Els advocats ja busquen escletxes a la sentència pensant en Europa

MadridLa condemna als líders independentistes ha obert una nova etapa en el recorregut judicial de la causa del Procés, tot i que més restringida. La feblesa argumental sobre la sedició que denuncien els advocats ja no es pot recórrer perquè el Tribunal Suprem és la màxima instància ordinària, i ara només queda la via del Tribunal Constitucional (TC) i del d’Estrasburg, on les úniques al·legacions que es poden fer giren al voltant de la possible vulneració de drets fonamentals. Els advocats no tiren la tovallola malgrat mostrar-se reservats amb les possibilitats d’èxit, i denunciaran la vulneració del dret de reunió i manifestació en relació al 20-S i l’1-O, així com les possibles irregularitats durant el procediment que, entenen, han atemptat contra el dret a un judici just. També assenyalaran que s’ha fet una interpretació “extensiva” del delicte de sedició perquè hi encaixessin les conductes jutjades.

En els dies posteriors a la publicació del veredicte, els diferents advocats rellegeixen amb lupa la resolució per esprémer aquells elements que poden prosperar quan s’arribi al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Abans presentaran un incident de nul·litat al Suprem, pas previ per anar al TC.

“Ens perjudica no tenir segona instància”, reconeixen tots els lletrats consultats per l’ARA, que lamenten que Manuel Marchena i la resta de magistrats hagin passat de puntetes sobre els fets i, en canvi, s’hagin blindat dels pròxims passos de les defenses aprofitant que cap altre tribunal pot esmenar la valoració de les proves ni la qualificació jurídica. En aquest sentit, noten una certa indefensió. Els lletrats dels presos coincideixen en criticar la poca consistència de la sentència a l’hora d’atribuir l’autoria del delicte als acusats. “És tot molt superficial i parteix de prejudicis”, afirma un dels advocats consultats.

Una de les principals “contradiccions” que hi veuen és l’argument pel qual es descarta la rebel·lió. El tribunal subratlla insistentment que el pla cap a la independència era un “engany” i que els membres del Govern no tenien la intenció de desplegar les lleis de desconnexió, sinó que el Procés tenia per objectiu una negociació amb l’Estat. Així, sense circumscriure els fets a un atac a la Constitució o a la voluntat de separar Catalunya de la resta de l’Estat, els jutges descarten un dels elements que defineixen la rebel·lió.

Aquesta tesi, però, contrasta amb les reiterades evocacions a la “legalitat paral·lela” i al fet que, per exemple, Carme Forcadell tingués un “protagonisme de primer ordre” en el pla sediciós per l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat. “En el fons, ens han condemnat per rebel·lió sense violència. El seu punt de vista no és d’ordre públic [és l’apartat del Codi Penal on s’integra la sedició]”, reflexiona una de les fonts consultades.

El principi de legalitat

Amb tot, els lletrats no podran discutir el TC ni Estrasburg des d’aquesta perspectiva. Hauran d’al·legar que s’ha infringit el principi de legalitat i de taxativitat, que, en altres paraules, implica haver fet una interpretació forçada del delicte. Aquests principis remarquen que el Codi Penal ha de ser molt específic sobre quines conductes criminalitza i, en cas de dubte, s’ha de beneficiar l’acusat. “Ells no podien preveure que se’ls acusaria de rebel·lió o sedició”, resumeix una advocada per explicar aquesta via de defensa, perquè la “convocatòria il·legal de referèndum es va despenalitzar i perquè aquests delictes requereixen violència”. A més, denunciaran que el tribunal ha encaixat l’“oposició i la resistència no violenta” en l’ús de la “força fora de les vies legals” necessari per al delicte de sedició a l’hora d’alçar-se contra el compliment de les lleis.

Una de les alternatives a què poden apel·lar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és a la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva pel fet que se’ls hagi aplicat el tram més alt del delicte de sedició i no s’hagi posat sobre la taula un atenuant. L’article 547 del Codi Penal preveu una rebaixa de la pena si no s’ha comès un altre delicte greu -no estan condemnats per malversació- i si no es va alterar greument l’execució de les resolucions judicials. Encara que el tribunal cregui que això va passar el 20-S i l’1-O, ha d’argumentar per què no ha aplicat l’atenuant, sosté una font consultada. D’altra banda, les defenses que més van dibuixar una estratègia vinculada als drets fonamentals insistiran en aquesta via: que el 20-S i l’1-O s’emmarquen en el dret de reunió i manifestació.

Per últim, tornaran a denunciar que els fets s’haurien d’haver jutjat al TSJC i els múltiples perjudicis processals que han anat impugnant al llarg del procediment, malgrat que els jutges han “lligat” aquestes qüestions, admeten algunes fonts. Amb més o menys optimisme, els advocats del Procés encarrilen el camí cap a Estrasburg.

Puigdemont demana ajornar la vista sobre l’euroordre a Bèlgica

Carles Puigdemont té avui a partir de les 9 del matí la primera cita davant la justícia belga per declarar sobre l’euroordre d’extradició que el Tribunal Suprem demana contra ell. Hi acudirà tot i que la seva defensa demanarà més temps per preparar el cas i, per tant, plantejarà un ajornament de la vista al jutge instructor, segons van explicar ahir a l’ARA fonts de la defensa. Els advocats confien que se’ls accepti la petició i que Puigdemont no hagi de tornar al Palau de Justícia de Brussel·les fins al mes de desembre.

A la vista d’avui no hi acudirà cap representant de la banda espanyola i serà la fiscalia belga la que s’encarregui de defensar l’extradició de Puigdemont pels delictes de sedició i malversació de fons públics. Tot i que és avui quan formalment comença el procés per resoldre l’euroordre, l’expresident del Govern ja va passar la setmana passada una nit en dependències judicials, on va prestar declaració per oposar-se a l’extradició.