Acord de CiU, ERC i ICV-EUiA per fer el cens de la consulta amb les dades de l'Idescat

BarcelonaCiU, ERC i ICV-EUiA han arribat a un preacord pel que fa al cens que es farà servir per la llei de consultes populars no referendàries. El padró ampliat que els ajuntaments envien a l'Idescat és l'eina escollida per superar les dificultats que podrien sorgir si, en canvi, s'escollís el cens electoral, que no inclou ni als immigrants ni a les persones d'entre 16 i 18 anys, als que la llei de consultes reconeixerà el dret de participació.

El preacord entre els tres grups, al que estudia incorporar-se també la CUP, va més enllà dels propis articles de la llei, ja que en cas de negació del govern espanyol a cedir les competències per convocar referèndums a la Generalitat, la llei de consultes seria l'emprada per acabar convocant la consulta d'autodeterminació. Fonts parlamentàries consultades per l'ARA asseguren que el padró de l'Idescat és el "més fiable", tractant-se de l'organisme que "més informació" té sobre el país.

El PSC s'hi oposa

El PSC rebutja aquesta possibilitat. Fonts socialistes avisen que, en cas de consulta a criteri seu "il·legal", és a dir sense autorització del govern del PP, els ajuntaments i els particulars podrien reclamar la retirada de les seves dades del cens i, per tant, vetar-lo. Un fet que també succeiria, diuen els socialistes, si en lloc del padró es fes servir el cens electoral, propietat de l'Estat. A més, els socialistes insisteixen a rebutjar que la futura llei de consultes pugui ser una eina per convocar la consulta d'autodeterminació, en contra del criteri dels experts del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Pel que fa als 150.000 catalans que viuen a l'estranger, els grups del preacord preveuen la creació d'un registre de participants, perquè s'hi apuntin voluntàriament per participar en les consultes del seu interès.