Absolen l'Ibrahim i el Charaf, els dos primers jutjats per les protestes postsentència del Procés

GironaSentència absolutòria per a l'Ibrahim i el Charaf, els dos primers joves que han anat a judici per les protestes postsentència del Procés. La Fiscalia els demanava nou anys de presó i la Generalitat tres anys i mig per desordres públics, atemptat contra l'autoritat, danys i lesions lleus. No obstant això, l'Audiència de Girona considera que falten proves per acreditar que ells van ser els autors d'un llançament de pedres i, a més, el tribunal "aprecia l'existència de contradiccions" en els atestats policials i les declaracions que van fer els agents tant al jutjat d'instrucció com al judici oral.

Als dos nois, de 18 anys, els van detenir el 17 d'octubre i es van estar en presó preventiva fins que el 2 de juliol l'Audiència en va decretar la llibertat provisional, un cop es va acabar el judici. La seva defensa, encapçalada per Benet Salellas, ha anunciat que està estudiant reclamar a l'Estat una compensació econòmica per presó indeguda. Les manifestacions dels dies posteriors al 14 d’octubre es van saldar amb més de 240 detinguts i una trentena de persones empresonades, de les quals, dues continuen entre barrots. Són Dani Gallardo –empresonat a Alcalá-Meco per una manifestació a Madrid contra la condemna dels presos polítics– i Mouchine, que està a Puig de les Basses acusat de llançar pedres contra els Mossos la nit del 18 al 19 d’octubre, a Girona.

La Fiscalia i la Generalitat sostenien que l'Ibrahim i el Charaf, la nit del 16 d’octubre, havien participat en la protesta que hi va haver a Girona i que havien tirat "pedres de grans proporcions" contra un vehicle dels Mossos d'Esquadra. Però tots dos sempre havien negat haver participat en cap mobilització ni haver llançat res contra el vehicle policial; i, al judici, van afirmar que, com que són d'origen estranger, eren "el blanc perfecte per a la policia quan està enfadada”.

Després d'analitzar les proves i les declaracions, l'Audiència de Girona conclou que no es pot acreditar que ells dos fossin els autors del llançament de les pedres. "Els fets van passar de nit, en una zona poc il·luminada i en un context de batalla urbana i resposta policial extremadament caòtica, que fa molt complicada la identificació dels participants en els incidents", conclou el tribunal.

Pel que fa a les declaracions dels agents dels Mossos, la sentència recull que tampoc són suficients per condemnar-los i fins i tot apunta que, en el cas de la descripció física dels autors, "aprecia l'existència de contradiccions en el contingut de les actuacions policials, el que van declarar els agents en la fase instructora i les seves declaracions al judici oral". Així, hi va haver tres agents que no va ser fins al judici oral que van donar una descripció dels acusats i a la sala "li resulta estrany" que no aparegués aquesta referència a l'atestat policial.

A més, el tribunal assenyala que només un agent va afirmar haver vist la cara dels encausats però que a l'atestat no constava aquesta dada i, alhora, "resulta contrària a la monolítica versió dels fets aportada pels tres agents en la seva declaració davant el jutjat d'instrucció". Per tot això, decreta l'absolució per als dos nois, que es van passar més de vuit mesos a la presó de Puig de les Basses.

Durant tot aquest temps, el seu grup de suport sempre n'ha demanat la llibertat i havien criticat en repetides ocasions el "racisme institucional" que han patit els dos nois, perquè consideren que la presó provisional era "injustificada i arbitrària" i basada en la seva nacionalitat. A més, denunciaven que el seu judici era un nou capítol de "persecució contra la dissidència i el dret a manifestar-se".

De la trentena de persones que van empresonar per les protestes postsentència, queden Dani Gallardo i Mouchine a la presó i tots dos estan pendents de judici. Per a Gallardo, la Fiscalia demana sis anys de presó pels delictes de desordres públics, lesions lleus i atemptat a l’autoritat amb objecte perillós. L’acusen de colpejar uns agents que retenien a terra una amiga seva, però la defensa ho nega i diu que només es va abraonar sobre ells per rescatar-la. En el cas de Mouchine, la Fiscalia demana 9 anys de presó i una multa de 4.320 euros perquè sosté que ell i un amic formaven part d’un grup de persones que "van llançar pedres de manera indiscriminada i repetida contra els Mossos i els vehicles policials". També l'acusen de desordres públics, atemptat a l'autoritat i danys.

Jordi Alemany, absolt d'ultratge a la bandera

L'Audiència de Girona també ha emès aquest matí una altra sentència: la de Jordi Alemany, l'activista gironí acusat d'ultratge a la bandera i desordres públics per haver despenjat la bandera espanyola de la seu de la Generalitat a Girona, durant les mobilitzacions pel primer aniversari de l'1-O. La sentència conclou que l'ultratge només es podria atribuir a la persona que "va trepitjar" la bandera després de despenjar-la, i no s'ha identificat. Ara bé, el tribunal sí que el condemna per desordres públics atenuats i li imposa una multa de 1.080 euros perquè considera que Alemany formava part del grup que va entrar a l'edifici i que va despenjar la bandera. La Fiscalia li demanava en un principi cinc anys de presó, tot i que al final va rebaixar la petició a un any.