Admesa a tràmit la querella de Torrent i Maragall per l'espionatge als seus telèfons mòbils

BarcelonaEl jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona ha admès a tràmit aquest dijous la querella que van presentar a finals de juliol el president del Parlament, Roger Torrent, i el líder republicà a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, pel cas de l'espionatge als seus telèfons mòbils. Així ho han explicat fonts de la Presidència de la cambra catalana. El cas va esclatar a principis d'estiu quan El País i The Guardian van publicar que els terminals dels dos polítics havien sigut infectats amb el programa espia Pegasus, desenvolupat per la companyia israeliana NSO i que en teoria només poden comprar governs i cossos de seguretat per combatre el terrorisme i el narcotràfic.

Els dos republicans sempre han defensat que darrere els fets hi ha el Centre Nacional d'Intel·ligència i per això la querella estava dirigida contra l'exdirector del centre Félix Sanz Roldán. Segons fonts jurídiques citades per Efe, el jutge ha pres la decisió d'acord amb el criteri de la Fiscalia. Tot i això, el fiscal s'oposa de moment a investigar Sanz Roldán i demana que s'expedeixin comissions rogatòries per indagar l'activitat de l'empresa NSO i es requereixi informació a Vodafone.

L'atac als mòbils es va produir el 2019 aprofitant un problema de vulnerabilitat que aquell any va tenir WhatsApp i que la mateixa companyia va admetre. En els mòbils infectats, el programari espia permetia accedir a totes les dades i missatges del terminal, a més d’activar el micròfon i la càmera de manera remota. "Sentia coses estranyes. Se m'esborraven missatges de WhatsApp i els historials de les converses. A la gent del meu entorn no li passava", va explicar Torrent quan es van destapar els fets. Llavors el president del Parlament també es va posar en contacte amb la ministra de Defensa, Margarita Robles –de qui depèn orgànicament el CNI–, per demanar-li explicacions i que prengués mesures. El govern espanyol sempre ha intentat desvincular-se dels fets.

Hi hagi qui hagi darrere, l'atac informàtic va ser documentat per Citizen Lab, un grup de ciberseguretat de la Munk School situat a la Universitat de Toronto, que va ser l'encarregat d'investigar l'atac massiu del programa israelià. Fins i tot WhatsApp va demandar el fabricant del programa per espionatge.