¿Com ha aconseguit Espanya que el Consell d'Europa no torni a condemnar el seu paper en l'1-O?

BarcelonaL'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha estat a punt d'aprovar una nova resolució carregant contra Espanya perquè "encara hi ha nombroses causes penals" per l'organització del referèndum de l'1-O i es mantenen les euroordres contra els exiliats. El text posava l'estat espanyol al costat de Turquia i aspirava a respondre a la pregunta: "¿S'hauria de jutjar els polítics per declaracions fetes en l'exercici del seu mandat?" I la resposta que plantejava el ponent de l'informe, el diputat socialista letó Boriss Cilevics, consistia en felicitar el govern espanyol pels indults, criticar-lo pel fet que ara es puguin revertir i recomanar-li, de nou, reformar els delictes de sedició i rebel·lió. Però el PSOE i el PP s'han aliat per evitar que s'aprovin les conclusions de l'informe, tot i que el text original ja és públic i es pot consultar íntegrament (sense necessitar cap votació).

Fa un any el Consell d'Europa va aprovar una resolució que recollia "el processament de diversos polítics catalans finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres coses per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats polítics en suport d'un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya". L'endemà d'aquest document, la Moncloa va atorgar els indults. Ara, Cilevics ha publicat l'informe de seguiment d'aquesta primera resolució retraient a Espanya que encara tingui molta feina per fer en l'àmbit de la judicialització. Aquest text no l'aprova el Consell d'Europa, simplement el presenta el ponent. Cilevics, però, segons fonts presents, va voler que el Consell votés una declaració de suport a l'informe –un petit resum de tres paràgrafs– i això és el que no ha prosperat per l'acció del PP i el PSOE. Populars i socialistes, segons les fonts, van presentar una esmena que eliminava el paràgraf que feia referència a Espanya, i va ser aprovada per 13 vots a 12. Davant d'això i veient que les seves conclusions quedaven desvirtuades, Cilevics va renunciar finalment a posar la declaració a votació.

Després, va haver-hi una altra votació que els representants catalans consideren clau. S'havia de decidir si l'informe de seguiment –no la declaració– es feia públic o quedava classificat en un calaix, i la majoria de la cambra va aprovar donar-li publicitat. En l'informe, després d'un any de seguiment, Cilevics celebra els indults i es congratula que "aquests polítics no es veiessin obligats a renunciar a les seves opinions polítiques profundament arrelades", però critica que encara hi hagi moltes causes obertes. "Es reafirma el que expliquem arreu. Els indults van ser un primer pas, però del tot insuficient", ha reaccionat ràpidament el president català, Pere Aragonès.

Per contra, el PP i el PSOE han celebrat el desenllaç. "Gran satisfacció", ha declarat el portaveu del PP, Pablo Hispán. El del PSOE, Antonio Gutiérrez, ha explicat a Efe que va intentar negociar amb Cilevics el contingut de la declaració però que només el va poder "suavitzar" una mica. En canvi, per a la representant d'ERC, Laura Castel, Espanya va donar una "imatge lamentable", i reitera que les crítiques de Cilevics no s'han tombat, sinó que l'informe de seguiment està publicat i és "més potent" que l'inicial d'ara fa un any. A més, Castel explica que també es va votar si es desclassificava aquest informe de seguiment, i tot i que el PSOE i el PP es van aliar amb la Lliga Nord i la dreta polonesa i hongaresa, el Consell d'Europa va aprovar que es fes públic.