Ada Colau: “Hem demostrat que posar ordre al turisme era beneficiós per a l’economia”

BarcelonaAda Colau (Barcelona, 1974) ha passat d’activista a alcaldessa en un mandat complicat per la manca de suports i un escenari nacional convuls. Intenta revalidar la victòria amb Ernest Maragall molt a prop.

L’enquesta del CIS els dona una dècima d’avantatge sobre Maragall.

Doncs jo soc optimista perquè aquí hi ha sempre un vot dual. La gent no vota el mateix en unes eleccions generals que en unes municipals. I el nostre objectiu és poder tenir una majoria una mica més àmplia.

¿Els resultats de les generals donen oxigen a Esquerra i PSC?

El missatge contundent de les generals és que la gent vol majories d’esquerres. Tots vam sospirar d’alleujament amb els resultats. Es va concentrar un vot en el partit socialista per aturar l’extrema dreta i per fer un govern progressista. I en aquest sentit, ara hi ha converses que esperem que fructifiquin, i que Unides Podem i En Comú Podem entrin al govern de l’Estat. Jo vull liderar un govern progressista a Barcelona, nosaltres només farem acords d’esquerres.

Si arriba vostè primera, ¿contempla una col·laboració estable amb Esquerra o amb el PSC?

Crec que hem de buscar acords d’esquerres el més estables possibles i això només serà possible si guanyem nosaltres. Som l’única garantia que hi hagi un govern progressista. Perquè el PSC està parlant d’un pacte de perdedors amb Ciutadans, amb el senyor Valls. I per altra banda hi ha Esquerra Republicana, que està governant amb l’antiga Convergència, i ara el senyor Maragall també està dient que vol pactar amb la senyora Artadi.

¿Veuria amb bons ulls la fórmula de partir-se l’alcaldia amb Maragall si hi ha un resultat ajustat?

La veritat és que ara no m’ho plantejo. Jo em presento a les eleccions no només per tornar a guanyar, sinó per sumar més suports.

¿Li sap greu com es va trencar la col·laboració amb el PSC?

Sempre insisteixo que qui va trencar aquest pacte va ser el PSC quan es va allunyar de nosaltres i va sumar amb la dreta per intervenir l’autogovern. Però sempre estem encantats de tornar a atraure el PSC cap a posicions d’esquerres i catalanistes. Quan el PSC vol fer polítiques d’esquerres i s’allunya del PP i de Cs, ens troba. I el mateix podria dir d’ERC. Si està disposat a renunciar a fer un govern amb l’antiga Convergència, ens trobarem.

¿Els pactes aquí poden quedar condicionats pels pactes a Madrid?

No. Jo crec que s’han de fer els pactes en clau municipal sempre que siguin governs amplis i progressistes.

Senyora Colau, si el dia 26 no guanya les eleccions, què farà? ¿Es quedarà a l’Ajuntament de Barcelona?

Ja li dic que no ho contemplo. Jo surto a guanyar. Si no passés això, doncs ja ho valoraria.

¿Creu que ha complert l’expectativa de canvi que va crear?

Doncs crec que sí, que Barcelona s’ha situat com una ciutat pionera, innovadora i referent en molts temes. No només com a ciutat referent en polítiques socials, que ho hem fet i hem liderat la inversió social a tot l’Estat. També la capitalitat de la mobilitat urbana a nivell europeu. Europa ha fet una aposta molt forta per Barcelona perquè sigui la seu de la reflexió sobre la mobilitat urbana a nivell europeu.

Vostè està parlant realment molt en aquesta campanya de mobilitat i d’espais verds. ¿Són els temes clau per al segon mandat?

Doncs sí. A mi d’aquest tema m’agrada molt parlar-ne com a alcaldessa, però també com a ciutadana i com a mare i veïna de l’Eixample. Tenim uns nivells de contaminació que no són acceptables a tota la ciutat, però especialment en algunes zones com l’Eixample. I també m’agrada recuperar una idea de l’estimat Carles Capdevila. El Carles em va dir “alcaldessa, heu de fer la ciutat dels nens”. Doncs bé, volem fer una ciutat per als nens i les nenes, i això vol dir guanyar espai públic, guanyar verd, treure cotxes, treure contaminació. I sobretot com s’ha fet a Sant Antoni o a la plaça de les Glòries, que s’està guanyant una ciutat amable, més saludable. Per exemple hem plantejat que un de cada tres carrers de l’Eixample passin a ser vies verdes, o pacificar els entorns escolars.

¿I el transport públic actual permet fer aquesta pacificació?

En aquest mandat hem augmentat un 80% la inversió en transport públic, en què s’havia desinvertit moltíssim no només per part de l’Ajuntament sinó per part de l’Estat. Hem renovat flota, hem congelat tarifes contra l’opinió de la Generalitat. Un consens molt important que s’ha construït en aquest primer mandat és la zona de baixes emissions, que s’ha fet d’acord amb totes les entitats que lluiten contra el canvi climàtic. I que vol dir que a partir de l’any vinent, el 2020, els cotxes més contaminants no podran entrar a Barcelona. Estem parlant d’uns 50.000 cotxes. I l’altre gran acord que hem fet a finals de mandat, que nosaltres l’hauríem fet a inicis però Esquerra Republicana no es va decidir fins al final, és la connexió del tramvia, que també permetrà treure 12.000 cotxes del centre.

Parlem de seguretat. Vostè ha insinuat que la conselleria d’Interior no col·labora, o que més aviat saboteja la ciutat.

Barcelona no és un caos però sí que té problemes específics de seguretat que ens preocupen i que volem resoldre. Un és el tema dels narcopisos, del narcotràfic. I a la primera reunió que vaig tenir amb el senyor Buch em va dir que no feia falta policia. Va passar l’estiu, que ens va donar la raó, i finalment vam aconseguir que hi hagués una reacció per part d’Interior. A la tardor finalment vam fer un macrooperatiu a Ciutat Vella i al Raval i hem tancat més de 170 narcopisos.

Els furts s’han disparat.

Els furts tenen una explicació concreta, s’han disparat fa un any i mig perquè hi ha hagut un canvi judicial. Abans estava contemplada la reincidència com a agreujant en els furts, i el Tribunal Suprem ho va eliminar. De cop, a tots els furtadors professionals d’Europa se’ls ha llançat un missatge d’impunitat dient que aquí encara que et detinguin moltes vegades per la mateixa falta, no es considera un agreujant. Per tant paguen una multa i surten. De fet, hem augmentat 600 places d’agents de la Guàrdia Urbana, hem augmentat hores extres, han crescut un 15% les detencions. La Guàrdia Urbana ha fet la seva feina i s’hi ha deixat la pell. Però necessitem una fiscalia especial per a furts. Claríssimament. Perquè és el principal delicte de la ciutat.

¿En responsabilitza una altra administració?

Vull fer notar que malgrat les discrepàncies que pugui tenir jo amb l’antiga Convergència, amb els consellers Jané i Forn no hi vaig tenir cap polèmica, però el conseller Buch des del primer dia ha ignorat Barcelona. Ha menystingut Barcelona i ha fet deixament de funcions a Barcelona. I això és un fet.

¿De què està més orgullosa com a alcaldessa?

Tothom sap que un dels temes que més preocupen a la ciutat i a mi personalment és l’habitatge. I crec que hem fet un punt d’inflexió. Ens vam trobar una situació desastrosa, amb poquíssim parc públic de lloguer, amb la bombolla immobiliària i tots els seus efectes devastadors, milers de desnonaments... I no només hem situat a Barcelona com la ciutat que està fent més habitatge públic i més política del dret a l’habitatge de tot l’Estat, sinó que som la primera ciutat que ha fet una política valenta, que és corresponsabilitzar els privats obligant-los a fer un 30% d’habitatge protegit a tots els barris. Això és un salt endavant importantíssim. Està en joc l’ànima d’aquesta ciutat. I per protegir-la hem de confrontar l’especulació.

¿La promesa dels 8.000 pisos era excessiva?

Els 8.000 pisos estan en marxa. El que és veritat és que l’administració és més lenta del que a mi m’agradaria. Ara mateix hi ha més de 4.600 habitatges que estan en construcció i per tant s’entreguen en el mandat vinent. I hem aconseguit també més de 1.000 compres directes a preus inferiors del de mercat. O sigui, hem fet el que no s’havia fet mai. Estem fent més habitatge de lloguer social del que mai s’havia fet, i doblarem el parc que ens vam trobar.

¿A banda del control dels pisos turístics, ha pogut canviar alguna cosa del model turístic?

El control dels pisos turístics també és una política d’habitatge molt important, perquè quan vam entrar ens vam trobar el descontrol absolut. Amb el govern de Convergència i Unió, jo els dic que no és que siguin business friendly, són business descontrol. És la barra lliure, la llei de la selva. Ens vam trobar barris molt tensionats, amb milers d’apartaments turístics il·legals, amb un munt de problemes de convivència a les escales i que no hi havia cap planificació. I que es podien fer hotels i apartaments per tot arreu. Hem posat ordre i hem demostrat que es podia posar ordre, i que això tenia beneficis econòmics. Perquè si recordeu, a l’inici del mandat ens deien que aturaríem l’economia de la ciutat, i ha baixat l’atur, ha millorat també l’activitat turística. Hem tancat 5.000 pisos turístics il·legals en només quatre anys. Les cases han de ser prioritàriament per viure. I el turisme ens agrada, és benvingut, però amb ordre i proporció.

Què ha après Ada Colau en aquests quatre anys?

Jo estic de pas per la política, i ja he dit que em plantejava dos mandats com a alcaldessa. Realment no em vull acostumar que hi hagi una lògica de partit de curt termini, que es prioritzin els interessos de partit per damunt dels de la ciutat. I malauradament aquests anys això ho hem vist moltes vegades.

L’oposició diria que potser vostè o el seu grup no han sabut dialogar.

Jo crec que hem demostrat una gran capacitat de diàleg, perquè acords n’hem fet moltíssims. Insisteixo, en un context polític tan difícil hem fet acords a tots els nivells amb grups municipals, amb la Generalitat...

¿És més realista la seva campanya avui que fa quatre anys?

Això és així necessàriament perquè tenim una experiència de govern i de gestió de quatre anys que ens donen una informació detallada de les polítiques públiques municipals. Això ens dona molt més coneixement i molta més capacitat de fer més coses. Perquè ara coneixem perfectament com funciona la maquinària municipal, i és també la il·lusió d’un segon mandat.

Vostè va arribar envoltada d’un equip, d’una guàrdia pretoriana gairebé: Jaume Asens, Gala Pin, Gerardo Pisarello. ¿Tots ells l’han abandonat?

No, no m’han abandonat. Es destinen a altres fronts igualment importants. Perquè jo crec que necessitem que hi hagi governs a l’Estat que siguin molt més sensibles no només al diàleg amb Catalunya, sinó a entendre la importància de les ciutats. Avui són actors de primer nivell al món. Som les que hem de donar resposta als grans reptes: l’augment de la desigualtat, el canvi climàtic, les migracions... I en el cas de la Gala, evidentment, s’ha de respectar si algú diu que ja n’ha tingut prou i ara vol ajudar des d’un altre lloc. La política ha de ser això. No ha de ser una professió de per vida.

Sí, però no seran amb vostè...

Creiem que la gent comuna ha de poder entrar un temps en política i després seguir treballant per la ciutat com hem fet sempre, però des d’altres àmbits. Segurament ara sí que entenem molt millor la institució perquè l’hem conegut per dins.

¿És més dur del que sembla?

¿La institució?

La política.

La política, especialment en els temps que ens han tocat. Ens ha tocat una època especialment complicada. I crec que entre tots ens hem d’esforçar ara a abaixar el to, reduir la crispació i generar espais de trobada, espais de diàleg. Crec que hem d’inaugurar una nova etapa a tots els nivells: municipal, catalana i estatal. Tots, tots, tots hem de deixar de mirar cap enrere, hem de mirar cap endavant. Hem de mirar d’avançar i d’obrir diàlegs honestos, diàlegs sense línies vermelles i diàlegs per construir nous consensos, que finalment és pel que ha de servir la política.