El llarg adeu de Miquel Iceta

BarcelonaLes primeres notes d’un hit pop dels setanta o vuitanta ressonaran aquest dissabte pels volts de les onze del matí al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. Seran el senyal inequívoc perquè els 1.500 delegats, militants i convidats al congrés del PSC es posin drets i Miquel Iceta pugi a l’escenari. Els precedents fan pensar que ballarà. Un últim ball com a líder del partit. Si es deixa portar pel ritme serà fruit de l’espontaneïtat, però el que dirà a continuació ho té meditat des de fa temps. L’ara ministre de Cultura i Esports va començar a escriure el seu discurs de comiat el 2 de setembre en un vol entre Amsterdam i Tòquio camí dels Jocs Paralímpics. La intervenció servirà per fer balanç de set anys i gairebé cinc mesos al capdavant dels socialistes catalans i per deixar pas a Salvador Illa com a primer secretari. Però el traspàs de poders, que situarà Iceta a la presidència del partit, serà una mera formalitat: ja fa mesos –i anys– que li havia anat cedint el lideratge.

“M’ho prenc com la pel·lícula aquella d'Un largo adiós”, ironitzava Iceta en una reunió recent del partit. Qui el juliol del 2014, amb més de trenta anys de trajectòria política al darrere, va agafar les regnes d’un PSC enfonsat a les urnes i devastat internament, va decidir fer un pas al costat la tardor del 2020 quan el partit, ja recosit i reflotat electoralment, necessitava un revulsiu per aspirar a guanyar a Catalunya. La victòria d’Illa a les eleccions del 14-F, impulsada per un PSOE a l’alça i un Procés a la baixa, confirmava l’èxit de l’operació. I el mes següent Iceta l’ungia, ja des del govern espanyol, com a únic “líder” del partit. L’anunci no va suposar cap novetat a la seu del carrer Pallars: l’exministre de Sanitat havia assumit progressivament el control del partit des que el 2016 Iceta el va escollir com a secretari d’organització. Segons fonts properes al ministre, de fet, va ser poc després de veure’l exercir en el càrrec que va tenir clar que es convertiria en el seu relleu.

“El que digui el Salvador”

“El Miquel li comença a delegar responsabilitats des del principi i intenta que tingui el màxim protagonisme mentre ell se centra en el discurs i l’acció política”, explica un veterà dirigent socialista. Ho il·lustra una anècdota: Iceta va arribar el 2019 a repartir al partit unes xapes on es llegia “El que digui el Salvador”, la resposta que més repetia als quadres socialistes quan li feien consultes al despatx. Illa va teixir una extensa xarxa de càrrecs orgànics fidels arreu del territori i, de mica en mica, també es va guanyar la confiança del PSOE. La direcció de les campanyes que van fer créixer el PSC i les seves habilitats en la negociació de pactes postelectorals no van passar desapercebudes a Ferraz. D’aquí que participés en les converses amb ERC perquè el gener del 2020 facilités la investidura de Pedro Sánchez. La seva elecció com a ministre va ser la recompensa, i la notorietat que va guanyar amb la gestió de la pandèmia el va consolidar com la figura que el president espanyol buscava per fer foc nou al PSC.

Sánchez feia temps que esperava aquesta oportunitat. Li devia fidelitat a Iceta, que s’havia bolcat en la seva croada per recuperar la secretaria general del PSOE, i va assumir en gran mesura el seu discurs del diàleg i les tesis federals per abordar el conflicte amb Catalunya. Però tenia clar que el seu perfil, amb posicionaments que incomodaven el PSOE i topaven amb l’unionisme a qui seduïa Cs –com la prematura defensa el 2017 dels indults als presos polítics–, limitava les opcions d’arribar a la Generalitat. “Tot i que valorava molt que el Miquel hagués salvat el PSC, l’identificava amb el passat i creia que no tenia una tirada electoral suficient”, expliquen fonts socialistes.

Els plans de Sánchez, però, competien amb l'objectiu personal d'Iceta, que volia ser president de la Generalitat. I el Don’t stop me now que marcava els seus passos des del 2015 esdevindria un presagi: els intents més o menys subtils de forçar el seu relleu van ser en va. L’octubre del 2016 va imposar-se a les primàries per liderar el partit contra Núria Parlon, llavors encara apadrinada per Sánchez; el juny del 2018 va rebutjar una primera oferta del president espanyol per ocupar el ministeri de Cultura i Esports, que va acabar en mans del fugaç Màxim Huertas, i el maig del 2019 va ser l’independentisme qui va frustrar l’operació del líder del PSOE per convertir Iceta, a qui convencia la idea, en president del Senat.

El desllorigador no arribaria fins a finals del 2020. Des de l’estiu que el PSC comptava amb enquestes que assenyalaven les “febleses” del lideratge d’Iceta. I sobre el primer secretari pesava el desànim i l’esgotament dels anys més intensos del Procés. Els esforços que havia fet per intentar evitar el xoc amb l’Estat no van prosperar i va acabar defensant a contracor la intervenció de l’autonomia catalana via 155. Tampoc havia aconseguit bastir una alternativa a l’independentisme –el PSC es mantenia com a quarta força amb 17 diputats– i s’acostaven noves eleccions. La solució, pactada amb Sánchez a la Moncloa el 16 de novembre, passava per crear l’efecte Illa. Iceta el substituiria al consell de ministres, on s’ocuparia inicialment de Política Territorial, i el fins llavors titular de Sanitat encapçalaria la candidatura socialista. Era el preludi de la renúncia a la direcció del partit.

Una “autoritat moral” al partit

“No és un deixar-ho, no és un marxar, però sí que és donar a altres més responsabilitats”, deia fa poc Iceta als quadres socialistes. El càrrec que assumirà ara, la presidència del PSC, és més honorífic que executiu. És un reconeixement per haver encapçalat la reconstrucció d'un partit que s'encaminava a la irrellevància després de l'etapa de Pere Navarro i, al mateix temps, un gest d’Illa en senyal de lleialtat. Iceta exercirà d’“autoritat moral”, apunten diverses veus socialistes, així com de conseller del primer secretari i fil directe amb el govern espanyol. És allà on vol centrar tots els esforços, especialment en la missió del diàleg amb Catalunya. “La seva perspectiva és acabar el mandat i contribuir a guanyar les pròximes eleccions”, explica el seu entorn, que desmenteix les especulacions que el situaven com a possible alcaldable a Barcelona. I després? Si no continua com a ministre alguns ja el veuen d’eurodiputat o senador, camí de convertir-se en un “líder totèmic”, un José Luis Rodríguez Zapatero a la catalana. Iceta deixa aquest dissabte la primera secretaria, però no s’imagina fora de la política. Aquest adeu encara no té data.