L'advocada de Trapero reclama al tribunal que s'abstregui de la sentència del Suprem

MadridManuel Marchena i el seu tribunal van marcar el camí del judici a Josep Lluís Trapero i l'antiga cúpula d'Interior assenyalant la seva "col·laboració" amb l'1-O. La valoració jurídica dels fets del Procés de la tardor del 2017, que són els mateixos que s'aborden en el procediment sobre el paper dels Mossos, en principi reduïa el marge de l'Audiència Nacional, però l'advocada del major es resisteix a permetre que la sentència del Suprem sigui una llosa. "El tribunal que ha de jutjar són vostès. Vostès i només vostès dictaran sentència", ha engegat el seu informe final Olga Tubau, molt crítica amb el paper de la Fiscalia. Primer per haver acusat per sedició en fase d'instrucció, després pel canvi a rebel·lió i ara per tornar a la sedició, sense haver plantejat un judici orientat a demostrar la rebel·lió per la qual formalment acusava Trapero, l'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig.

En la recta final del judici no només han recuperat la sedició –obligats per la sentència del Tribunal Suprem–, sinó que els fiscals també han plantejat l'alternativa de la desobediència per evitar la "impunitat" dels fets amb una absolució. "¿Haurien de fer copiar i enganxar de la sentència?", s'ha preguntat Tubau sobre la intenció de la Fiscalia de bolcar tot el que va resoldre Marchena a la causa de l'Audiència Nacional, abans d'assenyalar les contradiccions entre els dos representants del ministeri públic. "En la seva part dispositiva, a petició del senyor Carballo haurien de condemnar per sedició, i a petició del senyor Rubira per desobediència", ha continuat.

Per posar un exemple que la prova practicada i les conseqüències que se'n deriven són diferents, Tubau ha advertit que la sentència del Suprem considera provat que el 20-S a Economia l'únic reforç dels Mossos va ser d'agents de mediació, però durant el judici oral ha quedat acreditat per testimonis, documents i material gràfic que també hi van acudir unitats d'ordre públic. "És indiscutible que la conclusió del tribunal no pot ser la mateixa que la del Tribunal Suprem", ha afirmat Tubau sobre aquest punt.

El que sí que assumeix la lletrada és que la qualificació jurídica del 20-S i l'1-O ja ha estat definida pel Suprem, de manera que ha qualificat "d'exercici abocat al fracàs" intentar discutir-ho. Per això, s'ha volgut centrar en aportar arguments de la "inexistent participació" dels seus patrocinats, Trapero i la intendent Teresa Laplana. D'entrada ha recriminat que s'hagi singularitzat en el major el "fracàs policial" davant la interlocutòria de la magistrada Mercedes Armas orientada a evitar el referèndum. "Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional, ni junts ni separats, van complir", ha advertit Tubau, que ha apuntat que l'institut armat i la Policia Nacional tenen un "interès directe" en la condemna de Trapero perquè veurien "restablerta" la seva imatge. En el fons, però, com ja havia fet al Suprem Xavier Melero, l'advocat de Joaquim Forn, ha assenyalat que "probablement va ser un fracàs polític del qual es fa responsable als cossos policials".

No hi ha "designi independentista"

L'arrel de l'acusació és el suposat concert estratègic entre entitats civils, Govern i els Mossos per fer possible el referèndum i la independència, i Tubau s'ha esforçat en tombar la tesi. Un dels testimonis més clarificadors va ser l'exdirector general de la policia catalana Albert Batlle, que el va proposar per ascendir com a major i li va demanar que es mantingués al capdavant del cos quan va dimitir poc abans de l'1-O. "Apuntala l'absoluta desvinculació del major Trapero al pla secessionista del Govern", ha assegurat Tubau en relació a la declaració de l'ara regidor del PSC - Units per Avançar a Barcelona, que va afirmar que ningú que el "conegués s'atreviria a temptejar-lo" sobre les possibilitats d'acompanyar el Procés. En aquest sentit, ha recordat la reunió que va mantenir amb el llavors secretari del Govern Joan Vidal de Ciurana, que li va preguntar el seu posicionament sobre una presumpta doble legalitat. "¿No hauria sigut més senzill que el cridés Puigdemont al seu despatx? No hi ha designi independentista", ha conclòs Tubau.

La prova més fefaent per a la lletrada, però, és la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, en què Trapero va demanar que se suspengués el referèndum. En aquest cas Tubau sí que ha evocat la sentència del Suprem, que ho considera com un fet provat. "Això ja implica complir la interlocutòria de la magistrada Armas. Polvoritza l'acusació de sedició i desobediència", ha assegurat l'advocada. També ha volgut donar valor al pla de detenció dels membres del Govern que va dissenyar la prefectura dies abans de la DUI, que la Fiscalia aquest dilluns va menystenir i que el Suprem subratlla en la interlocutòria del gener passat en la qual va tombar els incidents de nul·litat de la sentència presentats pels condemnats.

Aquesta hauria de ser la penúltima sessió del judici i que entre aquest dimarts i dimecres s'enllesteixi l'exposició dels informes finals. Els advocats han recomanat als seus clients que no facin ús de l'últim torn de paraula i, en principi, Trapero ja no tornarà a expressar-se. Per acompanyar els acusats en aquests dos últims dies de judici han assistit a l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares el comissari Ferran López, que ha presenciat totes les sessions, el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i els exconsellers d'Interior Xavier Pomés i Montserrat Tura.