L'abstenció de CiU i l'oposició de PSC, PP i C's tancarà la porta a debatre la independència al Parlament

BarcelonaEl Parlament vetarà aquesta tarda la tramitació de la proposició de llei de declaració d’independència després que CiU hagi fet oficial una abstenció que n’evita el debat parlamentari. Amb l’abstenció de CiU i ICV-EUiA, el veto de PSC, PP i C’s sumarà més diputats que els partidaris que segueixi la tramitació, ERC i SI.

Per això, i en un intent in extremis, Solidaritat ha intentat a la desesperada que els rebés el president de la Generalitat, Artur Mas, per fer-li saber la seva “disposició al diàleg” per pactar les esmenes que volgués introduir al text CiU. “No demanem a CiU que voti la llei tal com està establerta, sinó que permeti la tramitació, no posi límits al dret a decidir, i en seu parlamentària ja arribarem a acords sobre els continguts concrets de les esmenes”, manifestava ahir Alfons López Tena.

CiU argumenta que no vol vetar el tràmit d’una llei que defineix Catalunya com a nació i referma el seu dret a decidir, però tampoc es vol comprometre a proclamar la independència aquesta legislatura, com pretén Solidaritat. Pel portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, no és cap contradicció al fet que la majoria del Govern hagi votat a favor de la independència en les consultes simbòliques i, en canvi, permeti el veto al debat d’una llei d’independència al Parlament. “No és gens contradictori. Un pot estar d’acord amb el què, i no amb el com i quan”, argumenta Turull. En canvi, ERC demana “coherència” a CiU perquè permeti el tràmit parlamentari de la llei.

Pel PP el debat de demà serà una “pèrdua de temps” i “un dels majors exercicis de cinisme i hipocresia” de CiU. Amb el debat, es frega les mans el PSC perquè creu que servirà per posar en contradicció CiU sobre la independència i posarà en evidència que al Govern hi ha “dos estils, dues prioritats, dos nords i dos líders”, Artur Mas, de perfil sobiranista, i Josep Antoni Duran i Lleida, que s'oposa no només a la independència sinó al fet que el debat se situï al centre de l'agenda política.