Els acusats d'integrar "el front jurídic" d'ETA denuncien tortures de la Guàrdia Civil

Algunes de les vuit persones acusades d'integrar "el front jurídic d'ETA" han denunciat tortures durant el judici que va arrencar dilluns a l'Audiència Nacional, tot i que ja fa deu anys que l'organització va lliurar les armes. L'operació policial va tenir lloc el 14 d'abril del 2010 i els encausats van passar un any en presó provisional per ordre de l'aleshores jutge de l'Audiència i ara ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va concloure que feien d'enllaç entre ETA i els presos. Naia Zuriarrain, expresa d'ETA, ha relatat que agents de la Guàrdia Civil la van fer despullar, li van fer comentaris sexuals, li van tirar aigua freda al cap i li van posar bosses de plàstic per ofegar-la. Amb la veu entretallada, ha dit que si no explicava la versió que volien sentir els agents l'amenaçaven amb tornar-la a torturar, i que també li van exigir que no expliqués les tortures al forense.

La Fiscalia acusa els vuit independentistes de pertinença a ETA i de col·laboració amb organització armada perquè considera que formaven part de l'entramat de la banda, mentre que els encausats asseguren que treballaven per ajudar el col·lectiu de presos a adaptar-se al nou escenari i convertir-se en agents actius del procés de pau. En total, sol·licita 86 anys de presó. El fiscal demana 19 anys de presó per a l'advocada Arantza Zulueta, que ja va ser condemnada el 2019 "com a responsable de l'òrgan coordinador del front de presons".

Al costat de Zulueta, que s'enfronta a 12 anys per integració a organització terrorista en condició de dirigent i a 7 més per dipòsit d'armes i explosius, un altre dels principals acusats és l'advocat Jon Enparantza, per a qui la Fiscalia sol·licita 12 anys de presó pel delicte d'integració com a dirigent. Per als altres sis acusats, la Fiscalia demana penes de 7 a 11 anys de presó per delictes d'integració o de col·laboració en organització terrorista. A banda de Naia Zurriarain, els altres acusats són Julen Zelarain, Iker Sarriegi, Saioa Agirre, Juan Mari Jauregi i Nerea Redondo. Al despatx d'Enparantza, que compartia amb Sarriegi, es va localitzar un amagatall en un eixugador de mans on amagaven més de vint comunicacions per enviar als presos d'ETA a França i Espanya, cosa que va motivar la causa contra els membres de l'esquerra abertzale.

El mes de maig passat, la defensa dels vuit encausats, amb Jone Goirizelaia al capdavant, va criticar que el procés "neix viciat de nul·litat" perquè "hi ha irregularitats en els escorcolls dels despatxos dels advocats, hi ha escoltes il·legals practicades pel CNI, hi ha evidències de tortures i maltractaments i hi ha vulneració del dret fonamental a no ser jutjat dues vegades per la mateixa causa". Alfonso Zenon, un dels advocats dels encausats, manté que quan es va instruir el sumari els seus impulsors "ja sabien el 2010 el que estava teixint l'esquerra abertzale: un escenari sense confrontació armada, i els enemics de la pau sabien que aquestes vuit persones que ara són jutjades treballaven perquè els presos d'ETA poguessin adaptar-se a aquest nou context, com a agents actius del nou context".

El diputat d'EH Bildu Julen Arzuaga assegura que el judici forma part "d'un sumari polític que, vint-i-cinc anys després, té com a element central aquella teoria estrafolària del 'tot és ETA' i veiem com deu anys després que ETA decretés el final, es tornen a fer acusacions gravíssimes de pertinença o col·laboració amb banda armada". Arzuaga considera que ara "és el moment de buidar les presons de militants polítics i no de tornar-les a omplir".