Antonio Baños, l'activista de verb esmolat que planta cara a la ultradreta

“Del meu ambient, en la militància, ningú és independentista. Jo soc com el gai d’una família de legionaris”. El periodista Antonio Baños sempre ha anat a contra corrent. Potser per això no li va tremolar el pols quan va abandonar el grup parlamentari de la CUP en desacord amb el veto a Artur Mas, tot i ser el cap de llista a les eleccions del 2015. Al·lèrgic a l’ortodòxia, va justificar la seva sortida perquè no se sentia capaç de “defensar el posicionament adoptat majoritàriament” pel consell polític de la formació anticapitalista. Actualment membre de la nova direcció de l’ANC, aquesta setmana ha tornat a ser notícia al declarar com a investigat per un delicte de desobediència per no haver respost les preguntes de Vox quan va ser citat al judici del procés. Com ja va fer davant de Manuel Marchena, dimecres va deixar clar que “el feixisme no pot entrar en cap institució”. Tot i que el seu avi patern va ser alcalde falangista, qui el va marcar més va ser el matern, un anarquista de la CNT que li va posar Llibertat de nom a la seva filla i que li va traspassar l’orgull obrer. “La meva pàtria és la Meridiana”, acostuma a dir Baños, un independentista sui generis, que defensa una rebel·lió contra la burgesia de l’Estat però també contra la catalana. Després que el líder de Podem, Pablo Iglesias, apel·lés al vot dels catalans que tenen avis o pares d’altres comunitats, l’aleshores candidat de la CUP va fer servir el seu verb esmolat. “Menys Ana Rosa i més patejar-se l’àrea metropolitana. Que el paracaigudisme ètnic no mola. Baños. De barri, avis murcians i indepe”, va reblar el cupaire, que es descriu com un autèntic català dels que té els quatre avis de fora de Catalunya.