L'Advocacia de l'Estat es desmarca de la Fiscalia i acusa per sedició i malversació
El ministeri públic acusarà de rebel·lió Junqueras, Trapero i la resta de presos polítics
MadridL'Advocacia de l'Estat presentarà també demà, coincidint amb les fiscalies del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional, les seves conclusions provisionals contra 18 processats pel referèndum de l'1-O. A diferència de la Fiscalia, acusarà de sedició els nou dirigents independentistes a la presó, a més del delicte de malversació, que és el motiu que va esgrimir el govern de Mariano Rajoy per personar-se el febrer del 2018. Fonts judicials asseguren a l'ARA que, si bé tant l'Advocacia de l'Estat com les fiscalies disposaven fins dilluns que ve, 5 de novembre, per elevar aquests escrits de conclusió provisional, ho faran aquest divendres, 2 de novembre. L'Advocacia de l'Estat ha valorat les alternatives en els últims trenta dies i ha conclòs que la violència que exigeix el tipus penal de rebel·lió no es produeix en els fets que seran jutjats.
Les fiscalies del Suprem i de l'Audiència Nacional, segons va avançar l'ARA dimecres passat, presentaran les seves conclusions el mateix dia, circumstància per la qual la Fiscalia de l'Audiència Nacional va sol·licitar una ampliació del termini, que li va ser concedida per la Sala Penal el 25 d'octubre en una providència notificada dilluns.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional actuarà disciplinadament amb la del Suprem i acusarà el responsable dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els responsables polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig del delicte de rebel·lió pels fets del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d'Economia i pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La magistrada instructora, Carmen Lamela, els havia processat per dos delictes de sedició. Pel que fa a la intendent Teresa Laplana, però, s'han d'atenir al processament per un delicte de sedició, tenint en compte que no la vinculen amb el disseny o una posició de poder en l'actuació dels Mossos durant la jornada del 1-O.
El delicte de sedició, delicte contra l'ordre públic, està inclòs en l'article 544 i següents del Codi Penal amb un càstig de fins a 15 anys de presó per als que "s'alcin públicament i tumultuàriament" a fi d'" impedir, per la força o fora de les vies legals, que s’apliquin les lleis o que qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic exerceixi legítimament les seves funcions o compleixi els seus acords o les resolucions administratives o judicials". Si per a un ciutadà la pena de presó és de quatre a vuit anys però pot pujar i arribar als deu anys, en el cas de les autoritats que incorrin en aquest anomenat "alçament públic i tumultuari" pot elevar-se i oscil·lar entre 10 i 15 anys. El delicte es pot estendre a aquells que impedeixin de fet l'aplicació de les lleis i resolucions governatives i judicials i als que prenguin part en "la provocació, la conspiració i la proposició per a la sedició".
La Fiscalia del Tribunal Suprem, al seu torn, acusarà en el seu escrit de conclusions provisionals els nou dirigents independentistes presos –encapçalats per qui va ser vicepresident del govern de la Generalitat, Oriol Junqueras– d'un delicte de rebel·lió reforçada pel subtipus agreujat de malversació de cabals públics en superar, presumptament, els 250.000 euros. La Fiscalia manté que aquests fons van sortir dels suports financers canalitzats pel govern espanyol a la Generalitat a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA).
Els responsables d'un delicte de rebel·lió es poden enfrontar a penes d'entre 15 i 25 anys, sent aquesta última la que pot exigir-se en el cas d'un delicte de rebel·lió agreujada amb el delicte de malversació. El tipus de rebel·lió, una versió més greu de la sedició, s'aplica als que s'aixequin "violentament i públicament" amb l'objectiu, per exemple, de "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" o "declarar la independència d'una part del territori nacional". El delicte de rebel·lió es va utilitzar per condemnar els guàrdies civils i militars que van dur a terme l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981.
Els escrits de conclusions provisionals han d'anar acompanyats d'una proposta de mitjans de prova que es practicaran durant el judici oral. Un cop elevats els escrits de les acusacions, el tribunal els passarà a les defenses perquè presentin, al seu torn, les seves conclusions i proposin mitjans de prova. El tribunal ha desestimat 296 diligències sol·licitades per concloure la instrucció, moltes de les quals hauran de ser practicades en el judici oral.
Un cop les defenses presentin les seves conclusions, la lletrada de l'administració de justícia del Suprem, María Antonia Cao, ha de fixar la data de començament del judici oral, previsiblement per a la segona meitat de gener del 2019. Abans, però, després del pont de la Constitució, el tribunal escoltarà els arguments de les defenses, en una o dues sessions que se celebraran al Tribunal Suprem, sobre els temes jurídics de fons, com la competència del tribunal per jutjar aquests fets.