Felip VI s'alinea amb els jutges contra la Moncloa

Barcelona / MadridPedro Sánchez actua amb una determinació que a vegades el porta a derrotes parlamentàries –el decret sobre el finançament dels ajuntaments–, victòries al límit –la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma amb negociacions a l'últim sospir– i episodis de tensió amb les institucions de l'Estat. La guerra a la Fiscalia i al món judicial és una constant i cada cop és menys soterrada. Aquesta vegada ha estat la monarquia la que ha deixat en evidència el govern espanyol per haver vetat que Felip VI assistís al segon acte més important del curs judicial –el primer és la inauguració del curs judicial que el monarca sí que va presidir a Madrid recentment–, el lliurament dels despatxos judicials que tradicionalment es fa Barcelona amb la presència del monarca.

El rei ha trucat aquest divendres al president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, per fer-li saber que li hauria agradat anar-hi. Més d'un a la Moncloa es deu haver posat les mans al cap. Lesmes havia lamentat durant el seu discurs l'absència –per primera vegada– del cap d'estat en el lliurament de despatxos i ha estat el seu entorn el que ha airejat una conversa que la Zarzuela ha preferit no confirmar. El president del Suprem fa equilibris per acompanyar la indignació del bloc conservador de la judicatura i, alhora, no dinamitar les seves opcions d'ocupar una de les vacants al Tribunal Constitucional.

Sánchez sap que pot controlar els missatges en públic –amb alguna llacuna, com quan se li va escapar que la Fiscalia depenia del govern– i abordar amb ambigüitat decisions enormement polèmiques. Cap ministre ha evitat confirmar que hagi estat la Moncloa qui va decidir que Felip VI no anés a Barcelona –el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sí– ni ha dit clarament quins van ser els motius. El context sí que ho explica i, davant una possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra –la sentència del Suprem s'hauria de conèixer dilluns–, i per estalviar-se noves hostilitats de l'independentisme cap al monarca al carrer, era preferible sacrificar-lo. La dreta s'enfurisma –ahir el líder del PP, Pablo Casado, va acusar Sánchez d'"atacar les institucions"–, però el president espanyol fa temps que va assumir que lliuraria una dura batalla amb els seus adversaris polítics i ideològics. Cal recordar que una de les seves primeres decisions d'aquest any va ser que la seva ministra de Justícia fes el salt directe a la Fiscalia General de l'Estat. Dirigents socialistes veuen un Sánchez "potser massa" fort i determinat, però el cert és que resisteix.

La doble jugada de la monarquia i el poder judicial per deixar en evidència la Moncloa ha comptat amb una cuidada escenificació per evidenciar públicament el malestar per l'absència de Felip VI que s'ha desenvolupat en cinc capítols. En el primer dels discursos, el director de l'Escola Judicial, Jorge Jiménez, ha recordat que els jutges tenen "el suport de la Corona". L'ha seguit la primera de la promoció de la nova fornada de magistrats, Cristina Menéndez, que ha recordat que alguns dels seus companys –una quinzena– havien decidit absentar-se de l'acte de graduació "desencantats" després que la cerimònia quedés "entelada" per la polèmica sobre l'absència del monarca. De fet, d'absències n'hi ha hagut més perquè la segona màxima figura del poder judicial, el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, ja havia declinat assistir-hi al·legant motius d'agenda. I a la consellera de Justícia, Ester Capella, directament es va decidir no convidar-la.

Després de Menéndez ha pres la paraula Lesmes, per fer més explícit encara el descontentament de la magistratura. El president del CGPJ i del Suprem ha subratllat que la presència del monarca al costat dels jutges no només "dignifica" el poder judicial sinó que recorda que els jutges administren justícia "en nom" del rei, "que simbolitza la unitat i permanència de l'Estat". Ni la proximitat amb dates clau de la causa del Procés ni el cas Nóos contra Iñaki Urdangarin havien provocat l'absència del monarca en la cerimònia els últims 20 anys, com Lesmes s'ha encarregat de recordar.

El president del CGPJ no ha volgut entrar en els motius de fons de la decisió i ha evitat referir-se directament al govern espanyol, però ha recordat que la presència del rei en l'acte de Barcelona "va molt més enllà del protocol". "Té una enorme dimensió constitucional i política, expressió permanent del suport de la Corona al poder judicial en la seva defensa de la Constitució i de la llei en benefici de tots els espanyols". Per a Lesmes la presència del rei recordava que la magistratura no imparteix justícia en funció del color polític que governi i els donava un element per reivindicar la seva "independència" del poder executiu i legislatiu, alhora que els erigia com a garants de la "unitat" d'Espanya, els dos valors que el president del Suprem ha insistit en remarcar durant tots els discursos que ha fet els últims anys a Barcelona, especialment des del 2017.

L'acte ha acabat amb un sonor "Visca el rei!" –un fet inèdit fins ara– que ha cridat el vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) José Antonio Ballestero i que ha obtingut resposta de la majoria de la sala, també de Lesmes, que tenia al seu costat durant l'acte el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Poc després d'acabar l'acte arribava el cinquè capítol i fonts judicials confirmaven que el rei havia trucat a Lesmes per explicar-li que li "hauria agradat" ser a Barcelona.

"S'han passat tres muntanyes"

L'únic element improvisat en la cerimònia ha estat una veu captada pels micròfons que oferien la senyal institucional de l'acte. "S'han passat tres muntanyes", s'ha sentit després dels "visca el rei!". Alguns mitjans han atribuït l'expressió al ministre de Justícia, tot i que a la taula presidencial a més d'ell i de Lesmes hi havia altres personalitats.

El xoc del poder judicial i la Zarzuela amb el govern espanyol arriba després que Pedro Sánchez facilités la sortida de Joan Carles I d'Espanya per preservar la institució, però també just abans que el Suprem emeti la sentència que ha de decidir sobre la inhabilitació del president Quim Torra. La Moncloa no ha volgut entrar en els motius de l'absència de Felip VI. De fet, aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha justificat la decisió per raons "del dia a dia" i ho ha desvinculat de la sentència sobre Torra. Tampoc ha volgut pronunciar-se sobre les paraules de Lesmes i el malestar generat en el si de la cúpula judicial. Per la seva part el vicepresident Pablo Iglesias ha recordat que "respecte institucional" també "significa neutralitat política del cap de l'Estat".

Sigui com sigui, el fet que el rei no hagi acudit a l'acte s'ha convertit en un cavall de batalla per a la dreta judicial, i també per als partits a l'oposició del govern espanyol. El PP, Cs i Vox han aprofitat la polèmica per carregar obertament contra el "veto". Cs ha demanat al ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska, que expliqui davant del Congrés per què el seu ministeri no pot garantir la seguretat del monarca en l'acte de Barcelona. Per la seva banda, la portaveu del PP a la cambra baixa, Cuca Gamarra, interrogarà dimecres que ve a la sessió de control el ministre de Justícia i també li preguntarà per la tramitació dels indults als presos polítics i la reforma dels delictes de sedició i de rebel·lió.