L’absència de Junqueras i Puigdemont marca el debat a TV3

BarcelonaCap dels candidats que ahir van participar en el debat de TV3 previ a les eleccions europees va ser-ne el protagonista. Van ser-ho els absents, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, que tot i no poder debatre amb la resta -tots homes (Javi López, del PSC, Ernest Urtasun, dels comuns, Jordi Cañas, de Ciutadans, i Esteban González Pons, del PP)-, van capitalitzar el temps.

Després d’un anar i venir de recursos, la Junta Electoral Central va dictar ahir a la tarda que Oriol Junqueras, candidat d’ERC i favorit a les enquestes, no podia participar en l’emissió. La JEC atenia els arguments d’Institucions Penitenciàries, que esgrimia que la sala de videoconferències de la presó estava tancada i que permetre a Junqueras sortir de la cel·la era incompatible amb el règim de la presó.

JxCat estava pendent de la resolució per proposar quin exiliat anava al debat. Carles Puigdemont, que competeix amb Junqueras per la victòria, s’havia compromès a intentar-ho només en cas que el líder d’ERC pogués. Propiciant, per cert, una conversa que no es produeix des de la DUI. Vetat Junqueras, JxCat va postular Toni Comín, però la JEC va admetre el recurs de Ciutadans que esgrimia que podia “rebre ajudes” al fer-ho des de l’exili. “Esquivar l’acció de la justícia”, apuntava la JEC, no és “una excusa justificada” per no ser presencialment al debat.

Davant del veto a Comín, JxCat tenia un as a la màniga que no va ensenyar fins a la primera intervenció. Després que el número 3 d’ERC, Jordi Solé, lamentés l’absència de Junqueras i prometés que el republicà podrà anar a Brussel·les tot i ser a la presó, va intervenir Aleix Sarri, setè de JxCat i director de campanya, llegint un breu text: “És intolerable. No normalitzarem la repressió”, va dir, i va marxar del plató, deixant un USB amb el minut d’or de Puigdemont. La direcció de TV3 va decidir no emetre’l perquè JxCat s’havia absentat del debat. En canvi, sí que va reproduir un vídeo de Junqueras, que eren fragments d’una roda de premsa a l’ACN.

En aquest context, Jordi Solé i Ernest Urtasun van quedar-se sols denunciant l’anomalia del debat i la repressió. Solé va afirmar que es quedava per “no renunciar a cap espai”, mentre Urtasun reivindicava la majoria de govern sorgida del 28-A com una oportunitat del diàleg. Javi López, al seu torn, també va parlar de diàleg, però va subratllar que la UE ha tingut “un posicionament molt clar” contra els plans de l’independentisme. Al flanc dret, González Pons i Jordi Cañas competien per ser qui més criticava el Procés. L’eurodiputat popular va intentar burxar en les diferències entre ERC i JxCat, lloant els republicans per quedar-se al debat i atacant l’expresident per “la mansió de Waterloo” i pel gest de Sarri: “Ha sigut un espectacle lamentable i una manca de respecte pels espectadors. Puigdemont és un especialista en fugir”.

El català a la UE

Els blocs del Procés es van mantenir quan es va parlar d’una de les principals amenaces d’Europa, l’extrema dreta. Uns i altres es van acusar de tenir-hi connivències. L’independentisme va burxar per la proximitat de PP i Cs amb Vox, mentre González Pons fustigava amb l’aliança flamenca de Carles Puigdemont, i Jordi Cañas esgrimia una fotografia de Matteo Salvini amb una estelada. Fins i tot va acusar Urtasun d’aliar-se amb Le Pen. “No treguis l’extrema dreta que hi surts perdent”, li va respondre Urtasun, apel·lant al pacte andalús.

L’única proposta sobre Catalunya que va tenir cert consens va ser la de l’oficialitat del català: ERC, els comuns i el PSC s’hi van comprometre, el PP va sumar-s’hi demanant “també reconèixer el valencià”, mentre que Cs lamentava que la Generalitat no respectés els drets dels castellanoparlants.

L’entrada en assumptes purament europeus va fer baixar de revolucions, però tampoc va donar pas a una profusió de propostes concretes: es va insistir en grans conceptes sobre el futur d’Europa. Un futur que es juga el 26-M a les urnes i sense candidats absents.