El advocats dels presos estudien com tramitar al Suprem l'autorització per deixar-los recollir l'acta

Madrid[Segueix el judici al Procés en directe aquí]

Els resultats de les eleccions d'aquest diumenge tenen repercussions al Tribunal Suprem. Entre els candidats escollits apareixen cinc dels polítics que s'asseuen al banc dels acusats: Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés, i Raül Romeva al Senat. Per això, els seus advocats -Jordi Pina i Andreu van den Eynde- estudien la fórmula per demanar al Suprem que puguin sortir de la presó per anar a les respectives sessions constitutives. Al Congrés, la previsió és que el ple sigui el 21 de maig. El tràmit d'acatar la Constitució només es pot fer presencialment. Més enllà d'això, l'alt tribunal té l'opció d'impedir que puguin fer activitat parlamentària si aplica el mateix article de la llei (384 bis) que ja va fer al Parlament per suspendre de funcions els polítics empresonats.

Pina i Van den Eynde estan estudiant com actuen un cop cinc dels seus representats han resultat escollits al Congrés i el Senat: hauran de determinar si cal que presentin un escrit davant del tribunal demanant l'alliberament per anar a recollir l'acta o si, per contra, els magistrats ho autoritzen d'ofici per garantir els drets polítics dels candidats escollits.

Obligatori acatar la Constitució en persona

Si el Suprem autoritza la seva sortida, els presos podran assistir el 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l'estrada de la cambra baixa per jurar o prometre -ni que sigui per imperatiu legal- acatar la Constitució. Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l'acta conforme són diputats electes i portar-la a la cambra baixa. També hauran d'aportar documents i fer la declaració d'activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment ells i que podrien delegar.

Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d'altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions. El Suprem també haurà de decidir si els permet articular la seva participació en les votacions, ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixin el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.