Uns 300 acadèmics espanyols neguen la “repressió” de l’Estat i diuen que la manifestació del 20-S “no va ser pacífica”

BarcelonaUns 300 acadèmics espanyols han enviat una carta a les institucions europees en la qual han afirmat que “la manifestació del 20 de setembre no va ser de cap manera pacífica” i que, per tant, “les autoritats espanyoles no han violat els drets de llibertat de reunió, de manifestació pública pacífica, de llibertat d’expressió ni de participació política”. A més, han dit que “les accions” de les autoritats espanyoles envers Catalunya “no han sigut repressives” i han subratllat que l’actuació de l’Estat manté “totes les garanties constitucionals”. En l'escrit, dirigit a Jean-Claude Juncker i Donald Tusk, han acusat els Mossos d’Esquadra de no “complir l’ordre judicial” per impedir el referèndum de l’1-O i han defensat que “l’ús de la força física” per part de la policia “va ser molt limitat”. Els acadèmics defensen que, a causa de la inacció dels Mossos d’Esquadra, “la Policia Nacional va ser sotmesa a una veritable emboscada” i es va trobar sota “situacions difícils” en les quals “va resultar necessari utilitzar la força física, tal com s’acostuma a fer a les manifestacions”.

Segons els signants de la carta, en la manifestació del 20 de setembre “es van atacar” tres cotxes de la Guàrdia Civil mentre “executaven l’ordre judicial” i “se’ls va impedir que sortissin de l’edifici durant diverses hores”. Els acadèmics també han negat la veracitat d'algunes de les imatges de les càrregues policials durant l’1-O i han dit que corresponen a actuacions policials prèvies a aquell dia.

A més, han justificat l’aplicació de l’article 155 a Catalunya perquè “garanteix” el compliment de la Constitució espanyola i de la normativa de la UE. Els signants han acusat les autoritats catalanes de “desafiar l’estat de dret a Espanya” i han apuntat que la llei del referèndum no només “violava” la Constitució espanyola, sinó també “els principis fonamentals de la democràcia”. També han reiterat que l’objectiu d’aquesta llei era “regular el dret d’autodeterminació a Catalunya”, “un dret que no recull ni la llei espanyola ni la internacional”.

El text és una resposta a una carta oberta publicada el 31 d’octubre en la qual eurodiputats, acadèmics i intel·lectuals denunciaven l’actuació de la policia espanyola abans i després del referèndum de l’1-O. Els més de 300 acadèmics espanyols els han retret que en la seva carta no mencionessin “els desafiaments” del govern català ni “la seva intenció de no complir les lleis i les resolucions judicials”. Entre els signants hi ha catedràtics de dret constitucional i exmagistrats del Tribunal Constitucional, com és el cas de Manuel Aragón Reyes o de Pablo Pérez Tremps, adscrit a l'anomenat sector progressista i que va formar part del tribunal durant la sentència de l'Estatut. També hi ha acadèmics catalans, com els catedràtics de dret administratiu de la UB Joaquín Tornos i José Esteve Pardo, o la catedràtica de dret constitucional de la UAB Teresa Freixes.