Ada Colau: "Tot i el seu poder, els bancs tenen un punt feble: la seva imatge pública"

Si entenem per líder aquell a qui la gent segueix, vostè és una líder.

Moltes gràcies, però no em reconec en aquesta definició. Qui té la reputació és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

El seu motor és la injustícia?

La injustícia indigna, però només per indignació no et mous. Malauradament, hi ha molta gent indignada però resignada perquè li han fet creure que les coses no poden canviar.

¿Per això vostès semblen més desperts i el moviment dels indignats, més adormit?

No ho sé, perquè vivim en una societat de l'espectacle que sembla que quan no hi ha manifestacions el moviment ha desaparegut. Molts indignats estan a les PAH, o en assemblees de barri.

Per què va decidir dedicar la seva vida a la qüestió de l'habitatge?

Vaig començar amb l'antiglobalització. Després va venir el No a la guerra . El 2006 accedir a l'habitatge cada cop era més difícil, i va sorgir el moviment, i amb l'esclat de la bombolla va néixer la PAH.

En aquest temps, en què han aconseguit canviar la realitat?

A la PAH sempre hem tingut clar que la llei sobreprotegeix les entitats financeres, que és legal que estafin la població. Havíem de canviar la llei.

Aleshores fan la iniciativa legislativa popular (ILP).

Havíem de recollir mig milió de signatures. Hi va haver una mobilització sense precedents, i vam arribar gairebé al milió i mig de firmes. Al final van aprovar la llei que van voler les entitats financeres, però el PP es va quedar sol. La llei encara no l'hem canviat, però hem aconseguit altres petites grans victòries.

Per exemple?

Hem desenvolupat tècniques de negociació amb els bancs i hem aturat centenars de desnonaments.

Com es fa per tenir diàleg amb la banca, si al mateix temps se'ls diu criminals?

Perquè no hi ha cap més sortida. Estafen la població amb la complicitat de l'administració, i no només amb les hipoteques sinó també amb les preferents. I després, no només no les penalitzen sinó que les han rescatat amb els nostres diners, que ens retallen de la sanitat i l'educació.

Com dialoga amb els banquers?

Anem a l'oficina i diem: aquesta persona està a l'atur i no pot pagar la hipoteca, i per tant li demana la dació en pagament. Això vol dir que perdrà casa seva i tota la inversió que hi ha realitzat, o sigui que no és cap regal.

I a l'oficina com responen?

Hi ha treballadors de banca que fan el que poden, n'hi ha d'altres que estan tan cremats que és com si no hi veiessin. Normalment proposen refinançaments que són autèntics suïcidis, perquè és augmentar encara més el deute... Ara ja estem fent negociacions col·lectives.

I funciona?

Sí. Fa poc ho vam fer amb el BBVA, i han acabat fent lloguers. Hem guanyat capacitat de negociació, perquè hem descobert que les entitats financeres tenen un punt feble: la seva imatge pública. Si no volen que se segueixi malmetent la seva imatge, han de seure i negociar.

També practiquen l'acció directa.

És una obligació moral desobeir una llei injusta per forçar que canviï. Per davant de la llei hi ha els drets humans. Per això hem aturat desnonaments.

I han fet escraches.

Hem exercit el nostre dret a la manifestació. Ha causat debat perquè l'escrache vol dir interpel·lar directament els representants suposadament democràtics del poble, per demanar-los explicacions sobre el seu vot.

Això els ha fet guanyar algun adjectiu de violents.

Ho van intentar uns mitjans molts propers al PP i el mateix PP, però crec que ningú se'ls va creure. Fins i tot ens van dir terroristes, però la gent sap que som pacífics, i que precisament denunciem la violència en els desnonaments.

Ha començat dient que participava en l'antiglobalització. ¿També és antisistema?

Definim el sistema.

El sistema democràtic en una economia capitalista.

Esclar. I el capitalisme ara mateix està en contradicció amb la democràcia. Estic en contra d'un sistema econòmic depredador, un sistema a qui tant li fa desnonar famílies perquè els bancs facin benefici. Si antisistema és anar en contra de la democràcia, no, al contrari. Defensem la democràcia molt més que les institucions que suposadament la representen.

¿El capitalisme que teníem fins abans de la bombolla immobiliària era un capitalisme raonable?

Home, no... La mercantilització de l'habitatge ha existit sempre.

Vostè aposta per l'habitatge públic.

Cal regular l'habitatge com a dret, no com a mercaderia. El PP sempre ens diu: " Váyanse a Cuba ". Esclar, no hi ha cap sistema perfecte, però en qualsevol país ho estan fent molt millor que aquí. A Alemanya més de la meitat de la població viu de lloguer. Si tu vols tenir casa teva, formar una família, el lloguer no està legislat perquè sigui una alternativa real. Durant anys, la compra desgravava fiscalment. La gent no s'ha sobreendeutat perquè s'hagi tornat boja.

Quin partit polític té la millor proposta d'habitatge?

Els partits van a remolc de la ciutadania. Va haver-hi alguns partits que, abans que fóssim un fenomen mediàtic, ens van donar suport. Per exemple, ERC, ICV i la CUP, sobretot quan ERC i ICV no governaven, però quan han governat no han estat capaços de fer polítiques transformadores.

O sigui, indignació amb la dreta i decepció amb l'esquerra.

Podríem dir això, sí.

Socialistes inclosos.

Indignació també amb els socialistes. Però què vol dir esquerra i dreta?

PP i PSOE?

Els partits socialistes es diuen d'esquerres però han fet la mateixa política econòmica que el PP amb les hipoteques. Van rescatar els bancs, no les persones, van votar en contra de la dació en pagament no sé quantes vegades ino ens van dir terroristes, però no ens van reconèixer mai com a interlocutors quan van governar.

El PSOE ha anunciat que presentarà el seu propi recurs d'inconstitucionalitat a la llei del PP.

Estan acostumats a ser el partit majoritari de l'oposició i a tirar molt pel dret, però el text no és seu, és de la PAH. Ells havien dit que no recorrerien la llei i celebrem com una victòria de la plataforma que hagin canviat d'opinió, però els demanem que siguin honestos i se sumin al nostre text, que volem que sigui com més unitari millor. Ja hi hem sumat Esquerra Plural, ERC, Compromís, Nafarroa Bai, BNG i Amaiur. CiU té pendent donar-nos una resposta.

¿No l'han vingut a buscar mai per anar a una llista de partit?

M'han fet propostes d'anar en una llista ICV i la CUP, i jo ho vaig agrair i vaig dir que no. No crec en la política de fitxatges.

I converses directes amb banquers, del tipus: "Ada, què ens costaria...?"

No. Han intentat fer-se els simpàtics. Alts càrrecs d'entitats financeres que han dit: "Ens hem d'entendre..."

És conscient que li han posat una lupa a sobre. Per exemple: "Com és que no té una hipoteca?"

Sí, m'han dit de tot. És molt fàcil respondre. No s'ha de ser esclau per lluitar en contra de l'esclavitud.

La seva mare és assessora immobiliària.

Sí. És veritat que treballa en una petita immobiliària, però com tanta gent treballa a tants llocs, i no he de donar explicacions per la meva mare, a part que la meva mare és una persona honrada i molt humil.

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres han proposat definir un nou model d'estat i d'ordenació socioeconòmica. Aquesta música li agrada?

No m'hi he sumat. Si la PAH s'ho vol plantejar, ja ho debatrà. No tenim per què apuntar-nos a un altre projecte. És el típic argument del PP: si voleu proposar lleis, presenteu-vos a eleccions. Com si la democràcia no fos tenir una societat civil organitzada, que vigili el poder.

Quatre activistes destacades del país són dones: vostè, Muriel Casals, Carme Forcadell i Teresa Forcades.

A la PAH ho veiem. S'ha de tirar la casa endavant, cuidar, i si això es toca, les dones s'organitzen. Aquesta bombolla era també d'un capitalisme molt patriarcal, l'èxit sobretot era de l'home. Quan tot això esclata, l'home se sent fracassat. Perd la feina i l'estatus, i això ha produït abandonaments, alcoholisme, depressions... I on l'home s'enfonsa, la dona diu: "Tirem endavant perquè aquí hi ha una família".

Quin horitzó li veu a la societat en els pròxims 3-5 anys?

Depèn molt de nosaltres. Aquesta és la idea que tinc més clara. Si no actuem, els poders fàctics tornaran a col·locar la cosa allà on els interessi.