Seguretat

Les actes de la Junta de Seguretat indiquen que Puigdemont, Torra i Aragonès ja van negociar la integració de la Guàrdia Civil al 112

Els successius governs van incorporar la qüestió als acords amb l'Estat, que ara Illa culmina

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska; el president de la Generalitat, Salvador Illa; i la consellera d'Interior i Seguretat Núria Pública de la Generalitat, Núria Parlon.

BarcelonaUn dels principals anuncis del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, després de l'última Junta de Seguretat de Catalunya, el 5 de desembre, va ser la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al 112. "A partir de demà qualsevol trucada d'auxili per una emergència tindrà una resposta molt més ràpida", va dir el ministre. Aquest acord ha aixecat molta polseguera: el president de la Generalitat, Salvador Illa, compareixerà dimecres al Parlament per parlar-ne a petició de Junts, ERC, els comuns i la CUP. Els republicans fins i tot han dit que si s'arriba a implementar perillen els pressupostos. Ara bé, es tracta d'un anunci que no és nou; de fet, és un acord que s'ha treballat entre els dos governs des de fa vuit anys.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les actes de la Junta de Seguretat des del 2017, a les quals ha tingut accés l'ARA, demostren que aquesta integració es va iniciar aquell any sota la presidència de Carles Puigdemont, va seguir amb Quim Torra, es va avançar amb Pere Aragonès i s'ha culminat ara amb Salvador Illa. L'acta corresponent a la trobada del 10 de juliol del 2017, amb el llavors conseller d'Interior, Jordi Jané, diu el següent: "La Junta de Seguretat acorda la integració de les capacitats de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat al CAT112". I el 2021, amb Joan Ignasi Elena de titular del departament, assegura: "Els treballs d'integració poden donar-se per satisfactòriament acabats". Ho diu en relació amb un grup de treball que es va posar en marxa el 2018 per fer-ho, amb el llavors conseller, Miquel Buch.

Anem a pams. Què implica aquesta integració? Malgrat l'anunci genèric de Marlaska –que va alarmar els independentistes–, segons fonts del 112 no hi ha un canvi substancial a partir ara. Actualment, quan els gestors del telèfon d'emergències –que són operadors i no policies– reben una alerta que és competència de la policia espanyola, els la deriven a través d'una trucada telefònica. És a dir, és el 112 qui decideix, d'acord amb el repartiment competencial, a qui s'envia. Això passa des del 2017, quan hi va haver el primer acord en aquest sentit. Amb la integració pactada per Illa, aquesta trucada s'eliminarà i rebran un avís telemàtic, com passa amb la majoria de policies locals, com la Guàrdia Urbana, o fins i tot la Policia Portuària. Ara bé, malgrat que l'acta de la Junta de Seguretat del 5 de desembre del 2024 diu que el canvi es posarà en marxa al cap de 24 hores, fonts del 112 admeten que encara no s'ha pogut portar a la pràctica.

En l'últim acord, a diferència dels anteriors, no s'especifica que la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional serà en l'àmbit de les seves competències, la qual cosa fa sospitar alguns antics responsables d'Interior. Ara bé, consultats per aquesta qüestió, fonts tant de la Generalitat com de la Moncloa confirmen que la integració de la policia espanyola serà només en els seus àmbits competencials, que representa un percentatge molt petit d'avisos: entre el gener i el novembre del 2024, el 112 ha derivat 989.000 avisos als Mossos; 181 a la policia espanyola, i 57 a la Guàrdia Civil. Aquestes són les dades d'intervencions que dona el mateix 112, la directora general del qual és Irene Fornós, que prové del govern d'Aragonès. Des d'ERC van criticar que l'anunci de la integració vingués acompanyat de l'ajornament de noves competències dels Mossos.

La literalitat de les actes

D'acord amb l'acta de la Junta del 2017, en aquell moment ja es va acordar la "integració de les capacitats" de la policia espanyola al 112, tot i que la setmana passada al ple Josep Rius (JxCat), llavors cap de gabinet de Puigdemont, va assegurar que només es va posar "la possibilitat sobre la taula". De fet, és el que manté Junts: que de l'acord del 2017 no se'n va derivar res a efectes pràctics, i la prova, diuen, és que posteriorment s'han fet grups de treball i que la "integració" es produeix ara.

Dirigents d'Interior del 2017 consultats per l'ARA i presents a aquella primera Junta de Seguretat que no es reunia des del 2009 expliquen que el tema del 112 va ser una cessió de l'executiu català a canvi d'altres de més rellevants: es refereixen al reconeixement del deute per part de l'Estat pels traspassos dels Mossos fins a aquell moment i la integració de la policia catalana al Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO). Tot i això, res va ser immediat.

Ho demostra el fet que més endavant els dos temes són recurrents en aquestes reunions. A l'acta del 6 de setembre del 2018 es diu que es constitueix un "grup de treball per analitzar i implementar els mecanismes d'integració de les capacitats de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, en els seus àmbits de competència, al CAT112". S'especifica que és a petició del govern espanyol. I, en relació amb el CITCO, és el 8 de setembre del 2018, dos dies després de la Junta, que Interior anuncia la integració dels Mossos a aquest ens en un termini de 30 dies.

L'evolució dels grups de treball

Aquests grups de treball sobre el 112, de caràcter tècnic, doncs, es posen en marxa, però "era lent, molt lent", recorda un dirigent del moment. El principal problema, segons diverses fonts, va ser tecnològic: costava molt integrar el sistema telemàtic de la policia espanyola amb el del 112, que funciona diferent dels de la resta de l'Estat. Hi va haver visites de responsables polítics i policials espanyols a les instal·lacions del servei d'emergència i s'han anat fent proves. Segons les fonts consultades, aquests grups de treball es van reunir diverses vegades a l'estiu del 2019 i el gener del 2020, quan a Joan Delort, llavors cap del 112, se li va donar la responsabilitat de pilotar aquests treballs.

No va ser fins a l'acta de la Junta de Seguretat del 2021 que tot plegat es va donar per finalitzat. "Les tasques d'integració poden donar-se per satisfactòriament acabades", diu, tot i que es va acordar crear un nou grup de treball per tractar com tots els cossos policials podien rebre l'evolució dels incidents. Sigui com sigui, tot i aquest acord del 2021, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional segueixen sense tenir la carta telemàtica i es transmet la informació a través de trucades. "El ministeri era summament lent, la integració tecnològica no es va arribar a produir", diuen dirigents de la Generalitat de l'època.

I com culmina tot plegat? L'acord de la Junta de Seguretat del 2024, ja amb Illa, conclou: "S'acorda que els dos cossos policials s'integrin en aquest sistema a partir de les zero hores del dia posterior a la celebració de la junta". Per tant, ara sí: ¿ja s'ha assolit la integració? Fonts del 112 admeten que no del tot per aconseguir la integració telemàtica.

stats