L’Advocacia avalarà que Junqueras reculli l’acta

PeriodistaLa ministra de Justícia, Dolores Delgado, i l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, utilitzaran el camí plantejat pel magistrat Manuel Marchena per permetre que Oriol Junqueras pugui assumir la condició d’eurodiputat en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre, segons fonts judicials. Marchena, president del tribunal que va jutjar el Procés, va assenyalar aquest camí en un escrit amb la seva firma que va enviar a Luxemburg el 14 d’octubre juntament amb la flamant sentència contra els líders independentistes.

El president de la sala segona del Tribunal Suprem, conscient que durant aquell matí hi havia una audiència pública al TJUE sobre la qüestió prejudicial de la immunitat de Junqueras, assegurava: “Poso en el seu coneixement que la citada qüestió prejudicial continua mantenint el seu interès i vigència per a aquest Tribunal Suprem, atès que la resposta del Tribunal de Justícia tindrà eficàcia amb independència de la situació de presó preventiva o la pena que afecti Oriol Junqueras”. La sentència de la justícia europea es pronuncia sobre la presó provisional, ja que en el moment de ser escollit europarlamentari i fins al 14d’octubre Junqueras estava en aquesta situació, però l’afirmació de l’escrit de Marchena indica que la sala segona va deixar la porta oberta a aplicar les conseqüències de la decisió del TJUE.

Quina era aquesta porta? La interlocutòria dictada el 14 d’octubre -notificada a les parts el dia 30 d’aquell mes- amb la qual posposava l’execució de la pena d’inhabilitació de Junqueras fins que es resolgués el seu recurs contra la prohibició de sortir de la presó per prometre la condició d’eurodiputat. Aquest recurs plantejava com a pas previ a la seva resolució elevar la qüestió prejudicial al TJUE, una iniciativa que va ser acceptada pel tribunal del Procés l’1 de juliol, quan va plantejar tres preguntes sobre l’abast de la immunitat de l’exvicepresident. El que no va fer el tribunal és suspendre el procediment contra Junqueras, tal com estableix el funcionament del TJUE, i es va emparar en el fet que no es tractava del “procediment principal”, sinó d’un incident processal (la denegació per sortir de presó i acatar la Constitució). La realitat: el tribunal no volia condemnar tots els líders independentistes menys el “motor principal”, tal com s’hi va referir el fiscal del judici Javier Zaragoza.

Tot plegat és matèria d’anàlisi de la ministra Delgado i de l’advocada general Castro. Entre els antecedents amb què treballen hi ha l’escrit de l’advocada de l’Estat a càrrec de la causa, Rosa María Seoane, del 12 de juny -quan el judici va quedar vist per a sentència-, en el qual sol·licitava al Suprem que Junqueras es pogués traslladar al Congrés per acatar la carta magna en les mateixes condicions de custòdia i amb les mateixes limitacions que el dia que es van constituir les Corts espanyoles. Ja llavors s’enfrontava a la Fiscalia del Suprem, que s’oposava a deixar sortir Junqueras de la presó perquè suposaria obtenir la condició d’eurodiputat. I això, segons el ministeri públic, obligaria a demanar un suplicatori a la cambra europea per poder continuar avançant en el procediment, cosa que causaria “interferències absolutament irraonables”, segons va apuntar.

Amb tot, l’Advocacia de l’Estat sí que va estar al costat de la Fiscalia quan es va oposar a elevar la qüestió prejudicial i també en l’audiència del 14 d’octubre davant del TJUE, al negar que Junqueras fos eurodiputat i que, per tant, tingués immunitat.