L'acord en fiscalitat entre Govern i comuns acosta els pressupostos

BarcelonaEls pressupostos del 2020 comencen a caminar. Les negociacions de fa setmanes entre el Govern i els comuns es van segellar ahir amb un acord en matèria d'ingressos que preveu recaptar 552 milions d'euros anuals extres, segons l'executiu, tot i que en l'exercici del 2020 només representarà uns ingressos addicionals de 173 milions. Govern i comuns van tancar, així, la primera part del pacte per als comptes de l'any vinent i que es tradueix en una reforma fiscal dels principals impostos, IRPF i successions, però també en la incorporació d'un nou impost verd que gravarà l'impacte mediambiental de les empreses energètiques i telefòniques. L'acord representa la primera pedra per posar fi a les dues pròrrogues seguides que arrossega la Generalitat, però no és l'acord definitiu, sinó que ara la discussió se centrarà en la distribució de la despesa social per intentar portar els comptes al Parlament a partir del gener.

Aquest dilluns, Govern i comuns s'han volgut centrar en l'acord en matèria fiscal que han aconseguit i que confirma la sintonia de les trobades de les últimes setmanes. La reforma de l'IRPF i també de l'impost de successions eren dues peticions innegociables que els comuns havien posat damunt la taula per donar el sí als pressupostos. Dues demandes que s'han acabat traduint en una pujada dels dos impostos per a les rendes més altes, però també en una reducció de la pressió fiscal per a les rendes més baixes.

Així, el canvi a l'IRPF suposarà un augment de la base exempta per a les rendes inferiors als 12.540 euros anuals. D'aquesta manera, l'exempció inicial passarà dels 5.550 euros actuals fins als 6.105 euros. La Generalitat ha decidit compensar aquesta rebaixa tributària amb un increment de l'IRPF per als ciutadans amb sous més alts. En aquest sentit, es crearà un tram nou per a les rendes anuals d'entre 90.000 i 120.000 euros, que tributaran un IRPF del 23,5%, dos punts més respecte al tipus actual (21,5%). També s'incrementa un punt (passa del 23,5% al 24,5%) el tipus per a les rendes d'entre 120.000 i 175.000 euros per any.

"Hem començat per als contribuents amb menys ingressos", ha explicat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, que assegura que amb aquesta reforma de l'impost sobre la renda es redueix "la pressió fiscal a qui menys ingressa". Per a Aragonès, aquesta reforma suposa un primer pas, però ha assegurat que el Govern vol continuar "avançant en la reducció de la pressió fiscal a les rendes més baixes". Per la seva banda, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha assegurat que en la reforma de l'IRPF encara hi ha "recorregut", però que la modificació que han acordat amb el Govern és un "primer pas molt positiu".

Així doncs, la Generalitat estima que deixarà d'ingressar uns 12,4 milions anuals per la reducció de l'IRPF, que es veuria compensada per la pujada de l'impost a les persones que ingressen més, que aportaria uns 31 milions extres a les arques del Govern. Així mateix, la rebaixa suposaria –d'acord amb els càlculs de l'executiu– reduir la pressió fiscal als 205.000 contribuents que menys guanyen, però alhora també representaria incrementar-la a les més de 52.000 persones amb uns ingressos anuals més alts.

Reforma de l'impost de successions

Pel que fa a l'impost de successions, l'acord gira al voltant d'una rebaixa del conjunt de bonificacions que hi ha establertes actualment per a cònjuges, fills i pares, excepte la dels cònjuges, que es mantindria. Així, en el cas dels fills i pares, als trams d'herència de fins a 100.000 euros s'aplicarà una bonificació del 60%, un percentatge que s'anirà reduint fins a arribar als trams superiors als 3 milions d'euros, que no estaran bonificats. A més, s'incrementa la pressió fiscal per a les persones que tinguin un patrimoni superior als 500.000 euros, independentment de l'herència que rebin.

Amb aquests canvis el Govern preveu recaptar 189 milions d'euros anuals, la xifra més alta dels sis impostos que preveu reformar. El tribut, amb tot, no agrada a tots els partits que formen part de l'executiu. JxCat havia posat com a línia vermella mantenir la bonificació per als cònjuges, que s'ha respectat, però el grup que lidera Carles Puigdemont ja ha alçat la veu per recordar que, tot i que votaran a favor de la reforma fiscal pactada amb els comuns, no se senten còmodes amb la pujada de successions. Així, malgrat que la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que les negociacions van "més enllà" dels grups polítics, ha afegit que en les converses tothom ha de fer "cessions".

En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, que ha valorat l'acord sobre fiscalitat amb els comuns com un "pas important", però ha assegurat que la pujada en l'impost de successions els "incomoda". Tanmateix, ha dit que el Govern és de coalició amb Esquerra i que també s'han hagut d'adaptar a l'agenda dels comuns, amb els quals han d'aprovar els pressupostos. Sí que ha defensat la reducció de la pressió fiscal per a les rendes més baixes, i ha defugit posicionar-se sobre la creació d'un nou tram a l'IRPF que grava les rendes d'entre 90.000 i 120.000 euros i l'augment d'un punt dels tipus d'entre 120.000 i 175.000 euros. "[Catalunya] té la pressió fiscal molt alta", ha dit Pujol. Malgrat això, el seu grup ha acceptat la modificació. En tot cas, el portaveu de JxCat també ha demanat dues coses de cara a la negociació dels comptes: que es tinguin en compte els deutes de l'Estat amb Catalunya en el pressupost i que es flexibilitzi el dèficit. "Si l'Estat pagués el que deu a Catalunya no s'haurien d'apujar impostos", ha conclòs Pujol, informa Núria Orriols.

En total, les reformes afecten sis impostos: l'IRPF, l'impost de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (AJD) –conegut popularment com a impost de les hipoteques–, l'impost sobre habitatges buits, l'impost sobre begudes ensucrades i l'impost sobre establiments turístics. A banda d'aquests tributs, el Govern i els comuns també han pactat incorporar un nou impost al paquet de fiscalitat verda.

Un nou impost verd

A banda d'aquestes reformes, el Govern i els comuns també han acordat, tal com va avançar l'ARA, crear un nou impost verd que gravi la distribució, l'emmagatzematge i la producció d'energia, és a dir, que afectarà les grans companyies energètiques i també de telefonia. Segons Aragonès, aquesta nova taxa aportaria uns 145 milions d'euros anuals addicionals. No obstant això, en quedaran exemptes totes les instal·lacions, tant de particulars (per a autoconsum) com d'empreses, del sector de les renovables, com ara instal·lacions d'energia solar, eòlica, biomassa i biogàs.

L'impost s'incorporarà al paquet de fiscalitat verda que preveu desenvolupar el Govern de cara a l'any vinent, que inclou l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles, les emissions portuàries i les activitats econòmiques contaminants. Aquests tres impostos són els que estan inclosos en la llei del canvi climàtic, que l'executiu preveu desenvolupar a través de projectes de llei. De fet, al ple d'aquesta setmana està previst que s'aprovi l'impost sobre els vehicles, que l'executiu vol començar a aplicar a partir del gener de l'any vinent. A diferència d'aquests tres impostos, el nou tribut verd que gravaria l'activitat de les companyies energètiques i telefòniques s'inclouria en la llei d'acompanyament dels pressupostos. L'impost s'emmiralla en el que ja aplica Extremadura, que ha avalat el Tribunal Constitucional.

Presentar un "avantprojecte" al gener

Amb les modificacions fiscals enllestides, ara les converses se centren en el repartiment de la despesa social, i en aquesta qüestió evolucionen més lentament. Els comuns han posat com a línia vermella per aprovar els comptes que el Govern tiri endavant un decret urgent per reduir les llistes d'espera als centres sanitaris. Una petició que el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha compromès a estudiar. Per als comuns, el decret hauria d'incloure la contractació de 850 professionals i que el temps d'espera per a una visita a l'atenció primària fos d'un màxim d'entre 48 i 72 hores.

En aquest sentit, Aragonès ha assegurat que el Govern treballa amb l'escenari de poder presentar un "avantprojecte" de llei de pressupostos de cara al mes de gener, perquè la normativa s'aprovi al Parlament "durant el primer trimestre de l'any que ve". Tot i que Aragonès no ha volgut vincular els pressupostos amb la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, la cap dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, sí que ha afirmat que "tot hi ajuda", malgrat diferenciar la taula de negociació per un govern a l'Estat i l'aprovació dels comptes de la Generalitat.

Els comuns han insistit en la seva predisposició a aprovar els comptes de la Generalitat i s'han desmarcat del PSC i Ciutadans. Així, han acusat els socialistes de "quedar-se en un racó" davant la "utilitat política" que, assegura, han intentat exercir els comuns, però també ha apuntat al partit taronja, al qual ha acusat de "muntar pollos". Malgrat la seva disposició per aprovar els comptes, Albiach també ha volgut tornar a remarcar que el "calendari electoral no va lligat al dels pressupostos". En aquest sentit, ha insistit en tornar a demanar al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqui eleccions. "No sabem quan Torra premerà el botó de les eleccions, els pressupostos són un blindatge per a la ciutadania", ha defensat Albiach.