Ada Colau: “No pactarem amb partits del règim”

BarcelonaAda Colau lidera Barcelona en Comú, la coalició de l’esquerra alternativa que aspira a imposar-se en les eleccions del 24 de maig. Ha irromput amb força en les enquestes.

Ahir va comparèixer a l’audiència pública que es va fer a Barcelona, convocada per l’Ajuntament, sobre el turisme. Què li va semblar?

Em va semblar una falta de respecte. Aquesta audiència arribava tard, molt tard. L’havia convocat l’alcalde i, de manera incomprensible, no va fer-hi acte de presència. L’audiència es va fer sense cap mena d’ordre. Semblava que es busqués una baralla entre veïns i un guirigall en lloc de promoure un debat constructiu.

Quin és el seu model turístic?

El model hauria de redistribuir millor els beneficis. Ningú està en contra del turisme, però ha de ser sostenible. A banda de les moratòries en els pisos i els hotels, és possible que hàgim de limitar el nombre de visitants o el nombre de determinats visitants, i els creuers. També s’ha de fer una bona auditoria dels impactes del turisme. Les despeses les paguem tots, però els beneficis no es redistribueixen. I hi ha mecanismes per fer-ho. Es poden limitar les places hoteleres o els creuers. Visc a Sagrada Família i sé de què parlo.

¿Està en contra del Mobile World Congress?

No, en absolut. Mai ho hem dit. Estem encantats que hi hagi un congrés de referència mundial en noves tecnologies associades a la telefonia mòbil. El que s’hauria d’auditar és la inversió pública directa i les exempcions fiscals a les multinacionals. El congrés genera riquesa, però tenim Nou Barris, on el 45% de la població no té accés a internet.

¿Els resultats que els atorguen les enquestes són creïbles?

S’ha de ser molt prudent amb les enquestes, però recullen tendències. Ha irromput una proposta de model de ciutat alternatiu al que lidera Trias. Cada dia hi ha més gent que ens està contactant il·lusionada amb la possibilitat de construir un model de ciutat més justa i democràtica.

Seran un salvavides per a ICV?

Hem fet una crida a la ciutadania i també a formacions polítiques que vulguin sumar esforços per assolir objectius concrets: demostrar que es pot fer política d’una altra manera i donar resposta a una situació d’emergència i de vulneració de drets fonamentals. Hem presentat la candidatura amb uns principis, i qui els assumeixi està renunciant a la vella política. Els problemes d’ICV els ha d’assumir ICV, no jo.

¿Com s’explica que la CUP no hagi volgut sumar-se a la candidatura?

Em sap greu que no hagin volgut venir, però nosaltres mantenim la porta oberta. Tinc molt clar que estem responent a una demanda de la ciutadania. El que la ciutadania ens demana és generositat, amplitud de mires i que ens posem d’acord.

¿El pròxim alcalde de Barcelona ha de ser el cap de la llista més votada?

Jo pretenc ser la pròxima alcaldessa de la ciutat. I tenim moltes possibilitats de guanyar, és una percepció que tinc a peu de carrer. Ara bé, si no és així, no farem res que pugui fer alcalde Trias. Amb els partits del règim no hi pactarem. I si ens hem de plantejar una política de pactes, ho decidirà la ciutadania.

Qui són els partits del règim? ¿CiU, el PP i també el PSC?

Sí, els socialistes també. Són els partits que han estat governant durant dècades, dirigint les institucions i que tenen corrupció estructural. Però hem de distingir el que són estructures de poder del que són votants o militància. A Barcelona en Comú hi ha molta gent que ha votat el PSC, i fins i tot exmilitants.

Per tenir-ho clar, ¿no es veu pactant res amb el PSC, amb Collboni?

Els partits del règim formen part del problema i no de la solució, amb tot el respecte pels seus votants. Formen part de la vella política, que nosaltres volem renovar. El codi ètic que hem aprovat a Barcelona en Comú no hi ha cap partit a l’Ajuntament que el compleixi.

Ara, però, que podria ser alcaldessa, ¿està notant alguna cosa al seu voltant que no hagués notat abans?

Estic notant alguna cosa diferent. Notes que quan t’acostes al poder hi ha molta gent que es posa nerviosa, i aleshores noto altres tipus de pressions ambientals. Em consta que hi ha poders econòmics que em tenen por, i que alguna multinacional ha expressat inquietud pel fet que nosaltres puguem guanyar.