecs independentistes entrin a la presó per l'1-O? Els experts consultats per l'ARA s'imposen la prudència perquè adverteixen que tot dependrà de com interpretin els jutges el nou Codi Penal, però coincideixen que els encausats per l'1-O es podrien acabar beneficiant d'una rebaixa de penes. Si ara la pena per malversació és de fins a 12 anys de presó sense distinció si hi ha hagut o no lucre personal, amb el nou Codi Penal, que distingeix en els dos supòsits i introdueix el "desviament irregular" de fons públics quan es tracta d'una administració deslleial, es podrien enfrontar a un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. O fins i tot podrien aparcar les penes de presó si interpretessin que, tot i el "desviament irregular", no hi va haver un "dany" o un "entorpiment greu" del servei públic en l'1-O, ja que en aquest supòsit la nova llei preveu una multa i tres anys d'inhabilitació.

Ara bé, els juristes consultats deixen clar que serà el Tribunal Suprem qui valorarà si les conductes per malversació que atribueix als encausats continuen sent delicte (i quin) amb la nova llei. I, per tant, fins a quin punt hi ha nous presos o es manté la inhabilitació a l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers ja condemnats.

En la sentència de l'1-O, l'alt tribunal parla d'"administració deslleial" de fons públics per dur a terme el referèndum, una definició que, d'acord amb els experts consultats, podria encaixar amb el nou delicte introduït pel PSOE i Esquerra. "Les despeses relacionades amb el referèndum [...] portades a terme pels acusats suposa una conscient, voluntària, concertada i il·lícita desviació de destí dels fons empleats, quan esdevenen despeses alienes a qualsevol fi públic lícit i, a més, manquen de cobertura pressupostària", diu la resolució judicial. Ara bé, ¿això es tracta d'un "entorpiment greu" del servei públic? Els juristes consultats assenyalen que és un concepte jurídic indeterminat i que, per tant, dependrà de si el jutge de torn interpreta que es tracta d'un "dany greu". "Si el tribunal va considerar sedició l'1-O, pot considerar fàcilment que hi va ser", reflexiona un dels consultats. Un altre també sembra el dubte sobre si se'ls podria continuar atribuint la malversació en la franja més alta de la pena: algun jutge podria interpretar que hi ha hagut "lucre a tercers" si s'han fet pagaments a empreses o persones per fer conferències o informes relacionats amb el Procés.

¿I què passaria en el cas dels exiliats? L'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig s'enfrontarien a penes menors si els extradissin per malversació o es presentessin voluntàriament al Suprem, però els experts consultats avisen que cal veure com es reformulen les euroordres després de la reforma legal. Fonts de la defensa dels exiliats, en tot cas, remarquen que ells tenen una "estratègia europea" –en al·lusió als casos pendents a Luxemburg– que passa perquè es reconegui que no poden ser jutjats per haver organitzat un referèndum: "Ni ens perjudica ni ens beneficia el canvi en la malversació", diuen.

Jové i Salvadó, lliures de presó?

Però la malversació, a diferència de la sedició, afecta més enllà de la cúpula de l'1-O. És el principal delicte que s'atribueix a una trentena d'excàrrecs del sottogoverno per haver participat en l'organització del referèndum, entre els quals els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ha obert judici oral. I també és un delicte que forma part de la instrucció del jutjat número 18, que investiga l'activitat exterior de la Generalitat durant el Procés. Com afectarà la reforma a aquestes causes? "És molt positiva", asseguren fonts de la seva defensa, ja que es mostren convençuts que rebaixa les penes a les quals es poden enfrontar. Ara bé, els experts consultats també adverteixen que el canvi legal no garanteix que no entrin a presó.

La prova del cotó fluix serà l'escrit d'acusació de la Fiscalia, encara pendent, que s'hauria d'adaptar ja a la nova llei. El mateix fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, s'hi ha referit aquest dimarts des de Barcelona: "A qui li correspon fer la llei és al Parlament [espanyol], i a qui li correspon interpretar-la i aplicar-la és als fiscals, aquest paper no s'altera", ha conclòs.

Un cop enllestida la tasca política a les Corts Generals –la llei s'aprovarà la setmana que ve–, doncs, serà el torn dels jutges i els fiscals.