Admeses tres querelles per les càrregues de la Policia Nacional contra tres dones l'1-O a l'IES Pau Claris de Barcelona

BarcelonaEl jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga la violència policial de l'1-O, ha admès a tràmit tres querelles per les càrregues de la Policia Nacional contra tres dones a l'IES Pau Claris de Barcelona. El tribunal investigarà si hi va haver delictes de lesions i contra la integritat moral, i en un dels casos amb l'agreujant d'odi de motivació ideològica i de gènere contra Marta Torrecillas, una de les víctimes. En les querelles s'explica que a les 10.30 h van aparèixer una setantena d'agents de la Policia Nacional, van entrar a l'institut pel pati i una vegada dins, sense previ avís, van colpejar de manera violenta les persones assegudes en actitud pacífica.

Segons exposen les querellants, els agents es dirigien "especialment cap a les dones i sense dir res les arrencaven violentament de les escales, a través d'estirades de cabell i agafant-les dels braços i les cames" i als homes els donaven cops a la cara o puntades de peu. En aquest sentit, acusen la Policia Nacional de dur a terme una actuació "perfectament coordinada i concertada entre els agents" amb l'objectiu de lesionar els presents i provocar-los "angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència". Les querellants apunten que podien veure com els agents s'anaven acostant a la zona on eren, "colpejant la gent que es trobaven pel camí".

Una de les víctimes explica que els dies següents tenia forts dolors musculars a tot el cos, sobretot a la part superior esquerra de l'esquena. Va patir diferents seqüeles psicològiques, així com un procés d'ansietat pel qual encara rep tractament a causa de la situació de "pànic, violència i menyspreu cap a la seva dignitat i la seva moral". Les querellants aporten en les denúncies diversos documents videogràfics de les imatges enregistrades l'1-O i demanen al jutge que citi en qualitat de testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el comandament designat pel ministeri de l'Interior per coordinar l'operatiu del dia del referèndum.

Per a Alerta Solidària, aquest és "un nou pas en l'avenç per esclarir els fets d'aquell històric 1 d'octubre, així com per escatir ordres de comandament i jerarquies, i confirmar la tesi de l'operació de terror duta a terme per les forces de seguretat del seu estat", tot i que també vol prendre "totes les precaucions del món en saber la diferent eficàcia i celeritat que es dona al cas depenent de si es tracta d'enjudiciar policies o independentistes".