L'Advocacia de l'Estat estudia si impugna al TC les resolucions del Parlament sobre la monarquia

MadridTot i l'amputació dels punts més controvertits de les resolucions sobre la monarquia aprovades pel Parlament divendres passat, l'Advocacia de l'Estat ja estudia si les impugna al Tribunal Constitucional (TC), tal com ha avançat El Confidencial i ha confirmat l'ARA. Els serveis jurídics del govern espanyol estan analitzant els textos que tenen validesa jurídica, és a dir, els que es van publicar dilluns al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC). No estudia, doncs, els fragments que apareixien a les propostes originals però que els funcionaris de la cambra catalana es van negar a publicar, apunten fonts de l'advocacia de l'Estat. JxCat, ERC i la CUP van votar favorablement a les iniciatives, però s'ha obert un xoc entre els socis de govern després que el president de la Generalitat, Quim Torra, instés el president del Parlament, Roger Torrent, a cessar el secretari general de la cambra, Xavier Muro, si no es publicaven les resolucions de cap a cap.

Les resolucions publicades afirmen que "el Parlament declara que Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei", així com la reprovació del govern espanyol i específicament de la vicepresidenta Carmen Calvo "per haver col·laborat en la fugida de Joan Carles I i com a còmplices de la impunitat perpetrada per la monarquia borbònica". La part eliminada declarava que la monarquia borbònica "ha sigut i és un pilar cabdal de la persecució dels drets del poble català i contra la construcció de la República Catalana, com va quedar demostrat amb l'aval de Felip VI a la repressió" de l'1-O. Un altre reivindicava l'1-O i la declaració unilateral d'independència, apostava per la República Catalana com "l'únic camí per superar aquest règim monàrquic" i exhortava societat civil i institucions a "avançar decididament" cap a aquest objectiu. I eliminava, a més, un fragment en què el Parlament apuntava que el pacte constitucional del 1978 "blinda la continuïtat d'una monarquia delinqüent".

Muro estava advertit pel Tribunal Constitucional, després que anteriorment els jutges ja s'hagin posicionat diverses vegades sobre iniciatives del Parlament vinculades amb la independència i també amb el debat sobre la Corona. El juliol del 2019 el TC va anul·lar per unanimitat una resolució parlamentària de l'octubre del 2018 que criticava Felip VI pel discurs del 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum. "Rebutja i condemna el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l’1 d’octubre del 2017", deia aquella iniciativa.

Els magistrats, però, van adduir la inviolabilitat del monarca reconeguda a la Constitució per tombar aquella proposta i resoldre que cap cambra legislativa pot "emetre judicis de censura" contra el rei. Tenint en compte els precedents, el govern espanyol podria presentar un incident d'execució de sentència –ja hi ha un posicionament previ suposadament vulnerat– o bé optar per un recurs d'inconstitucionalitat.