Acord del PDECat, Convergents, Lliures i la Lliga per al nou partit
Arran del pacte, el Partit Demòcrata no serà present com a marca a les eleccions municipals
BarcelonaDesprés de mesos de converses, el Partit Demòcrata, Lliures, Convergents i la Lliga han arribat a un acord per crear un nou partit liderat per l’actual secretària general del PDECat, Àngels Chacón –com ha avançat aquest dilluns El Punt Avui–. Han acordat un decàleg ideològic on es fixa la “llibertat” com a fonament de la seva política, la situació en un espai de centredreta i l’increment de l’autogovern. Aposten per una millora del finançament autonòmic i descarten la unilateralitat pel que fa a la independència, malgrat que el PDECat sí que la defensava el 2017.
Segons el decàleg, al qual ha tingut accés l'ARA, la llibertat és "la defensa troncal del projecte polític", entesa com la "garantia del dret a la propietat privada i la llibertat d'empresa" i més seguretat, amb un augment de la presència dels Mossos d'Esquadra i les policies locals.
El nou partit aposta de forma clara per la col·laboració público-privada en l'àmbit governamental, impulsar la "iniciativa de la societat civil" i abaixar la pressió fiscal. Entre altres coses, proposa eliminar l'impost de patrimoni i el de donacions i successions entre familiars, a més de "reestructurar" a la baixa l'IRPF. A parer seu, la "competència" de l'economia s'ha d'incrementar i per això advoquen per una reforma laboral que "simplifiqui" la contractació i elimini la "burocràcia" dels processos administratius.
Pel que fa a la Salut i a l'Educació, es declaren defensors de l'equitat amb el destí dels "recursos adequats" a l'estat del benestar. Volen consolidar el model de concertació que hi ha en l'àmbit sanitari i també en l'escola i millorar-ne el finançament, ja que l'objectiu, diuen, és que també l'escola sigui "gratuïta" i que hi hagi "llibertat d'elecció de centre" per part de les famílies. Un altre dels objectius que es marquen és lluitar contra les "ocupacions il·legals" amb un enduriment de penes.
En l'àmbit nacional, no parlen ja de dret a decidir sinó de millora de l'autogovern. "Catalunya com a nació és un subjecte polític que té el dret i el deure de millorar el seu autogovern", diu el text. Admetent que tenen objectius nacionals diferents -el PDECat es declara independentista mentre que la Lliga va ser fundada per Josep Ramon Bosch, de Societat Civil Catalana-, acorden el mètode: renunciar a la unilateralitat i fer-ho tot dins el "compliment de l'ordenament jurídic".
El Partit Demòcrata ja havia renunciat a la unilateralitat durant la campanya electoral del 14 de febrer del 2021, de manera que amb el nou partit consolida el seu gir. L'evolució és notable en els darrers anys: en la seva fundació el 2016 proclamava la unilateralitat per assolir la independència -de fet, va impulsar l'1-O i va votar la DUI- mentre que ara l'aparca de forma definitiva. Ara bé, des de l'entorn de Chacón asseguren que "en cap cas" el partit renuncia a la independència.
D'aquest decàleg -que és la concreció del que va presentar Chacón fa unes setmanes al Teatre Nacional de Catalunya- n'han quedat fora finalment dos partits que també es proclamen de centre catalanista. Es tracta del Partit Nacionalista de Catalunya, liderat per Marta Pascal, i Units per Avançar, de Ramon Espadaler, ara aliat amb el PSC al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona.
El futur del PDECat
Està previst que el congrés fundacional del nou partit tingui lloc a principis de l’any que ve, la qual cosa tindrà implicacions per a les municipals: el PDECat ja no serà la marca que es presentarà, i serà present en les coalicions només formalment per garantir que les candidatures tenen drets electorals.
Després del moviment de Chacón, els alcaldes que es van quedar al PDECat (arran del divorci amb Junts per Catalunya) hauran de prendre una decisió sobre el seu futur i escollir amb quin partit concorreran a les eleccions municipals: sumar-se al nou partit de Chacón o optar per fer acords amb Junts, que té en marxa una operació per aglutinar-los.
Davant d'aquesta situació, alguns alcaldes ja han començat a fer els seus propis moviments -com va avançar l'ARA-. Molts -com els de Figueres, Lloret de Mar o Martorell- han registrat la seva pròpia marca municipal, sota el nom de Junts, per evitar que JxCat els presenti una llista alternativa, però alhora intenten arribar a un acord bilateral amb els de Carles Puigdemont.
L'entorn de Chacón rebaixa aquests moviments i assegura que encara queda molt de temps perquè es tanquin les candidatures de forma definitiva. Afirma que "el més important" és saber amb qui faran coalició aquestes marques locals i per a qui sumaran als consells comarcals i a les diputacions. "Això no ho sabrem fins al març del 2023", reiteren aquestes fonts.
Una altra de les decisions que haurà de prendre el PDECat és la situació de la seva estructura ara que s'impulsa un nou partit. D'una banda, segons ha avançat Nació Digital, Chacón es decanta per deixar la secretaria general i mantenir-se com a militant, ja que ella mateixa serà la màxima líder orgànica del nou partit. I de l'altra, hi ha un ERO en marxa que afecta tots els treballadors i s'està negociant amb els proveïdors per evitar un concurs de creditors a principis de l'any que ve.
El Partit Demòcrata viu, a més, amb una altra espasa de Dàmocles a sobre: la resolució de l'Audiència Provincial sobre si és o no successor de Convergència -i, per tant, si ha d'assumir la multa pel cas Palau- i la imputació a l'Audiència Nacional pel cas 3%.