Els acords amb l’Estat retornen al nivell previ a l’1-O
Es manté la conflictivitat, però el PSOE obre converses amb el Govern abans de recórrer al TC
BarcelonaEl nivell de conflictivitat institucional entre l’Estat i el govern de Catalunya ha sigut una constant des de la restauració de la Generalitat l’any 1980 -Catalunya ha sigut protagonista en un 34,4% dels litigis al Tribunal Constitucional-, però el grau d’acords entre Madrid i Barcelona no sempre ha sigut el mateix per intentar resoldre aquests problemes extrajudicialment. És a dir, no sempre hi ha hagut la mateixa voluntat d’esquivar els tribunals. Enguany, la conflictivitat competencial es manté, però el nombre de pactes entre la Generalitat i el govern espanyol per intentar evitar l’enfrontament al Constitucional s’ha tornat a situar en els mateixos llindars que abans del referèndum de l’1 d’Octubre. Tot i que això no vol dir que s’acabin impedint els recursos (l’Estat o la Generalitat sempre es reserven el dret d’impugnar en un termini de nou mesos) és un indicador de la relació entre els dos governs: per una banda ens diu que el govern espanyol segueix qüestionant les competències de la Generalitat -fonts coneixedores asseguren que “no en deixen passar ni una”-, però alhora que intenta esquivar l’alt tribunal.
L’evolució d’aquests pactes es pot palpar en les dades que ofereix una de les subcomissions que penja de la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista a l’Estatut: la de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes. Durant aquest 2021 s’han obert dotze processos de negociació amb la Generalitat, dels quals s’han derivat cinc pactes. Per exemple, l’Estat i la Generalitat van acordar obrir negociacions sobre diverses lleis aprovades la passada legislatura: la de les àrees de promoció econòmica urbana, la de la desaparició forçada de menors a Catalunya o diverses sobre habitatge. L’últim acord a què s’ha arribat, el 3 de novembre, és sobre el decret de la Generalitat que regula la implementació dels fons europeus, però encara no se n’ha publicat el contingut. El simple fet d’obrir negociacions ja es comptabilitza com un acord i, per això, el 2021 se’n comptabilitzen 17.
Enguany se segueix la mateixa tònica registrada el 2020 i el 2019. Aquestes dades són xifres similars a les dels anys previs al referèndum de l’1 d’Octubre, quan la tensió va augmentar al màxim arran del referèndum unilateral i l’aplicació del 155. L’any 2012, quan governava el llavors president, Artur Mas, per CiU, i hi havia el PP a la Moncloa es va arribar a quinze pactes que afectaven a tretze lleis. El 2015 la xifra encara va ser més elevada: es va pactar obrir negociacions per gairebé trenta lleis. Ara bé, això d’intentar negociar per evitar la impugnació al Tribunal Constitucional no vol dir que s’aconsegueixi.
De fet, encara que el 2015 la subcomissió arribés a 31 acords amb el govern espanyol, es van acabar portant fins a cinc lleis al TC. I això també ha passat recentment: l’executiu del PSOE i Unides Podem va obrir negociacions amb la Generalitat l’any 2020 al considerar que la llei d’acompanyament dels pressupostos -pactada amb els comuns- envaïa competències estatals. Es va arribar a pactes en gairebé tots els aspectes de la reforma fiscal i verda menys en la mesura d’augmentar el mínim exempt d’IRPF de les rendes més baixes, que el govern espanyol va acabar impugnant i que el Constitucional ha resolt en contra de la Generalitat.
Pactes de mínims
¿Com es resolen les discrepàncies en aquesta subcomissió? L’ens ara està presidit per la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, però hi ha un grup de treball gairebé permanent format per quatre tècnics de les dues administracions i actuen en diversos flancs. En l’àmbit de la prevenció, intenten evitar les controvèrsies a través de l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i l’Estat sobre les previsions de lleis que es volen aprovar i s’exploren solucions “extraprocessals” abans d’impugnar normes aprovades. En l’àmbit de la reacció, la comissió pot acordar obrir negociacions sobre lleis que ja s’ha anunciat que es portarien al Constitucional, sempre que se li comuniqui al tribunal que s’està en converses. A partir d’aquí, el resultat no és sempre el mateix. A vegades s’arriba al compromís de modificar la norma per part de la Generalitat o de l’Estat -la impugnació pot anar en les dues direccions- i d’altres s’arriba a acords interpretatius. És a dir, sense canviar els textos, Estat i Generalitat acorden interpretar la norma d’una determinada manera per no trepitjar-se els ulls de poll.
Suspensió de la negociació
Quan parlem del nivell d’acords a la subcomissió de seguiment normatiu, prevenció i solució de conflictes ens referim a la voluntat que expressen les parts de negociar abans de trobar-se als tribunals. Les dades que publicita aquesta subcomissió demostren com a partir de l’any 2017 la predisposició del govern espanyol liderat pel PP a parlar amb el govern català es va reduir a mínims. Fonts jurídiques presents en aquella època asseguren que a partir d’aquell agost el govern espanyol va decidir deixar d’obrir negociacions amb la Generalitat. “Es van suspendre”, afirmen. També es constata en les dades sobre els litigis presentats al TC per part de l’Estat: es van disparar fins a tretze aquell any.
La situació es va agreujar durant la suspensió de l’autonomia pel 155. En aquell moment la Generalitat perd la condició de subjecte als tribunals i deixa de poder defensar-se. El govern de l’Estat n’assumeix la representació. De fet, per aquest motiu, la Generalitat no va poder fer res en el litigi per retenir les obres de Sixena i el TC va acabar suspenent una quinzena de recursos a l’espera que el govern català recuperés la veu a partir de juny del 2018 amb l’aixecament del 155.
Amb el nou Govern presidit per Quim Torra i ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, es va reunir la comissió bilateral Estat-Generalitat l’1 d’agost del 2018 després de set anys de no fer-ho i es va acordar reactivar la subcomissió de conflictes. Des de llavors ha mantingut l’activitat -cosa que vol dir que els conflictes de competències són molt vius-, però també és gairebé l’única que arriba a pactes: la comissió mixta de transferències, per exemple, no es reuneix des del 2010.
