La Crida descarta figurar en una coalició només amb el PDECat al Congrés

BarcelonaLa consulta de la Crida Nacional per la República era prou ambigua perquè les interpretacions del seu resultat fossin múltiples. Ahir la direcció va anunciar que un 90% dels 12.000 adherits que han contestat a les dues preguntes que divendres va plantejar la direcció van respondre amb un sí: sí a l’impuls per part de la Crida a una candidatura “al màxim d’unitària possible” de cara a les eleccions generals, i sí a permetre que l’entitat es presenti com a tal si “altres organitzacions polítiques sobiranistes” accepten la confluència electoral. En les circumstàncies actuals, només el PDECat opta per una llista unitària independentista, ja que ERC ja ha decidit que s’hi presentarà pel seu compte. És per això que fonts de la direcció de la Crida consultades per l’ARA descartaven ahir que la Crida figuri formalment en una coalició només amb el PDECat per concórrer als comicis del Congrés de Diputats. A l’espera del que concreti avui a les 12 h el secretari general de l’organització, Toni Morral, les fonts consultades apunten que el missatge serà “treballar per la unitat” sobiranista.

Dirigents de la Crida a JxCat

Ara bé, que la Crida no figuri formalment en una coalició electoral amb el PDECat (en realitat seria amb CDC, que és qui té els drets electorals) no vol dir que els seus membres no concorrin a les eleccions incorporant-se a una candidatura de JxCat juntament amb membres del PDECat.

Fa setmanes que el president del PDECat, David Bonvehí, negocia amb Elsa Artadi i Jordi Sànchez, entre d'altres, per intentar arribar a un acord sobre una llista amb la marca JxCat. Ara per ara no s’ha arribat a cap pacte, però les converses, segons totes les fonts, “avancen”. De fet, avui a primera hora de la tarda Bonvehí haurà de donar compte d’aquesta negociació a la direcció del PDECat i dijous hi ha previst un consell nacional extraordinari en què s’hauria de ratificar l’acord final –això sí, sempre que es tanqui–. “Serà una executiva moguda”, afirmaven ahir fonts del PDECat, que recordaven que l’encàrrec a Bonvehí era pactar un paper rellevant del partit en la candidatura. És a dir, evitar que passi com el 21-D i el PDECat quedi relegat de la presa de decisions del grup al Congrés, que fins ara dominava.

El ball de noms està servit, i fonts coneixedores de les converses admeten que canvien a mesura que avancen les negociacions. A més del 28-A, també s’aborden les eleccions europees i les municipals a Barcelona –on Artadi ha de ser la número dos de Forn–. També s’ha de decidir qui prendrà les decisions del dia a dia o quina política es vol fer a Madrid (col·laborant amb la governabilitat de l’Estat o bloquejant el Congrés).

Segons les últimes informacions, tant de fonts del PDECat com de JxCat, els fins ara diputats Carles Campuzano i Jordi Xuclà tindrien complicat repetir. També ho té difícil Marta Pascal, actual senadora autonòmica, tot i que va ser escollida per l’assemblea d’Osona per ser a la candidatura. D’aquest manera, i d’acord amb aquesta fase de la negociació, el sector més reticent a la Crida, que porta ja diverses legislatures al Congrés, no se situaria en els llocs de sortida a les llistes. Sí que ho farien, en canvi, els també moderats Ferran Bel per Tarragona –com a número dos de Josep Rull– i Sergi Miquel per Girona, darrere d’un independent. Míriam Nogueras, alineada amb Puigdemont, seria la número dos o tres per Barcelona. Pel que fa a Lleida, s’hi podria situar Jordi Turull si, finalment, totes les peces acaben encaixant. I és que Jordi Sànchez, que es perfilava com a cap de llista al Congrés per JxCat, encara no ha pres cap decisió definitiva. De fet, en la pràctica, qui actuaria com a cap de cartell seria el número dos per Barcelona, ja que els presos estan sent jutjats. En aquest cas, Nogueras pren força, així com la consellera Laura Borràs, de JxCat.