Un acord inestable des del primer dia

EsparregueraQue l’estabilitat del pacte entre Junts pel Sí i la CUP és fràgil és una conclusió a la qual arriben els dos firmants, òbviament amb posicionaments contraris. La coalició independentista creu que els diputats anticapitalistes van a la seva i no respecten l’acord en les votacions parlamentàries i, al seu torn, el grup de la CUP sosté que el Govern no està caminant cap a la ruptura com exigia la declaració del 9-N prèvia al pacte. Tot i això, fins ara només els anticapitalistes han verbalitzat clarament la seva voluntat de “deslliurar-se” de l’acord, segons el text aprovat ahir per les bases.

Les divergències es van veure des del primer dia de l’entesa, en la lectura del seu significat. Quan Artur Mas, en el seu famós “pas al costat”, en llegia el contingut, subratllava que dos diputats de la CUP “s’integrarien en la dinàmica parlamentària de JxSí” i votarien el mateix que la coalició en totes les decisions en què es posés a prova l’estabilitat del govern. Una manera de lligar en curt la CUP que els anticapitalistes van matisar ja el primer dia.

La realitat es va encarregar de desmentir el president sortint, que en les setmanes següents a la seva renúncia advertia que sempre duia a sobre l’acord subscrit amb la CUP i avisava de la necessitat de respectar-lo: “El Govern, per tenir estabilitat, no ha de perdre votacions, i la CUP s’hi va comprometre. Aquesta estabilitat s’ha de demostrar, d’aquí al final de la legislatura”.

Res més lluny de la realitat. Entre votacions en ple i en comissions, Junts pel Sí ha perdut 64 votacions, segons el recompte que segueix el grup parlamentari del PSC. Els punts en què acostuma a haver-hi discòrdia són en les qüestions relatives a la gestió pública o privada dels serveis i -en mocions relatives al procés- en els punts que impliquen practicar la desobediència.

Una trobada setmanal

La incorporació de dos diputats a “la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí” servia, segons els firmants de l’acord, per assegurar la coordinació i l’aval a les principals votacions. La bona voluntat va durar una reunió, en què Gabriela Serra i Benet Salellas van participar al costat dels 62 parlamentaris de Junts pel Sí. Des d’aleshores cada grup té la seva activitat independent i hi ha una única trobada, els dilluns, entre les direccions dels dos grups parlamentaris. La coordinació és inferior a la que Junts pel Sí preveia en les negociacions, quan en la seva oferta a la CUP incorporava diverses reunions bilaterals per assegurar tots els fronts oberts. De fet, n’hi havia una per seguir el pacte i una altra per redactar els pressupostos catalans.

Les trobades setmanals sí que han servit per matisar algunes diferències i aconseguir que els dos grups trobessin punts en comú en mocions en què partien dividides, com va passar amb el text que va reafirmar la declaració de ruptura del 9-N. En la resta, Junts pel Sí assumia la diferència i relativitzava les votacions. La prova de foc, deien, seria la negociació dels pressupostos. Els comptes arribaran dimarts i la CUP ja ha evidenciat que no tindrà en compte l’estabilitat del Govern per negociar-los.