L'acord entre ERC i el PSOE preveu que Catalunya rebi 2.339 milions d'euros en inversions el 2021

BarcelonaAcord tancat. L'executiva d'Esquerra ha ratificat aquest dimecres el seu suport als pressupostos del govern espanyol i permetrà que els comptes del 2021 a l'Estat tirin endavant. La clau de volta del pacte, que els republicans han acabat de fer públic avui després d'avançar-ne una part ja aquest dimarts, és la promesa de l'executiu del PSOE i Unides Podem que Catalunya rebrà el pròxim curs 2.339 milions d'euros. Tal com va explicar ahir l'ARA, l'augment de la inversió era un dels temes que s'havien negociat en els últims dies i un dels principals asos que es guardava el coordinador general del partit i vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, per justificar aquest dimecres els 13 vots d'ERC a favor dels comptes de l'Estat.

En concret, l'acord anunciat per Aragonès preveu que el 2021 Catalunya rebi 100 milions d'euros més dels 1999,3 previstos inicialment en el capítol VI dels pressupostos generals de l'Estat. D'aquesta manera Catalunya rebria 2.099,3 milions d'euros d'aquest capítol, cosa que suposaria un 17,2% dels fons que rebran les comunitats, set dècimes per sobre del que inicialment estava pressupostat. A més, Catalunya rebrà 240,1 milions d'euros en transferències de capital, per la qual cosa la suma total d'inversions i transferències arribaria als 2.339,4 milions d'euros. Dins d'aquests 240,1 milions d'euros en transferències hi hauria 200 milions d'euros pendents derivats d'una sentència del Tribunal Suprem que obligava el govern espanyol a pagar part de les inversions compromeses i no executades el 2008. En una comissió bilateral entre el govern espanyol i la Generalitat es va acordar que aquest pagament es fragmentaria en quatre trams. El primer (aquests 200 milions) s'havia de fer abans, però no es va fer arran de la pròrroga dels pressupostos del PP del 2018.

En la seva compareixença, Aragonès ha destacat que aquests 2.339 milions d'euros suposen que el percentatge d'inversió de l'Estat a Catalunya arriba al 19,13%, cosa que implicaria que per primer cop Catalunya rebi una inversió equivalent -fins i tot una mica per sobre- al seu pes en el PIB espanyol. Tanmateix, en termes de comptabilitat els 200 milions d'euros derivats de la sentència del Tribunal Suprem no poden comptabilitzar-se com a inversió ja que són un deute pendent, de la mateixa manera que amb els 452 milions que els pressupostos preveuen que l'Estat transfereixi per als Mossos, els 18,8 per a beques -aquests també part de l'acord amb ERC- i els 10,4 milions a Justícia.

Per evitar un dels mals que acostumen a acompanyar les previsions pressupostàries -el seu incompliment-, el pacte entre els republicans i el PSOE inclou una "clàusula" per analitzar si el govern espanyol executa la inversió compromesa. Així, es preveu que la comissió mixta d'infraestructures Generalitat-Estat es reuneixi cada quatre mesos per mirar si la inversió compromesa es compleix. Una de les parts de l'acord que més controvèrsia han generat és la de lluita contra el dúmping fiscal de Madrid. Aragonès ha explicat que el que es farà és crear un grup de treball per acabar amb la "competència deslleial" entre territoris, com per exemple pel que fa l'impost de patrimoni. "Hem de trencar amb aquesta dinàmica diabòlica", ha defensat.

Xifres de fa deu anys

Sigui com sigui, els 2.099,3 milions d'euros previstos en inversió territorialitzada suposen un salt important respecte a les inversions pressupostades en els últims anys. Amb una excepció, la dels pressupostos previstos per al 2019, que el Congrés va acabar rebutjant, entre d'altres amb el vot d'Esquerra. Aleshores s'havien pressupostat 2.051 milions d'euros, el 16,8% del total.

En nombres absoluts es torna a xifres de fa 10 anys, abans que comencessin les retallades com a conseqüència de la crisi econòmica. I encara queden lluny els 3.791 milions pressupostats el 2009, rècord absolut fins ara. Aleshores, encara en època de vaques grasses -tot i que ja es començaven a veure les orelles de la crisi-, eren, però, un 15,2% del total d'inversions de l'Estat a les autonomies, per sota del 18,7% que representava l'economia catalana.

Al 17,2% per al 2021, de fet, no s'hi havia arribat, encara. Ni tan sols durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, tot i que aleshores hi va haver algun any en què l'execució de les inversions sí que va superar el 17% del total autonòmic. "És una xifra excepcional", ha assegurat Aragonès.

Així doncs, l'acord va més enllà dels quatre punts que va anunciar aquest dimarts el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián -pròrroga de la moratòria dels autònoms fins al febrer del 2021, 18 milions d'euros del deute pendent en beques, fi de la supervisió de les finances de la Generalitat i lluita contra el dúmping fiscal a Madrid-. De fet, segons fonts consultades per l'ARA, els últims serrells de l'acord els va tancar dilluns a Madrid una delegació dels republicans encapçalada per la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

Gestió de l'ingrés mínim vital

Així, en la posada en escena d'aquest dimecres, Aragonès ha revelat alguns detalls més del pacte respecte al que s'havia explicat dimarts. A més d'aquests 2.339 milions d'euros en inversions i transferències, el coordinador nacional d'ERC també ha explicat que han pactat amb el PSOE que la Generalitat passarà a gestionar de manera directa l'ingrés mínim vital, una prestació creada recentment pel govern espanyol. Se li transferiran els recursos que després haurà de distribuir entre els ciutadans que hi tinguin dret, però no tindrà capacitat normativa sobre la prestació.

Per a Aragonès, es tracta d'un bon acord que contribuirà a fer que "ningú es quedi enrere". Finalment, una altra dada nova explicada en la seva compareixença és que la Generalitat podrà gestionar 596 milions d'euros de manera directa dels fons europeus que arribin a Espanya per lluitar contra la pandèmia. D'aquests, més de 300 seran per a polítiques mediambientals i 225 per a polítiques d'habitatge. "És un bon acord per a Catalunya", ha insistit el vicepresident.

Un mes complicat

Ara passarà un mes fins que els pressupostos es votin definitivament al Congrés. Els republicans són conscients que no serà un camí fàcil i, segons Aragonès, hi haurà intents per "desestabilitzar" l'acord. ERC també farà servir aquest període per defensar que haver pactat els comptes no suposa una renúncia al seu projecte independentista: "Volem les eines d'un estat però no renunciarem a aconseguir millores per a la ciutadania en un moment de tanta angoixa", ha conclòs Aragonès. També ha intervingut el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que ha apel·lat a les paraules d'Oriol Junqueras l'últim dia que va poder comparèixer al Parlament (al gener d'aquest any): "La nostra obligació és parlar amb tothom", va dir aquell dia. Per a Rufián, han seguit fil per randa aquell consell i el resultat ha sigut el pacte de pressupostos.